• La Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunya impulsen un decàleg amb 10 mesures concretes perquè el pròxim govern redreci la situació de precarietat que pateix actualment l’audiovisual a Catalunya.
  • Reconeguts professionals del cinema i la televisió posen la cara en una sèrie de vídeos breus per reclamar el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català.
  • Entitats del sector com GAC, PAC, PROA, AADPC i Catalunya Film Festivals ja s’han adherit a la campanya, que vol obtenir el suport d’altres agents del món audiovisual.
  • La iniciativa compta amb el web www.mesaudiovisual.cat, on es poden trobar els materials vinculats a la campanya i des d’on la gent i les entitats podran adherir-se al decàleg.
  • Les 3 entitats promotores adverteixen que l’audiovisual “ha estat abandonat durant 10 anys malgrat ser un sector cultural estratègic i un instrument de normalització lingüística”.
  • Els efectes de la deixadesa institucional són alarmants. Enguany, només 6pel·lícules rodades en català s’han presentat com a candidates als Premis Gaudí. A més, la majoria de plataformes de vídeo sota demanda no inclou les versions en català de pel·lícules i sèries que han estat traduïdes amb diner públic.
  • Entre les 10 mesures proposades hi ha la creació d’un parc tecnològic audiovisual, l’augment del finançament per als mitjans públics, l’obertura d’un canal juvenil multiplataforma en català i el compliment i millora de les lleis que protegeixen l’audiovisual a Catalunya.

D’esquerra a dreta: Miquel Rutllant, Mireia Plana, Isona Passola i Joan M. Tresserras

© Núria Amat

GRAVACIÓ DE LA RODA DE PREMSA – PRESENTACIÓ [AQUÍ]

La Plataforma per la Llengua, l’Acadèmia del Cinema Català i el Clúster Audiovisual de Catalunyademanen que les institucions polítiques apostin definitivament per l’audiovisual en català abans no sigui massa tard. Amb aquest objectiu, exigeixen als partits polítics que incorporin als seus programes electorals 10 mesures concretes perquè el pròxim govern reverteixi la situació de precarietat que viu actualment aquest sector. Totes les entitats signants destaquen que l’audiovisual ha estat abandonat pels poders públics durant deu anys tot i ser un sector estratègic i essencial de qualsevol país, a més d’un instrument de normalització lingüística i de cohesió social, especialment entre la població jove.

A banda de les tres entitats impulsores del decàleg, associacions com Catalunya Film Festivals, GAC (Guionistes Associats de Catalunya), PAC (Productors Audiovisuals de Catalunya), PROA (Productors Audiovisuals Associats) i l’AADPC (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya) ja han signat i expressat el seu compromís amb les reivindicacions que recull el decàleg.

La iniciativa també compta amb el suport de reconeguts professionals del cinema i la televisió que, en el marc de la campanya, han participat enuna sèrie de peces audiovisuals breus en què reclamen el dret de fer la seva feina a Catalunya i en català. Aquests professionals són el director, guionista i productor Ventura Pons, la productora i directora de l’Acadèmia del Cinema Català, Isona Passola, els autors i directors teatrals Sergi Belbel i Cristina Clemente, l’actor i director Roger Coma, l’actriu Laia Manzanares, el director editorial de Filmin Jaume Ripoll, la directora de cinema Neus Ballús, la guionista i humorista Elisenda Carod, el crític de cinema i presentador de televisió Àlex Gorina, el productor de cinema Xavier Atance, el creador de continguts SebiAlcantara i el CCU i tècnic de vídeo Francesc Admetlla.

Aquests vídeos, com també més materials vinculats a la campanya, s’aniran publicant a www.mesaudiovisual.cat, una pàgina web creada expressament per aquesta iniciativa i des d’on la gent i les entitats podran adherir-se al decàleg.

Emergència lingüística a l’audiovisual català

El català és una llengua que es troba en emergència lingüística a causa de la frenada en la transmissió generacional i en la davallada de l’ús habitual. Actualment és una llengua greument amenaçada, tenint en compte que només un 32,5 % dels habitants d’arreu dels territoris de parla catalana l’utilitza habitualment.

Aquest fet s’agreuja amb la baixa presència del català a la majoria de mitjans de comunicació audiovisuals i també a les plataformes digitals, als videojocs, a la publicitat, a bona part dels dispositius electrònicsals assistents de veu i al cinema.

En el cas de les plataformes de vídeo sota demanda, la majoria només té una presència residual del seu contingut disponible en català. De les més de 2.000 pel·lícules i sèries de Netflix, per exemple, a la fi del 2019 només n’hi havia 4 de disponibles en català, malgrat que 331 tenien una versió en català, doblada o subtitulada. D’aquestes, 326 han rebut finançament públic de les administracions catalanes per al doblatge o subtitulació en català. La millora d’aquesta situació és una demanda clara de la majoria de la societat civil. Segons una enquesta del GESOP del mes de juny passat, “més de dos terços dels catalans (el 68,6%) creuen que els poders públics haurien de garantir la presència de la llengua catalana a les plataformes de continguts audiovisuals”.

L’emergència audiovisual també s’evidencia en dades com les que presenta l’Acadèmia del Cinema Català, que en les diverses edicions dels Premis Gaudí mostren una fotografia de l’estat crític del cinema a Catalunya. Enguany, només s’hi han presentat com a candidates 6 pel·lícules rodades en català, 8 menys que l’any passat i una de les xifres més baixes de la història dels guardons.

Les entitats també incideixen en l’incompliment que s’està produint de la Llei 20/2010 del cinema de Catalunya, que determina que el 25 % de les pel·lícules comercials projectades als cinemes a Catalunya han de ser en català, una xifra que el 2018 només va ser del 2,1 %. A més, aquesta normativa obliga les empreses distribuïdores a garantir que totes les pel·lícules que s’han estrenat doblades o subtitulades en català s’enviïn en aquesta versió als canals de distribució –ja siguin televisions o plataformes digitals–, una obligació que també s’està incomplint contínuament. 

Tenint en compte aquesta situació, les tres entitats engeguen aquesta campanya reivindicativa i de sensibilització sectorial i social,que pretén que els partits i agents polítics del país assumeixin amb urgència 10 mesures per normalitzar la producció de la indústria audiovisual catalana. El decàleg exigeix, entre d’altres coses, la creació d’un parc tecnològic audiovisual, l’augment del finançament per als mitjans públics, l’obertura d’un canal juvenil multiplataforma, la recuperació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació i la millora de les lleis que protegeixen l’audiovisual a Catalunya.

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida