Dissabte 13 finalitzava una exitosa 18a edició del FIC-CAT atorgant a Joel Joan el premi Montserrat Carulla. Un guardó que fins ara ha reconegut la trajectòria de diverses personalitats compromeses en la defensa del cinema i la ficció en català, com Àlex Gorina, Isona Passola, l’estimat Ventura Pons o Antonio Barrero, impulsor i primer director d’aquest festival.

En les seves paraules d’agraïment, Joel Joan va assenyalar, de nou, «la trista anomalia» que suposa un premi com aquest, en tant que testimonia la minorització en la qual viu encara el cinema en català. Una minorització que tant Joan com aquest festival treballen fa anys i de valent per revertir-lo. Fa poques setmanes, una de les noves membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català, la infatigable Montse Majench, definia aquesta entitat, que tingué com a primer president Joel Joan, com a «estructura d’Estat» (un terme tan escaient en aquest cas com malauradament molt devaluat després de l’1O). Malgrat l’escàs compromís d’una part del sector, aquests darrers anys han servit per demostrar que el cinema en català pot funcionar molt bé entre el públic i que si hi hagués una estratègia coordinada i ambiciosa de tots els actors públics implicats, que normalitzés que la versió original del cinema i el conjunt de la ficció fet aquí fos en català, la cosa podria anar molt bé més enllà. I per tant, hauria d’anar molt més enllà.

Que Catalunya es dotés d’una acadèmia cinematogràfica pròpia i homologada internacionalment s’ha demostrat una iniciativa tan necessària com encertada. Com ho és aquest Festival Internacional de Cinema en català -en el que vaig tenir l’honor de ser integrant d’un dels seus jurats- que de la mà de dos talents del nostre audiovisual, Cris Gambín i Toni Pinel, promou tant els nous públics, serveix de promoció de noves produccions en català – de l’estrena de Burundanga, al premi a Els mals noms per millor llargmetratge o el «tastet» del que serà Escape Room 2- i manté la mirada posada en la difusió del nostre patrimoni audiovisual. Això darrer s’ha materialitzat enguany la projecció de Ciutat Cremada, la restaurada digitalment per la Filmoteca de Catalunya, una altra institució clau del nostre audiovisual que va rebre un reconeixement en aquest festival.

Que el que ha estat motiu de celebració aquest mes de juny a Roda de Berà i tot el país -de la mà de l’acord amb la plataforma 3Cat– esdevingui en un futur, no molt llunyà, una normalitat durant tot l’any.