Des de dilluns 16 fins al dijous 19 de juny, la capital del país tornarà a acollir una nova edició del CineEurope, la gran trobada professional del sector de l’exhibició cinematogràfica del continent europeu, agrupada al voltant de la UNIC, l’associació d’exhibidors cinematogràfics Europeus. En un format híbrid, que combina la part més dedicada al mercat, amb una fira comercial i un extens programa de presentació de futures estrenes cinematogràfiques, amb una altra, més de caràcter congressual, on es tractaran les noves tendències en el negoci de l’exhibició per a la fidelització del públic a les sales de cinema. Com en tot el món audiovisual des de fa un parell d’anys, l’ús de la IA com a eina de màrqueting serà també present al CineEurope, que preveu més de 4.000 professionals participants.

Enguany, aquesta 34a edició organitzada novament per FilmExpoGroup, a més de la intensa agenda de presentacions de les grans productores nord-americanes, comptarà amb dues activitats de la seva agenda d’origen europeu: un focus dedicat al cas d’èxit del cinema suec, i l’altre a les futures estrenes de la gran productora StudioCanal. En anys anteriors, havia estat l’organisme público-privat Unifrance, qui havia protagonitzat la presència francesa al CineEurope.

L’exhibició: un sector clau que cal recolzar

Durament afectades durant els anys de la pandèmia, les empreses exhibidores malden per la seva sostenibilitat, davant d’un doble repte: millorar encara més l’experiència per al públic, cosa que significa noves inversions en molts casos: des de les butaques als nous projectors làser 4K, i fidelitzar i atraure nous públics, més enllà dels blockbusters, davant la duríssima i creixent competència de les plataformes OTT.

Concretament, segons el darrer informe de la patronal cinemes FECE, les sales d’exhibició necessitaran fer una inversió al conjunt de l’Estat espanyol d’uns 170 milions €, tant per a la renovació d’equipaments com a fer de les sales uns espais mediambientalment més sostenibles.

Les sales de cinema han demostrat una exitosa resiliència, tot i estar encara lluny de les xifres prèvies a la pandèmia. Així, les 572 sales de cinema catalanes van atraure més de 13 milions d’espectadors l’any passat, amb un lleuger descens respecte al 2023, provocat en bona part per l’afectació de les vagues de professionals de Hollywood que va significar l’endarreriment de moltes produccions previstes per estrenar el 2024. Un descens lleugerament menor que la mitjana estatal, situat en una baixada d’un 6%. En tot cas, i això té molt a veure amb les polítiques de suport al cinema els cinemes de França van veure lleugerament augmentat el seu nombre d’espectadors l’any passat.

Kelonic: l’expertesa catalana al servei d’unes experiències audiovisuals extraordinàries

Estand de Kelonic al CineEurope 2024

L’intens programa de presentacions de les noves produccions que arribaran en uns mesos o un any a les sales de cinema gaudiran d’unes excepcionals condicions d’imatge i so a l’auditori del CCIB. Això serà gràcies a la participació de Kelonik, en una complexa instal·lació que sincronitzarà diversos projectors d’última generació sobre una pantalla de grans dimensions que permetran afegir efectes visuals a la visualització de tràilers de les futures estrenes cinematogràfiques.

Tot i que en altres anys hi ha hagut altres empreses catalanes presents a l’espai d’exhibició comercial, com el prestigiós fabricant de butaques de cinema, Figueras Group, o la marca de crispetes i «tortillas» Zanuy, enguany només hi tindrà estand propi Kelonik. històrica empresa del nostre país que des de fa anys té una important presència al continent americà, des de les seves oficines a Rio de Janeiro.

Europa compromesa amb el seu cinema

Aquest CineEurope se celebra poques setmanes després que les principals associacions de la indústria audiovisual europea, entre elles la UNIC, presentessin durant el Festival de cinema de Canes un manifest, que destaca la importància del subprograma MEDIA de la UE per al desenvolupament, la circulació i la promoció del cinema i l’audiovisual a tota Europa. I on es reclama que aquest suport financer no només continuï, sinó que es vegi reforçat en els futurs pressupostos de la Comissió Europea.

Pocs dies més tard, vint-i-dos ministres de cultura de la UE van expressar conjuntament una declaració, on es comprometien a incloure el suport a la creació i la distribució d’obres cinematogràfiques com a prioritats de la seva agenda governamental, dins el convenciment que cal reforçar les expressions culturals europees i el seu consum per part de la ciutadania. Precisament, en aquesta declaració els responsables governamentals destaquen que els films europeus només representen un terç de les entrades a les sales de cinema.