El director i productor Agustí Argelich, el director de càsting Pep Armengol, la productora Teresa Enrich, l’actriu Jeannine Mestre, el muntador Anastasi Rinos i l’actriu i directora Mireia Ros seran reconeguts com a membres d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català el pròxim dimecres 28 de maig. Teresa Font, Marta Figueras, Pere Vall, Irene Montalà, Juanjo Giménez, Cristina Campos i Xavier Longás, companys de professió, els glossaran en un acte conduït pel periodista i crític Àlex Gorina al Museu Frederic Marès. Amb la tria d’enguany, l’Acadèmia del Cinema Català vol reivindicar la militància d’una generació de professionals que va fer possibles pel·lícules icòniques de la transició a Catalunya i han demostrat un ferm compromís amb la descoberta de talent. Els precedeix una extensa nòmina honorífica de més de vuitanta acadèmics reconeguts amb aquesta distinció pels seus companys d’ofici.

El cinema de la transició

Tres nous membres d’honor de l’Acadèmia han treballat en el cinema resistent dels anys setanta i vuitanta, inscrit en la lluita democràtica i per l’obertura cultural del país. Anastasi Rinos (Barcelona, 1949), muntador d’una cinquantena de produccions, va ser responsable de les costures de títols clau del cinema català com L’orgia, de Francesc Bellmunt, Bilbao, de Bigas Luna, o Últimas tardes con Teresa, de Gonzalo Herralde. El també guionista, productor i director de documentals, es va formar a l’Escola de Cinematografia Aixelà en plena efervescència cultural de Barcelona a finals dels seixanta i es va integrar en el moviment associatiu dels tècnics de l’espectacle per conquerir quotes més altes de llibertat cultural i lingüística. Va participar en la fundació de l’Institut Català del Cinema el 1975 i de la cooperativa Germinal Films el 1979, enfocada a l’autogestió de produccions independents. La muntadora Teresa Font, per qui Rinos ha estat un mestre i el seu primer impuls professional, el glossarà com a nou membre d’honor de l’Acadèmia.

L’actriu, directora i guionista Mireia Ros (Barcelona, 1956) atresora una de les trajectòries més singulars del cinema català. El seu debut en la interpretació arribaria en ple cinema del “destape” amb Alícia en la España de las maravillas, a la que seguirien El zoo d’en PitusJunts o Wendy, algunes de les pel·lícules més recordades de la seva primera etapa. Aviat Ros faria el salt a la direcció amb una filmografia que ha combinat la mirada social i la memòria col·lectiva. A l’acte de nomenament dels membres d’honor serà glossada per una figura clau en la seva obra, Marta Figueras, productora de títols com La Moños, per la qual Ros estaria nominada al Goya a la Millor Direcció novella, Barcelona, abans que el temps ho esborri, retrat de la burgesia catalana reconegut amb el Gaudí al millor documental, o El triunfo, protagonitzada per Ángela Molina, seleccionada a la Berlinale i guardonada amb dues Biznagues d’Or al Festival de Màlaga. Actualment, Mireia Ros està immersa en el rodatge del curtmetratge Esperit del temps.

L’actriu Jeannine Mestre (Barcelona, 1947) va arrencar la seva carrera interpretativa a finals dels anys seixanta al costat de noms com Albert Boadella, José Luis Gómez, Jaime Camino, Pere Portabella, Jordi Grau, Gonzalo Herralde o Jordi Cadena, amb qui rodaria el 1987 la seva obra més comercial, La senyoraEl conde Drácula, de Jesús Franco, Una mujer bajo la lluvia, de Gerardo Vera, o Incautos, de Miguel Bardem, són alguns títols destacats de la seva filmografia. També ha intervingut a la televisió en sèries com Querido maestro, de Julio Sánchez Valdés i Agustín Crespi, ¿Quién da la vez?, de Vicente Escrivá, o Lazos, d’Alfonso Ungría. En paral·lel, ha consolidat una reeixida trajectòria en el món del teatre, a les ordres de Miguel Narros, Hermann Bonnín, Xicu Masó o Lluís Pasqual. El periodista Pere Vall serà l’encarregat de glossar l’actriu el pròxim 28 de maig.

A la cerca del talent català

El director de càsting, actor i productor Pep Armengol (Molins de Rei, 1956) inicia la seva carrera el 1975 com a intèrpret en l’escena del teatre independent. Cinc dècades més tard, dos cents projectes cinematogràfics i televisius a escala nacional i internacional avalen una trajectòria única com a director de càsting, des d’El Perfume, de Tom Tykwer, fins a Saben aquell, de David Trueba, passant per Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, Cobardes, de José Corbacho i Juan Cruz, Forasters, de Ventura Pons, Pa negre Incerta glòria, d’Agustí Villaronga. També ha estat responsable del càsting de sèries mítiques de la televisió catalana com Nissaga de poderEl cor de la ciutat, La Riera Crims, entre moltes d’altres, de diverses produccions de La Fura dels Baus (FaustMetamorfosis) i de les cerimònies d’obertura i clausura dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona 92. Actualment dirigeix l’escola d’interpretació Estudi Karloff. L’actriu Irene Montalà, un dels talents descoberts i impulsats per Armengol, glossarà la seva extensa trajectòria.

El curtmetratge és sovint la pista de sortida dels futurs creadors de la indústria cinematogràfica, i Agustí Argelich (Badalona, 1957), director, productor, programador i fotògraf, té un inabastable recorregut lligat al gènere des de la dècada dels setanta i múltiples facetes. Ha dirigit curtmetratges, com L’home dels globusAmazonesUna democràcia per a la història o La trista vida d’un home modern, n’ha produït un bon grapat i els ha donat una finestra d’exhibició a nombrosos festivals. Director artístic de Filmets durant un quart de segle, i del BCN Sports Film Festival durant quinze edicions, ara és programador del Subtravelling International Short Film Fest BCN-Seoul i recentment s’ha incorporat a l’equip del Cerdanya Film Festival, el FICVI Vila-seca i el Memorimage de Reus. Ha estat coordinador de coproduccions documentals de 3Cat i productor de programes com Cinema 3Sala 33 o director de El Documental i Curtcircuit 33. El director i productor especialitzat en curtmetratges Juanjo Giménez, guanyador del Gaudí, el Goya i la Palma d’Or a Canes per Timecode, glossarà la figura d’Argelich.

La directora de producció i productora executiva Teresa Enrich (Barcelona, 1953), amb  més de trenta anys d’experiència i un centenar de produccions, va ser la primera que va apostar pel gran cineasta Agustí Villaronga, produint el 1986 una de les seves pel·lícules de culte, Tras el cristal. Junts també farien la minisèrie Carta a Eva, guanyadora del Gaudí a Millor pel·lícula per a televisió, i El ventre del mar, Biznaga d’Or al Festival de Màlaga i Premi de la crítica al Festival de Moscú. Les veus del Pamano, de Lluís Maria Güell, o La Piedad, d’Eduardo Casanova, són algunes de les seves produccions més reconegudes. També ha desenvolupat una tasca institucional al capdavant de l’Academia del cine español i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), i actualment treballa en diversos llargmetratges de ficció i documentals. Cristina Campos Xavier Longás, ajudants de producció d’Enrich, recordaran la seva carrera.