Exactament 41.140.748 d’euros. Aquesta és la quantitat de diners que haurien d’haver arribat dels pressupostos de l’ICAA per a la producció cinematogràfica en català en els últims 9 anys, si els distints governs espanyols haguessin complert amb el finançament estipulat a la llei estatal del cinema per als films realitzats en català, basc o gallec. Aquest càlcul prové de l’estudi que l’expert en l’economia del sector cinematogràfic, Carles José i Solsona, ha publicat aquest estiu al portal de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF. D’aquests més de 41 milions, 31.647.191 d’euros hagueren estat gestionats directament per l’ICEC, i la resta per l’Institut Valencià de Cultura i l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears. Centrant-nos en Catalunya, 3,5 milions d’euros que haguessin d’haver arribat cada any al nostre cinema.

En anteriors articles ja s’ha denunciat aquest gravíssim incompliment legal per part del Ministeri de Cultura, i en concret de l’ICAA, pel fet de deixar des del 2012 el fons de protecció a la cinematografia en llengües “cooficials” a zero, any rere any, i de com aquest fet escandalós ha tingut fins ara amb una molt, molt, escassa protesta per part de la nostra indústria audiovisual.

Parlem d’uns diners que haguessin anat molt i molt bé per ajudar a treure el cinema en català de la greu situació en la qual es troba des de fa massa temps i, per tant, que haurien tingut un impacte ben positiu en la indústria audiovisual catalana, valenciana i Balear, pensant especialment en el sector de la producció.

De la ja crònica marginalitat del cinema EN català n’he publicat alguns articles en aquest digital, apuntant tant a motius estructurals com la inexistent aplicació del que estipula la Llei del cinema català, com a factors interns del nostre ecosistema audiovisual, com seria el cas d’alguna escola de cinema que no promou pas que les noves fornades de directors i altres creadors es plantegin produccions en llengua catalana. Més aviat tot el contrari.

Veurem si en els mesos vinents, pensant primer en els propers pressupostos generals de l’Estat i després en el que pugui fer el futur Govern català, es reivindica eficaçment treure el cinema en català del pou i començar a redreçar la dinàmica descendent en la qual es troba el sector cinematogràfic del nostre país.

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida