A cada convocatòria dels Gaudí, sempre hi ha professionals que no poden entrar i que es queden fora. Alguns se senten menystinguts perquè no els ha arribat la invitació, o no han fet el procediment adequat o cinquanta mil casuístiques que no venen al cas… De fet, les restriccions són lògiques si entenem que és, a la fí, una questió d’aforament… Una simple operació aritmèrica sumant el nombre d’acadèmics, que han d’entrar amb acompanyant inclòs més el nominats que per pel·lícula son un mínim de 15-20 persones, més famílies…més professionals variats… s’entén que de seguida, els recintes de la ciutat anomenats «emblemàtics» resultin insuficients…

A partir de determinada xifra, ja no hi ha equipaments culturals o socials on hi càpiga tanta gent. Potser caldria buscar espais de grans aforaments: de fet són els equipaments esportius els que s’han dissenyat per aquestes capacitats. Quan els Gaudí es feien al Palau dels Esports donaven cabuda a més gent. Com és sabut aquesta instal·lació ara com ara està aturada i ni és el centre d’esports que va començar sents a finals dels 50, ni el recinte per a fer musicals en que es va pensar posteriorment… És una llàstima que estigui en l’estat de degradació en que està…Dit això podem constatar que segurament  els Goya d’enguany han donat un salt endavant al fer-se justament en un estadi esportiu de Malaga…

A banda, es podria replantejar l’acte en si mateix per a convertir en un espectacle autènticament popular, amb un format més digerible.. A més si es té un gran aforament i es fa acte popular quanta gent no estaria disposada a pagar una entrada per a viure aquesta gala “en directe” i està pròxima al ambient que s’hi respira, per a creuar-se amb actors i actrius… I ja posats a “popularitzar” el gran esdeveniment del cinema català, potser valdria la pena repensar el “glamour”. De fet, sembla que vagi implícit en l’event en sí, però hi ha una qüestió “comunicativa” que salta a la vista… Resulta dificil explicar que el cinema necessita més dines i més inversió pública (que a la fí són diners de tots els ciutadans) quan portes un vestit superluxós del darrer dissenyador de moda… És com el qui demana diners al metro per anar a Disneylandia, o no?

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida