Sempre que torno d’un esdeveniment professional de França ho faig amb un sentiment ambivalent: d’una part, d’eufòria, en veure que hi ha tantes possibilitats i oportunitats en un mercat que navega a ritme de creuer en qualsevol dels àmbits de treball (producció, distribució, edició, etc); de l’altra, de desencís per tornar un país en el que el panorama és, lamentablement, molt diferent.

La 24ª edició del mercat Sunny Side of the Doc, a la ciutat francesa de La Rochelle, els passats 25 a 28 de juny ha sigut una mostra clara de que el sector del documental internacional es recupera, després de 4 anys en els que s’hi notava una certa desacceleració. Essent una fira eminentment francesa, els gals tenen la virtut (i la capacitat) de convertir-la en un esdeveniment internacional; més que això, Sunny Side és EL mercat del documental internacional. Amb la presència d’uns 250 “decision makers”, i d’uns 1500 professionals, l’Espace Encan del port de La Rochelle va ser un formiguer intens de contactes, trobades, reunions, pitchings, projeccions i activitats. Dominaven, com és natural, els stands de les televisions franceses –France Télévisions amb els seus 6 canals, Arte i Canal+-, flanquejats per la gran xarxa de distribució TVFI -plataforma dels distribuidors independents- i una munió de centres públics, stands regionals i petites cadenes, tots ells actuant com a amfitrions de productors i altres agents de tot el món, en legítim benefici propi.

L’edició d’enguany ha posat l’accent en dos grans aspectes: la Xina com a país emergent en la producció i co-producció documental i la Ciència. Sobre el primer tema es va celebrar una jornada sencera, la vigília de l’apertura de la fira, en la que cadenes i productores xineses van exposar les possibilitats de producció i distribució al gran país asiàtic. Sobre el segon, Sunny Side of the Doc va acollir el Congrés Mundial de Productors de Documentals de Ciència, en aquesta línia de convergència de sinèrgies que el director Yves Jeanneau tan intel·ligentment sap desenvolupar i que ha permés, també, comptar amb la presència a la fira de representants Llatino-americans (hi ha un Sunny Side Latino) i asiàtics (de l’Assian Side of the Doc). Chapeau!

Entre les activitats n’han destacat la trobada del Grup de Treball de Finances d’Euromed, la sessió de Noves oportunitats al Mig Orient, la dedicada al Crowdfunding –en la que hi va participar el representant de Verkami, Aritz Cirbian- y la sessió de Projectes Transmedia en la que Stephanie Von Lukowicz, de la companyia barcelonesa Lukimedia, va presentar  “Constel·lació Cardona”.

En contrast a aquest esplendor d’activitat, la representació espanyola estava reduïda als stands català i basc –sembla que tornem als origens: qué se n’ha fet de les delegacions d’Andalusia, Madrid, València o Galícia amb les que ens trobavem durant uns anys?-. Dels 32 projectes sel·leccionats a les diferents sessions de pitching, tan sols un català: “Hadijatou: J’accuse”, de Primitive Films; dels 150 projectes “commissioned” al catàleg, tan sols tres d’espanyols: “Dé-co/llage”, de Agencia Audiovisual Freak, “160 metros”, de Mediatag Crossmedia i l’esmentat “Cardona”. En canvi, dels 150 projectes “en desenvolupament”, n’hi havia 13 del nostre país. El que vol dir que continua havent-hi productors amb iniciativa i coratge, que s’atreveixen a sortir a l’exterior malgrat no tenir, en molts casos,  el necessari suport inicial de les nostres televisions –en aquest sentit, estaven més coberts els bascos que no els catalans-.

A ressaltar, per acabar, com a altre simptoma de la superació de la crisi més enllà dels Pirineus, l’abundància de projectes amb pressupostos importants de països com Brasil, Dinamarca, Xile, Noruega, Mèxic, Eslovàquia, Colombia, etc -sense esmentar els mil·lionaris de França i la Xina- que demostren no només una fortalesa econòmica en països petits, sinò una aposta cultural clara. Igual que aquí, no?

Oriol Porta

Desenvolupador de Projectes