L’edició 8 del Barcelona Film Festival ha estat centrada en el paper de la dona: pionera, reivindicativa, lluitadora pels drets humans (el dret a votar en una Itàlia oprimida l’any 1946, a C`è ancora domani de Paola Cortellesi), crítica amb el menyspreu del poder imperant per l’home possessiu (L’amour et les forêts de Valérie Donzelli), i feminista avançada al seu temps en la lluita per a defensar l’honor de participar en el duel d’esgrima al segle XIX (Une affaire d’honneur de Vincent Perez).

La programació d’enguany ha proporcionat a l’espectador un ventall exhaustiu de temàtiques que li han fet reflexionar sobre plantejaments de caire social poc exposats en el cinema actual. Un exemple el tenim en Alumbramiento de Pau Teixidor, sobre l’existència de reformatoris a l’Espanya postfranquista on adolescents embarassades eren recloses i on participava en el robatori de nens la complicitat clerical de moltes monges.

Un altre exemple ha estat el curtmetratge Blau, de Lluís Bogunyà, que ha rebut la Menció Especial del Jurat de la Crítica, on s’exposa un tema tan poc tractat en el món audiovisual com l’abús pedòfil d’un pare vers el seu fill.

I un extraordinari i surrealista film, Daaaaaalí! de Quentin Dupieux, ha rebut el Premi de la Crítica (Jurat de l’ACCEC), atorgat per unanimitat, al millor film de llarg metratge. Amb un llenguatge innovador, el realitzador francès ens proposa una visió molt personal i amb sentit de l’humor, de l’artista català Salvador Dalí, interpretat per 6 actors, d’aquí sorgeix el títol del film amb les sis a.

En resum, el món de la cinefília ha gaudit d’una proposta tan diferent com atractiva. 

Xavier-Daniel, membre del Jurat de l’ACCEC.