L’aturada evidencia la fragilitat del sector: amb un 76% de professionals sense estabilitat contractual, els efectes de la crisi sanitària són ja devastadors

L’Acadèmia exigeix una regulació laboral adequada per als artistes i tècnics de l’espectacle i l’audiovisual, encallada al Congrés dels Diputats des del 2018

La cancel·lació d’una cinquantena de rodatges al país i pèrdues diàries de 327.000€ a les sales posen en risc el delicat teixit cinematogràfic català

Barcelona, 14 d’abril de 2020 · A partir de les dades recollides des que es va decretar l’estat d’alarma, l’Acadèmia del Cinema Català ha fet una primera fotografia de l’impacte de l’aturada provocada per la Covid-19 en els seus professionals a curt termini i reclama a les administracions un paquet de quatre compromisos i accions immediates davant la situació dramàtica a la que es veu abocat el sector audiovisual.

 La desprotecció dels professionals del cinema i la fragilitat dels mecanismes contractuals

Segons una enquesta distribuïda als acadèmics, més d’un 76% dels professionals del sector treballen sense estabilitat contractual i amb prestacions socials més limitades, ja sigui perquè són freelances (un 47%) o perquè treballen sota contractes per obra i servei en règim d’artistes. El 72% de les feines amb què estaven treballant els nostres professionals s’han vist aturades o cancel·lades, la majoria sense data coneguda de represa. Entre les feines afectades per la crisi sanitària hi ha rodatges, estrenes i sales de cinema, però també, projectes en desenvolupament, preproducció i postproducció, així com festivals i docència. Com a conseqüència d’aquestes afectacions, el 49% dels acadèmics situa en més d’un 50% la previsió de decreixement de les seves retribucions professionals aquest segon trimestre de l’any, xifra que arriba al 65% si hi afegim els que calculen que els seus ingressos es reduiran entre un 30% i un 50%.

Una cinquantena de rodatges aturats a Catalunya en plena temporada alta 

Segons dades facilitades per la Catalunya Film Commission i la Barcelona Film Commission, l’estat d’alarma decretat el passat 14 de març ha aturat una cinquantena de rodatges que s’estaven duent a terme o estaven previstos durant els mesos de març i abril. D’aquesta cinquantena de rodatges, 3 són llargmetratges (1 de ficció i 2 documentals) i 6 són sèries (3 de ficció, 2 documentals i 1 websèrie). També destaquen els programes i documentals televisius, que suposen al voltant del 20% de les produccions registrades. Dels 50 rodatges registrats, més d’un 70% corresponen a producció catalana.

Tot i que les dades facilitades per les Film Commissions no són completes en referir-se només als rodatges culturals aturats a partir de la segona quinzena de març i fins a mitjans d’abril que ja havien tramitat alguna sol·licitud de permís de rodatge (és a dir, que exclouen les produccions previstes per més endavant que no havien arribat a tramitar cap permís de rodatge, així com les produccions de publicitat, que tramiten els seus permisos directament amb els responsables dels espais), el que és una realitat és que el període març-maig és especialment dolç pels rodatges a casa nostra, doncs hi ha més hores de llum natural i la meteorologia acompanya. Ho demostren dades d’anys anteriors (2018), que situen la xifra de rodatges acollits en aquest període al voltant del 30% dels rodatges anuals.

Una envestida sense pal·liatius a la precària visibilització del cinema català a les sales

Les sales de cinema catalanes calculen unes pèrdues diàries de 327.178 € de recaptació bruta no ingressada (xifra extreta en base a un càlcul de les entrades no venudes a Catalunya), amb una davallada d’un mínim del 21% d’espectadors respecte l’any passat en l’escenari més optimista de reobertura dels cinemes el mes de juny.  Les 54 sales agremiades han fet ERTOS que han afectat ja al voltant de 2.000 treballadors. Respecte l’ajornament de les estrenes, Camilo Tarrazón, president del Gremi de Cinemes de Catalunya parla d’un reordenament en el calendari del segon semestre del 2020 i part de 2021: “L’aturada, a efectes d’estrenes, només serà un parèntesi, un canvi de calendari, això sí, de manera generalitzada. Atès que la producció o la post-producció de nous títols també s’ha aturat, les noves pel·lícules arribaran més tard al mercat i el ritme d’estrenes es normalitzarà”.

De moment, vuit estrenes catalanes previstes d’ara fins al mes de juny s’han posposat: Ofrenda a la tormenta, de Fernando González Molina (Golem); Uno para todos, de David Ilundain (A Contracorriente); Isaac, de David Matamoros i Ángeles Hernández (Alfa Pictures); El cerro de los dioses, de Daniel M. Caneiro (Begin Again); L’Ofrena, de Ventura Durall (Alfa Pictures); La boda de Rosa, d’Icíar Bollaín (Filmax); A Stormy Night, de David Moragas (Filmax) i Herencia, d’Ana Hurtado (Begin Again) han ajornat la seva arribada a les sales. En base a les previsions facilitades per les principals distribuïdores catalanes o amb catàleg català, també confirmem que set produccions catalanes més en principi no veuran afectada per la crisi del Covid-19 la seva previsió d’estrena a la tardor: Las niñas, de Pilar Palomero (BTeam Pictures), No matarás, de David Victori (Filmax); Sentimental, de Cesc Gay (Filmax); Libertad, de Clara Roquet (Avalon); Coraje, de Rubén Rojo Aura (Mago Production); Sis dies corrents, de Neus Ballús (Filmax) i La vampira de Barcelona, de Lluís Danés (Filmax).

Pel que fa als festivals, una finestra essencial per donar el tret de sortida a l’explotació comercial dels nostres films, segons dades facilitades per Catalunya Film Festivals, dels 17 festivals programats a Catalunya entre la segona quinzena de març i el mes de juny de 2020, 11 han estat ajornats (7 ja tenen noves dates entre juny i tardor), 2 es mantenen en les seves dates habituals però canvien el format per passar a ser online, 1 ha estat cancel·lat i els 3 restants encara no s’han pronunciat, perquè les seves dates permeten més marge per prendre la decisió.

 El rescat inajornable del nostre cinema

Des de l’Acadèmia del Cinema Català ens reafirmem en la idea que el més important en aquests moments és la salut, però que hi ha la salut física i la mental, que és la cultural, i que són indestriables l’una de l’altra. Per això reclamem a les administracions catalanes i estatals el compromís amb l’audiovisual del país amb quatre accions immediates.

1) QUE LA GENERALITAT COMPLEIXI LES AJUDES PROMESES. En un moment on les institucions començaven a ser conscients del drama que està patint el sector audiovisual català i de les oportunitats que s’havien deixat perdre, és necessari, més que mai, mantenir els compromisos adquirits en relació a subvencions i TV3. En la situació en la que ens trobem, demanem que el suport promès s’adapti a l’aturada que ha provocat la crisi sanitària avançant pagaments d’ajuts concedits i flexibilitzant absolutament terminis i imports de justificacions, protegint els festivals i obrint línies específiques compensatòries tant a sales com a distribuïdores per la manca d’ingressos generats a les sales durant tot aquest temps.

2) DESENCALLAR AL PARLAMENT ESPANYOL LES MESURES LABORALS DE L’ESTATUT DE L’ARTISTA. Aquesta aturada ha evidenciat la situació de vulnerabilitat i la desprotecció dels nostres artistes i professionals i la fragilitat dels mecanismes de contractació. Cal articular urgentement l’Estatut de l’Artista, en aquests moments encallat al Congrés espanyol, amb regulacions específiques com la aplicada a França amb els anomenats professionals “intermitents” de l’espectacle, per la qual els treballadors intermitents de l’audiovisual i dels espectacles en viu tenen accés a una prestació d’atur especial calculada en base a unes hores mínimes de contractació acumulades. 

3) SEGUIR LES RECOMANACIONS DE L’OBSERVATORI EUROPEU DE L’AUDIOVISUAL I PROMOURE LA DIFUSIÓ DEL CINEMA PROPI. En un moment de confinament, amb el consum audiovisual més disparat que mai, les televisions públiques europees han d’estar obligades a emetre continguts de qualitat que promoguin el consum de producció audiovisual/cultural pròpia entre els ciutadans/es. Per això proposem l’engegada d’una programació especial de cinema català a TV3 sota el títol de Cicle Gaudí, amb títols guanyadors dels nostres premis nacionals de cinema, presentats pels nostres autors i creadors.

4) RESOLDRE LA INSUFICIÈNCIA DE LA CULTURA AUDIOVISUAL EN L’ENSENYAMENT. En un moment en què el Departament d’Educació s’enfronta a la necessitat d’activar un pla per seguir formant online al milió i mig d’infants i joves, l’audiovisual català i en català ha de ser una eina de formació. Sortirem canviats d’aquesta crisi, aprofitem per sortir-ne reforçats en cultura. Convertim aquesta situació d’excepcionalitat en una oportunitat per formar els nostres públics del present i del futur. Eduquem en i amb el nostre audiovisual.