El passat dilluns, la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Montjuïc va acollir l’acte d’homenatge i comiat a Jordi Dauder, organitzat per l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya i l’Acadèmia del Cinema Català. Les butaques del teatre es van omplir de companys, amics, i espectadors que van apropar-se a donar l’últim adéu a l’actor.
Entre el públic es van veure moltes cares conegudes: Agustí Villaronga, Carmen Machi, Mònica López, Pere Arquillué, Lluïsa Castell, Miquel Sitjar, David Selvas, Joel Joan, President de l’Acadèmia del Cinema Català, Ferran Mascarell, Conseller de Cultura i l’ex Conseller de Cultura Joan Manel Tresserras, entre d’altres.

Joan Maria Gual, President de l’AadpC, va ser l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i llegir les notes de record enviades per altres companys de professió que no van poder ser presents, com Mario Gas, Francesc Orella o Marta Angelat. Tot seguit, Pere Portabella, director amb el que va treballar a “Pont de Varsòvia”, va recordar a Dauder com un esperit rebel i revolucionari i li va agrair “estar en aquest escenari amb la bandera tricolor”, va comentar en referència a la bandera republicana que presidia l’escenari del Teatre Lliure.

Enric Majó, va ressaltar el sentit de l’humor de Dauder i “la lluminositat de la seva rialla”, així com el seu compromís. A tall d’anècdota va explicar que parlant amb uns amics sobre el  23F, mentre uns deien que havien hagut de marxar cap a França o d’altres s’havien tancat a casa, Jordi Dauder va explicar “que va anar amb uns amics a la porta del Palau de la Generalitat perquè que li donessin armes”. Carme Sansa, per la seva banda, manifestà el seu desig que  Jordi es convertís en un referent per a la professió per la seva valentia i per haver seguit fidel als seus ideals, sense por a les conseqüències. L’actriu Silvia Bel i Lluís Llach, amic de Dauder, van llegir el poema “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol.

Per a finalitzar els parlaments, l’actriu Vicky Peña va recuperar el conte “El arrecife de la sirena” que Dauder li va escriure a la seva companya Irene Pardo, també present a l’homenatge. Sobre l’actor, Peña va destacar el seu compromís amb la vida i la seva franquesa sense subterfugis… “però és que, a més, era tan guapo! Era un gran seductor, sense cap mena de postís, amb la seva veu i la seva rialla”, va concloure.

Durant l’homenatge es va projectar un audiovisual que recollia alguns fragments de la filmografia de Dauder, des de la sèrie que el va fer conegut pel gran públic, “Nissaga de poder”, fins als seus papers a “Camino”, “Azaña, cuatro días de julio” o els seus darrers treballs a “Tornarem” de Felip Solé  i “Catalunya über alles” de Ramon Térmens, pel·lícula que s’estrena aquest dijous al cinema Aribau de Barcelona. Dauder també va ser present amb el discurs que va fer en els darrers Premis Gaudí de l’Acadèmia, on va rebre el Gaudí d’Honor per la seva carrera i on va proclamar el compromís de l’acte cultural i la república del cinema.

Per a finalitzar l’acte, els participants a l’homenatge van fer un brindis mentre sonava l’himne de Riego, acompanyats a l’escenari d’un gran retrat d’en Dauder, la bandera tricolor i un gessamí blanc, la planta preferida de l’actor.