The Square és una pel·lícula coreana d’animació que vaig poder veure al Korean Film Festival Barcelona, després d’haver passat també pel Festival de Sitges. Kim Bo-sol construeix una història d’amor, espionatge i desconfiança ambientada a Corea del Nord, on Isak, un diplomàtic suec, manté una relació secreta amb una agent de trànsit coreana. Quan la situació es complica, ell intentarà trobar-la.
Un dels grans encerts és precisament haver optat per l’animació. Una història com aquesta, amb localitzacions i situacions dins de Corea del Nord, hauria estat molt difícil de rodar amb imatge real sense convertir molts dels espais en recreacions. L’animació permet entrar en aquests llocs i construir aquest món amb molta més llibertat. A més, la relació entre els dos protagonistes funciona i aconsegueixes creure’t aquest amor impossible.
L’estil visual és senzill, molt pla i amb certa influència de l’anime. És una proposta que funciona, però també és el seu principal problema. En alguns moments els personatges estan massa quiets i la manca de moviment acaba fent que els silencis i algunes escenes semblin més llargues del que realment són. La història és potent, però el ritme no sempre aconsegueix mantenir-ne la força.
S’ha de veure?
Tot i això, The Square sap què vol explicar i no es perd en subtrames innecessàries. Amor, espionatge, vigilància i por formen part d’una mateixa història, i aquesta connexió funciona. El que em queda, sobretot, és una història molt trista: la d’unes persones que intenten estimar-se en un lloc on fins i tot això sembla impossible.
Si us interessa descobrir propostes d’animació diferents i històries que difícilment podrien haver estat rodades d’una altra manera. No és la pel·lícula de l’any i té problemes de ritme, però és una obra interessant i amb una idea formal molt clara.
Lo millor: L’animació com a eina per entrar en una realitat gairebé inaccessible.
Lo pitjor: El ritme, condicionat per una animació massa senzilla.
Nota: 3 sobre 5
