Feia anys que no el veia, però a la meva època de gerent del Cine Club l’Hospitalet vaig conversar amb Tomàs Mallol amb freqüència. Era una persona apassionada pel cinema, per la vida. El Museu de Cinema de Girona (C / de la Sèquia 1) demostra que ha estat un dels més grans col · leccionistes de material de cinema que ha existit. Recomano a tothom que visiti aquest Museu.
Tomàs Mallol i Deulofeu havia nascut a la localitat gironina de Sant Pere Pescador el 1923, tenia 89 anys.
Mallol dirigir a 1956 “El pastor de Can Sopa”, com amateur. Aquest any va ser director de fotografia de la coproducció entre Espanya i Itàlia, “El seu propi destí”, el seu únic treball professional.
Va ser el fundador i president d’honor de la Fundació Museu del Cinema-Col.lecció Tomàs Mallol, creada el 1994.
Entre 1956 i 1977 va fer 31 curtmetratges, aconseguint diversos premis internacionals. En els anys 70 va començar a col · leccionar objectes dels primers anys del cinema, que es van convertir amb el pas dels anys en el fons del Museu de Cinema de Girona.
Us deixo aquí un enllaç on figuren més dades de la seva biografia per a aquelles persones que estiguin interessades a obtenir més informació: http://www.museudelcinema.cat/esp/colleccio_biografia.php
Des de nen li van interessar els aspectes tècnics del setè art, sobretot l’òptica, la il · luminació, l’arrossegament de la pel · lícula, etcètera i s’explica que això el va portar fins al punt de construir, amb només vuit anys d’edat, un projector amb el qual entretenia els seus amics i familiars i que a dia d’avui es conserva a la col · lecció que porta el seu nom.
El 2005 va publicar les seves memòries amb un títol significatiu “Si la memòria no em falla” (Si la memòria no em falla).
Des d’aquí enviem una calorosa abraçada als seus amics, als seus familiars ia totes les persones que han gaudit amb la seva col · lecció.
¡Descansi en pau!
José López Pérez