• TV3 va augmentar la informació un 11% i va disminuir l’entreteniment en una quantia similar
     
  • Els teleinformatius van dedicar el 90% del temps a la cobertura de la pandèmia durant les 5 primeres setmanes. Com a conseqüència dels condicionants derivats de la situació sanitària, segons la CCMA, TV3 i el 3/24 van emetre en simultani del 16 de març al 10 de maig
     
  • Els actors no polítics, especialment les persones expertes i la població afectada, van suposar el 70% del temps dels teleinformatius, 5 punts més que abans de la pandèmia
     
  • Pel que fa als actors polítics, el protagonisme se’l van emportar els governs, mentre que els partits van passar de tenir el 50% del temps global dels actors polítics a només el 17%
     
  • Les dones van augmentar lleugerament la presència, fins al 36,4% del temps de paraula dels teleinformatius, però amb poc protagonisme en els llocs de responsabilitat de gestió


El Ple del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) ha aprovat un informe que analitza el tractament informatiu a TV3 de la pandèmia de la Covid-19 entre el 13 de març i el 30 de juny de 2020. Els espais analitzats han estat els teleinformatius, els magazins, els programes especials, les entrevistes, els espais d’opinió (tertúlies i seccions unipersonals) i les connexions.

L’informe pivota sobre dues variables centrals: el temps de notícia i el temps de paraula. Sobre la base d’aquests dos conceptes, s’aporten dades sobre les temàtiques tractades i a quines persones i agrupacions se’ls ha donat veu.

L’informe constata que TV3 va abordar la cobertura de la primera onada de la pandèmia amb una reestructuració de la programació en què va prioritzar la informació, en detriment de l’entreteniment. En concret, la informació va augmentar un 11% i l’entreteniment va baixar un 10%. Com a conseqüència dels condicionants derivats de la situació sanitària, segons la CCMA, TV3 i el 3/24 van emetre en simultani del 16 de març al 10 de maig. També van introduir canvis de format en alguns programes, evitant compartir plató i multiplicant les connexions telemàtiques.

Els informatius van dedicar el 90% del temps a temes relacionats amb la pandèmia durant les 5 primeres setmanes. L’atenció prioritària sobre la Covid-19 és va mantenir durant 110 dies consecutius, fins que el 8 de juny es va igualar el temps dedicat a la pandèmia amb la resta d’informacions. En acabar el període analitzat –el 30 de juny, ja clos el primer estat d’alarma–, l’atenció informativa en relació amb la pandèmia es situava per sota del 40% del temps total.

En comparació amb períodes ordinaris, la televisió pública va modificar la tria de les veus informatives i va donar més atenció als actors no polítics, especialment a les persones expertes en economia i salut, i a la població afectada.

Com a conseqüència, la presència dels partits polítics va disminuir de manera notable. En concret, van aconseguir només el 17% del temps de paraula dedicat als actors polítics (que inclou governs, institucions i partits), quan el que era habitual en el període precrisi era entorn del 50%, tant en el temps de paraula dels teleinformatius com en el nombre d’entrevistes.

En relació amb les entrevistes, que va ser el format més emprat després dels teleinformatius per abordar el tema de la Covid-19, se’n van comptabilitzar 219 hores. També hi van haver 150 tertúlies en què es va abordar, de manera total o parcial, la crisi. (Vegeu la figura 7 de l’informe, pàg. 185.)

En termes absoluts, l’atenció informativa a la pandèmia va experimentar un augment progressiu fins assolir un màxim (5 hores i 40 minuts) en la primera quinzena de maig i fins a finals d’aquest mes, coincidint amb l’inici del procés de desescalada. El temps va baixar a les 3 hores i mitja al final del període analitzat, quan va decaure l’estat d’alarma. (Vegeu la figura 8 de l’Informe, pàg. 186.)

Veus majoritàries: els actors no polítics

La veu majoritària en la informació de la pandèmia van ser els actors no polítics, que van suposar el 69,6% del temps de paraula en els teleinformatius, la qual cosa suposa 5 punts percentuals per sobre dels valors habituals abans de la crisi sanitària.

En el cas de les entrevistes, el pes dels actors no polítics va ser del 79,9% de les entrevistes emeses, 2 punts percentuals per sobre dels valors habituals. En els debats, amb una presència d’actors molt més limitada (46 en total), el 93,5% van ser actors no polítics.

Dins del grup de veus no polítiques, les que van tenir més presència en els teleinformatius van ser les persones expertes en l’àmbit de l’economia i el treball (15,6% del temps de paraula). En segona posició, les persones expertes en l’àmbit de la salut sense responsabilitats de govern, amb un 13,5% del temps de paraula. En tercera posició, les persones afectades (11,4%). (Vegeu la figura 10 de l’informe, a la pàg. 188.)

Pel que fa a les entrevistes, els actors no polítics en representen el 79,9% del total i els actors polítics, el 19,7 %. (Vegeu la figura 11 de l’informe, a la pàg. 189.)

Actors polítics: protagonisme dels governs

Pel que fa a la presència dels actors polítics, la part principal de l’atenció informativa es va donar al Govern de Catalunya i al Govern de l’Estat, en els teleinformatius. En concret, el Govern de Catalunya va obtenir el 29,9% del temps de paraula del conjunt d’agrupacions polítiques, mentre que el Govern de l’Estat en va tenir el 26,6%. Val a dir que, en tots dos casos, va destacar el protagonisme de les persones integrants dels executius que tenen responsabilitats en salut.

Quant a les entrevistes a actors polítics, es van fer principalment al Govern  de Catalunya (38,5%), seguit dels governs de les administracions catalanes (19,2%), dels representants de partits polítics (17,9%), dels cossos de l’Administració de la Generalitat (9,6%) i del Govern de l’Ajuntament de Barcelona (5,2%). Les entrevistes a representants del Govern de l’Estat van representar l’1,4% del total d’entrevistes als actors polítics o representants de les administracions.

Quant a les forces polítiques, la seva presència es caracteritza per dos aspectes: en primer lloc, s’observa una disminució important de la seva presència, que, habitualment, en l’època precrisi, era del 50% del temps dedicat als actors polítics, tant en temps de paraula dels teleinformatius com en les entrevistes. En el període analitzat, els partits polítics només van obtenir el 17,1% del temps total dels actors polítics en els teleinformatius i un percentatge similar (17,9%) de les entrevistes fetes a actors polítics.

El segon aspecte que caracteritza la presència dels partits polítics en la primera onada de la Covid-19 és que les seves intervencions guarden relació principalment amb les negociacions entorn del decret d’estat d’alarma i les successives pròrrogues i, de manera secundària, amb la gestió de la crisi sanitària per part del Govern de Catalunya i del de l’Estat.

Dins d’aquesta presència més baixa de representants dels partits polítics, TV3 va donar veu en els teleinformatius a totes les forces polítiques amb representació al Parlament i també a totes les presents al Congrés. En els teleinformatius, el PP, primer partir de l’oposició en el Congrés, i ERC, a causa del seu protagonisme en les votacions per perllongar l’estat d’alarma, van ser, per aquest ordre, les dues principals formacions amb més temps de paraula.

Quant a les entrevistes, ERC, CAT en COMÚ i PSC+PSOE van ser les formacions polítiques amb més presència.

Retransmissions

Pel que fa a les retransmissions i connexions amb un acte o compareixença de premsa relacionat amb la pandèmia realitzades per TV3, el 55,6 % del temps (46 h i 56 min) va correspondre al Govern de Catalunya i el 21,5% del temps (18 h i 18 min), al Govern de l’Estat. Cal tenir en compte que a partir del 10 de maig, quan les emissions van deixar de ser simultànies, es van emetre compareixences del Govern de l’Estat pel 3/24.

Seccions d’opinió

L’opinió expressada en un format unipersonal (seccions d’opinió) augmenta de manera notable la seva presència com a format d’intervenció a partir del març i registra un total de 417 participacions, que sumen més de 63 hores de durada, a causa de la reconversió de la intervenció de persones que participaven en tertúlies en espais unipersonals d’opinió en què la persona que hi participa exposa la seva visió o anàlisi personal sobre temes concrets en relació amb la pandèmia. La llista de persones que participen en aquests espais d’opinió relacionats amb la Covid-19 es pot veure al quadre 32 de l’Informe (pàgina 95).

Presència de les dones

La presència global de les dones en el marc dels continguts relacionats amb la Covid-19 va créixer lleugerament respecte dels valors registrats en període de no excepcionalitat, però no aconsegueix superar el sostre d’una tercera part. En concret, les dones van protagonitzar el 36,4% del temps de paraula dels teleinformatius i el 35,4% de les entrevistes, que van ser els dos formats més recurrents d’intervenció.

En un moment en què l’actualitat informativa dotava d’un protagonisme específic el conjunt de professionals de l’àmbit de la salut, la presència de les dones va estar supeditada al grau de responsabilitat i la representació pública, tant en els teleinformatius com en les entrevistes.

Així, i pel que fa exclusivament a l’àmbit de la salut, les dones (tant les polítiques com les no polítiques) van sumar el 41,8% del temps de paraula dels teleinformatius i el 36,1% de les entrevistes (sobre un total de 324).

En termes de representació, la proporció de dones va baixar de manera notable entre el personal sanitari amb responsabilitat de gestió (33,4% als teleinformatius i 15,8% en el cas de les entrevistes); en contraposició, la proporció de dones va ser clarament majoritària entre el personal sanitari d’atenció directa (67,9% en teleinformatius i 72,9% en entrevistes).

Principals eixos temàtics

El discurs informatiu elaborat per TV3 en relació amb la pandèmia pivota sobre quatre grans eixos temàtics: els efectes en la societat (que abasta el 45,3% del temps de notícia en els teleinformatius i el 42,1% de les entrevistes), les actuacions de les administracions (23,2% i 14,5%, respectivament), la crisi sanitària en sentit estricte (14,9% i 35,5%) i la incidència internacional (13,4% i 2,6%).

Quant als 9 ítems informatius principals en els teleinformatius, es pot veure l’evolució diacrònica del temps dedicat a cadascun d’ells en la figura 20 de l’Informe (pàgina 199).

L’Acord va ser aprovat per tres vots a favor, un d’ells concurrent, i un en contra.

Acord 106/2020 d’aprovació de l’informe El tractament informatiu a TV3 de la pandèmia de Covid-19. Període del 13 de març al 30 de juny de 2020

Vot concurrent a l’Acord 106/2020

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida