Aquesta setmana, el president del CSA -l’autoritat audiovisual francesa- Roch-Olivier Maistre oferí una conferència a Barcelona, organitzada pel CAC, en la que plantejà la necessitat que Europa reguli l’oferta audiovisual disponible per la ciutadania, amb l’objectiu de potenciar les produccions pròpies. Aquest posicionament l’emmarcà amb la futura llei que debatrà l’any vinent el parlament francès, amb la qual es farà la transposició de la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual aprovada a finals de l’any passat.

Juntament amb allò que ja preveu la norma de la UE pel que fa a garantir la presència d’obres europees al catàleg de les plataformes d’streaming -un 30% com a mínim- i la seva “prominència” dins el conjunt de l’oferta als seus clients, el projecte de llei elaborat pel govern francès, després d’un llarg període de consultes amb els diversos agents i associacions del sector audiovisual, vol introduir l’obligació que aquestes plataformes hauran de finançar la creació d’obres franceses, siguin pel·lícules o sèries, amb un 16% o més de la seva facturació anual en territori francès. Una obligació que les equipararia amb les que ja tenen les televisions, que suposaria una nova i important injecció de diners per a una indústria audiovisual, preocupada pel creixent protagonisme de les plataformes OTT a les pantalles domèstiques i als mòbils que, molt majoritàriament, ofereixen continguts produïts als Estats Units.

Pel que fa als mitjans públics, allí com aquí, una de les principals preocupacions és connectar amb el públic més jove. Prèvia a la reorganització de les diverses corporacions de ràdio i televisió existents en una única gran estructura -la futura France Médias– s’ha posat en marxa una plataforma audiovisual dedicada a les nenes i nens de 3 a 12 anys, Okoo, amb continguts lúdics i educatius disponibles en qualsevol pantalla, i que tindrà una especial atenció a la indústria d’animació francesa, que compta amb una llarga experiència d’èxits internacionals. Una plataforma que podria servir d’inspiració a altres ofertes infantils com el Super3 que, de fa temps, han perdut el seu paper referent del consum audiovisual dels més petits de casa a moltes llars del país.

Precisament, el Parlament de Catalunya debatrà pròximament la reforma de la Llei de l’audiovisual, per tal de modernitzar-la -es va aprovar quan encara hi havia TV analògica i els serveis de vídeo en streaming encara estaven a les beceroles- i adaptar-la a la nova normativa europea. Aquesta reforma hauria de servir per donar un nou impuls a la nostra indústria audiovisual i, com alguns ja vam apuntar fa temps, per legislar en favor de l’oferta audiovisual en català a l’entorn digital.

Hi ha, però, qüestions que França regularà positivament que no podrem fer aquí, arran de la decisió presa pels darrers governs espanyols de no evolucionar tecnològicament les emissions de la TDT. Mentre allí, com a gran part d’Europa, s’ha optat per l’estàndard DVB-T2, aquí i al conjunt de l’Estat espanyol continuarem amb l’antic DVB-T. Aquesta decisió dóna un avantatge competitiu a les plataformes d’streaming, com les de les operadores de telefonia i internet, ja que elles aniran oferint cada cop més continguts en 4k, mentre que els canals de TV no podran oferir més que continguts en HD.

En tot cas, aquesta futura normativa catalana hauria de ser també una oportunitat per impulsar altres qüestions bàsiques com l’educació en l’audiovisual a les escoles que, tot i aparèixer ben destacades a lleis com la d’educació o la del cinema del 2009, encara estan per desplegar. Generar nous públics que valorin i tinguin interès per les creacions audiovisuals catalanes és clau per al futur del sector.

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida