Este artículo también está disponible en castellano.
Entrevistem a les creadores, Marta Bassols i Marta Loza de la sèrie Yo siempre a veces que ja podeu veure a Movitsar+ guanyadora del premi a millor guió a Canneseries.
De què tracta Yo siempre a veces?
És una sèrie que parteix d’una situació molt concreta, una maternitat inesperada, per acabar construint un retrat bastant més ampli sobre la precarietat, les relacions i aquest moment incòmode d’entrar a la vida adulta. Després del seu pas pel D’A Film Festival Barcelona i guanyadora Canneseries 2026, a millor guió, la sèrie segueix la Laura, una jove que queda embarassada enmig d’una relació intensa i desordenada. Tot es trenca quan la seva parella, incapaç d’assumir cap responsabilitat i arrossegada per l’alcohol, desapareix del tot.
A partir d’aquí, ella decideix tirar endavant sola, i la sèrie s’instal·la en aquest procés: criar un fill mentre intenta reconstruir la seva vida amb els recursos que té, que sovint són pocs. El que m’ha interessat més és com la sèrie no es queda només en la maternitat, sinó en tot el que l’envolta: tornar al barri, dependre de la família, veure com les amistats canvien i assumir una precarietat que condiciona cada decisió. Tot plegat està explicat des d’un to molt naturalista, sense grans escenes de catarsi, sinó des de la quotidianitat i els petits gestos. És aquí on troba força: en aquesta idea de persistir més que no pas de superar-ho tot. La Laura no és una heroïna, però tampoc es rendeix, i aquesta tensió constant és el que acaba sostenint el relat. Tot amb l’aura de la Moreneta de Montserrat. Podeu llegir la crítica completa que n’ha fet el Guillem a el cinèfil clicant aquí.
Aquí us oferim l’entrevista que vam poder fer la Núria i el Guillem Thorson, a ràdio ciutat de Badalona el 24 d’abril abans de saber que havien guanyat el premi a millor guió a Canneseries, transcrita íntegrament si voleu la podeu veure en vídeo clicant aquí .
Alguna cosa més a afegir sobre la trama de la sèrie? Com està funcionant? Quina és la rebuda?
Marta Bassols: Doncs, de moment, s’ha estrenat a plataformes ahir mateix, el 23 d’abril (l’entrevista es va realitzar el dia 24). Ahir va ser el primer dia. I m’imagino que tothom que ens escriu és perquè li ha encantat. Per nosaltres, els comentaris són increïbles. Els periodistes també han escrit crítiques molt bones. I les primeres persones que ens han dit que l’han vist han flipat, han vist el tirón, els ha encantat. Està agradant bastant, però m’imagino, també, que a qui no li agrada, simplement no ens diu res.
La Laura, aquesta protagonista, no és una heroïna, però tampoc llença la tovallola. Amb qui us heu inspirat?
Marta Loza: El punt de partida sí que era una mica les experiències de la Marta, que havia estat la primera del nostre grup a ser mare. I sobre això vam construir el relat. I a partir d’aquí vam començar a ficcionar, basant-nos en experiències d’altres amigues o en la mateixa història. Quan el projecte va anar agafant vol i ens demanava obrir el personatge a altres realitats, però realment hi ha una gran base de la nostra vida i de les nostres experiències i del que vivíem al nostre voltant.
He de dir que jo he anat a la Moreneta a demanar-li que rasquem algun premi
La sèrie és molt curta: capítols de 30 minuts i 6 episodis. Es pot veure d’una tirada?
Marta Bassols: Sí, són 3 hores en total.
Com ha estat treballar juntes, tenint en compte que és el primer projecte que signeu com a creadores?
Marta Bassols: Sí, havíem fet d’actrius juntes, projectes d’amics… i som amigues de fa molts anys. Treballar juntes ha estat, al principi, molt divertit, perquè només ens havíem d’ajuntar. Com que vivíem en ciutats diferents, ella venia de vacances a casa meva, veia com jo criava o quan marxaven les nenes. Ens ho passàvem molt bé, jugàvem, fèiem el divan: jo em tombava i li explicava les meves experiències i vèiem què servia i què no. Va ser molt terapèutic convertir aquesta ferida en un guió, perquè quan em va passar em va fer bastant mal, i ara veure-ho transformat és guai. Després d’aquesta primera fase, quan vam començar a tenir timings, ens vam començar a barallar bastant. Però crec que gràcies a això la sèrie és millor, perquè les dues defensàvem molt les nostres idees i s’havia d’arribar a un punt mig. Per sort, teníem una tercera guionista, l’Almudena Monzú, que era com la terapeuta de família i és una crac fent estructura. I així va ser.
“Yo siempre a veces” ha estat seleccionada a Cannes. Com heu rebut aquesta selecció i què n’espereu? (L’entrevista es va realitzar el 24 d’abril abans de saber que havien guanyat el premi a millor guió a Canneseries)
Marta Loza: La veritat és que està sent un somni poder anar a Cannes. Em vaig posar a plorar quan ho vam saber, perquè no ens ho esperàvem. Sent la nostra primera sèrie, arribar-hi ja és increïble. Per mi, només ser-hi ja és meravellós. Però tant de bo rasquem alguna cosa.
Marta Bassols: He de dir que jo he anat a la Moreneta a demanar-li que rasquem algun premi, ja que hi anem. Però la veritat és que és molt difícil, perquè només seleccionen vuit projectes de tot el món i el nivell és molt alt. Només ser-hi ja és un premi i estem molt agraïdes. Jo estic molt nerviosa, encara no tinc vestit i marxem demà… tot quadra.
Nosaltres havíem començat a desenvolupar-la fa set anys.
És una minisèrie i tindrà continuïtat després de l’èxit?
Marta Bassols: Això no ho sabem, no depèn de nosaltres. Depèn de Movistar, de l’audiència, de la gent… i de veure si té sentit. Però, de moment, no està a les nostres mans.
Com arriba el projecte a Suma Content i Movistar Plus+?
Marta Loza: Nosaltres havíem començat a desenvolupar-la fa set anys. Va passar per diverses productores, però encara no estava madur i va quedar en un calaix. La Claudia Costafreda ens va dir que buscaven projectes i, gràcies a ella, va arribar a Suma. De seguida els va agradar i hi van creure. Movistar Plus hi va entrar ràpidament i, a partir d’aquí, va començar tot el viatge. Ha estat una loteria poder-ho fer de la seva mà.
La sèrie reflecteix una Barcelona molt urbana i amb barreja de català i castellà. Era una decisió conscient?
Marta Bassols: Sí, perquè a Barcelona es parla així. Jo parlo amb alguns amics en català i amb altres en castellà, i fins i tot dins de casa meva passa. Em sembla una cosa molt natural. I com que volíem reflectir la ciutat, era important mostrar-ho. A més, estimem la llengua i, tot i que les productores siguin de Madrid, ens semblava important incloure el català.
Què us agradaria que s’endugués l’espectador després de veure la sèrie?
Marta Bassols: M’agradaria que la gent prengués consciència que les cures són importants, que s’ha de cuidar els qui cuiden i que, quan algú s’equivoca, només cal aprendre a fer-ho millor.
Yo siempre a veces
