Fa pocs dies s’ha celebrat al Teatre Lliure l’acte de lliurament dels 70ens Premis Sant Jordi de Cinema, organitzats per RNE i que van ser retransmessos per La 2 de TVE. Una gala -amb diversos errors tècnics que no comentaré aquí- que va bandejar l’ús del català en tota la cerimònia. Que les dues presentadores de l’acte fossin catalanes, la periodista Gemma Nierga i l’actriu Sílvia Abril, afegia un grau més d’incoherència a aquest menysteniment de la llengua catalana en una gala de premis a la capital del país, organitzades per la ràdio pública de l’Estat espanyol. La ràdio pública.

Sortosament, dues grans, enormes, actrius van fer les seves intervencions en rebre els seus respectius guardons en català, d’inici a final: Nora Navas i l’estimada Carme Elias. Van fer -i tal i com va anar tot toca agraïr-los-ho- el que hauria d’haver estat normal en altres intervencions, però que aquí va ser el contrapunt a un despropòsit.

Que aquest menysteniment a la llengua catalana coincideixi -com es va recordar diverses vegades a la gala però sense cap solemnitat- amb el 50è aniversari de Ràdio4 a Catalunya, no fa altra cosa que fer més palesa aquesta discriminació.

Fa unes dècades, arran de diverses protestes d’un molt modest però actiu organisme -el Consell Assessor de RTVE a Catalunya- es va aconseguir que l’ús del català a les gales d’aquests premis deixés de ser anecdòtic i s’aconseguís -si més no- que un dels presentadors utilitzés amb normalitat el català i no quedés tot reduït a uns tristos «bona nit» per fer la gracieta als de la «provincia». La cosa no ha millorat pas en els darrers anys. Encara recordo com va deixar retratats als organitzadors l’actor francès Omar Sy, que va agrair en un català fonèticament molt ben trabat el premi d’honor que va rebre el 2023.

Que enguany no es premiés cap llargmetratge en català i que es donés un guardó especial a una actriu que va publicar fa uns anys unes piulades racistes i catalanòfobes, sumen raons per a que alguns de dins RTVE, a Catalunya i a Madrid, hi dediquin una mica del seu temps a corregir aquest despropòsit.

PS. Pot semblar una anècdota, però és un perfecte exemple d’aquesta manera d’actuar en “provincias”. Al còctel posterior, el vi blanc servit era un Ribera del Duero i el negre… un Rioja. Fins i tot a la jacobina França, actes com aquest estan acompanyats sempre per vins de les DO pròpies, fins i tot si són organitzats per entitats privades. A Canes, és impensable que els hotels que organitzen els àpats col·lectius dels MIPCOM no serveixin els vins de la Provença. Pocs dies després, a la gran fira internacional de productes del mars, Seafood, el conseller Òscar Ordeig reivindicava la presència dels vins de les DO catalanes en esdeveniments de tota mena com una pràctica normal. Doncs ja te feina amb els Premis Sant Jordi de Cinematografia.