Ha passat l’11 de setembre del 2014 i no s’ha estrenat la gran pel.lícula sobre el setge de Barcelona. Podem allargar l’interval fins el nou 9-N? O fins a les properes eleccions anticipades de la primavera? La pel.lícula arribaria encara “a temps”, ja que sembla que la conmemoració dels 300 anys pot allargar-se una mica més en l’atmòsfera política actual.
De tota manera, potser l’audiovisual català de ficció està fent tard. Hi haurà més 11 de setembres però el bo era el que acabem de deixar. No han fallat els documentals de tota mena, pedagògics, serialitzats o amb clips de ficció. Tampoc la novel.la històrica ni els llibres d’assaig, ni la novel.la gràfica, ni la posta en escena de les músiques amb instruments i composicions del moment, ni tampoc l’aproximació a l’art d’inicis del XVIII a Catalunya, ni la teatralització del que va succeir en 1714 a cada recó del país. Però el gran film-espectacle que podria haver informat al món del que es va esdevenir a la ciutat avui de moda, entretenint l’espectador de qualsevol part amb un relat extraordinari, carregat d’èpica, heroïsme, traició, violència i tragèdia s’està retardant. Hi ha hagut –i hi continua havent- projectes en marxa sobre el setge de Barcelona. Em pregunto quants. Quants s’han començat i no s’han acabat en els darrers anys sobre els fets terribles de la pèrdua de llibertats del poble de Catalunya a causa de l’exèrcit invasor francoespanyol comandat pel Duc de Berwick a les ordres d’un rei Borbó. Uns fets que van provocar milers de morts, molt més que qualsevol altre 11 de setembre.
Jo conec un d’aquests projectes. A mitjans del 2007, TV3 encarrega a Createl TV un guió sobre el setge de Barcelona. Agafa la forma d’una mini-sèrie de dos capítols de 75 minuts cadascun amb el nom d’“El seny i la rauxa”, escrita pels dos guionistes autors de la idea original, Marina Peña i jo mateix. Es lliura a TV3 el gener del 2008. La voluntat dels guionistes i la condició de l’encàrrec passa per a perfilar una producció televisiva “assumible”. No es pot parlar de baix pressupost quan el que es tracta de reflectir és una gran tragèdia amb milers de morts, una batalla espectacular. Sense intentar escamotejar acció, “El seny i la rauxa” pretenia orientar-se cap a una versió on primava el drama. L’acció s’iniciava en 1746, amb la mort de Felip V, i un flash-back viatjava aviat cap els dies que anaven del 3 fins al 12 de setembre de 1714. Un capítol per als dies previs a la gran batalla i un altre per a l’11 de setembre i l’endemà.
El problema per a la “gran pel.lícula catalana de l’11 de setembre de 1714” és obvi: és un projecte car, molt car, que necessita ser co-produït. Qui co-produirà amb els catalans una història en la que tropes a les ordres d’un Borbó de nom Felip cometen una massacre a la ciutat de Barcelona? Els escocesos? Després del “no” de setembre potser ni això. És un problema polític al qual ara mateix no és fàcil trobar sortida. Si el projecte viatja a Hollywood potser els més interessats (els catalans, vaja) no acabarem de reconèixer els protagonistes -Villarroel, Casanova, Berwick, etc- ni tampoc els fets, que serien convenientment descafeïnats.
Seria possible optar per l’animació? A Catalunya hi ha grans professionals d’aquest mitjà que, si treballen amb temps, poden aconseguir la pel.lícula èpica, en 3D a més, que Catalunya necessita. Potser és una de les poques possibilitats per no arribar massa tard a les properes cites (tenint en compte que sembla que el tema pot continuar d’actualitat encara uns quants dies més).
Joan Marimón