Vam estar a la masterclass d’Albert Serra , el va presentar d’una manera impecable Ingrid Guardiola que va fer un recorregut per la seva filmografia , » Crespià » un musical psicorural , » » Honor de Cavalleria » , » El Cant dels Ocells » sobre el mite de la Nativitat , » Històries de la meva mort » utilitzant el mite de Casanova i Dràcula .
Va parlar de que el documental sempre estava per sota de la pel · lícula de ficció a nivell artístic , el considera més proper al periodisme o a l’ arxivisme .
El documental és artístic només si el documentalista es considera un artista .
Va nomenar com a grans documentalistes a Sokurov , Wang Bing , entre d’altres.
Altres punts dels quals va parlar : del concepte «fora de camp» , que la direcció d’actors no està en el documental , de les limitacions que té el documentalista per expressar una altra cosa que l’expressió mateixa de la realitat .
El concepte del «fora de camp » a la ficció és ple de materialitat , en el documental és ple d’ideologia .
Al documental el límit del que podem veure ho té molt a prop, no pot obrir-se molt, la imatge sempre serà un elogi de la realitat .
Va acabar dient que es fan documentals per la incapacitat de dirigir actors .
Una anàlisi provocador però molt estudiat sota el títol » Per què no m’agraden els documentals «