La producció catalana qualificada el 2021 confirma una pèrdua progressiva de pes específic respecte l’espanyola en els darrers dotze anys: el cinema produït a Catalunya passa en aquest període de suposar un 48% de la producció estatal el 2010 al 30% registrat el 2021, llindar en el qual se situa des del 2016. Aquesta és una de les principals conclusions que es pot extreure de l’estudi Les claus de la producció actual del cinema català: una mirada al període 2012-2022 i presentació de l’informe estadístic de 2021, impulsat amb la col·laboració de l’Observatori de la Producció Audiovisual (Universitat Pompeu Fabra) i Productors Audiovisuals de Catalunya (PAC), i realitzat per Reinald Besalú, Joan Maria Corbella i Carles José Solsona. Coincidint amb la seva Festa d’estiu, que tornarà aquest vespre al seu format previ a la pandèmia després de dos anys d’interrupció, l’Acadèmia ha volgut radiografiar la producció catalana del 2021 a partir de variables com el finançament i els ajuts públics o la recaptació i la participació de gènere en els rols professionals principals, i comparar-les amb les registrades fa una dècada.

La pèrdua de pes específic de la indústria cinematogràfica catalana

L’estudi pren de base la producció qualificada a l’ICAA o l’ICEC i les seves bases estadístiques per xifrar les pel·lícules amb participació catalana en una mitjana de vuitanta títols anuals (vuitanta-un el 2021), dada que revela un creixement moderat en els darrers deu anys, amb l’excepció del 2020, un exercici minvat per la pandèmia. Aquest volum de producció qualificada el 2021 estabilitza en un 30% la proporció de films catalans respecte del total de la producció qualificada a Espanya anualment. Es tracta d’un percentatge estancat en xifres similars des del 2016, i situat molt per sota del 48% registrat el 2010. Aquesta pèrdua de gairebé 20 punts percentuals és rellevant per als impulsors de l’estudi i símptoma d’una pèrdua de pes específic de la indústria cinematogràfica catalana respecte al conjunt de l’espanyola.

Un sector atomitzat i coproductor

L’estudi certifica que el sector audiovisual català està fortament atomitzat, una característica comuna a la majoria de països europeus: el 82% de productores involucrades en la producció de llargmetratges qualificats el 2021 ho són d’un sol film. Dotze productores participen en dos films, i només quatre participen en tres o més títols.

Per altra banda, a Catalunya la coproducció té més pes que en el conjunt de la indústria espanyola: un 50% dels films qualificats el 2021 són coproduccions, en un 20% internacionals, percentatge superior al del conjunt de films qualificats a Espanya (16% del total). No obstant això, la participació catalana en aquestes coproduccions sol estar per sota del 50%. Només cinc coproduccions internacionals tenen una participació catalana superior al 50% i en més de la meitat dels vint-i-vuit títols coproduïts amb empreses de fora de Catalunya, la participació catalana està per sota del 20% de la part espanyola, onze per sota del 10%. Els països amb qui més es coprodueix a Catalunya són Argentina i Bèlgica, amb tres coproduccions amb cadascun.

El pes de les pel·lícules catalanes a les sales d’Espanya

El conjunt de les pel·lícules catalanes qualificades el 2021 i estrenades fins al 22 de juny de 2022, cinquanta-set títols en total, ha aconseguit fins a la data de tancament d’aquest estudi 1.309.338 espectadors en sales al conjunt d’Espanya, amb una mitjana per títol de 22.971 espectadors. Si ens fixem només en els llargmetratges de ficció (que acumulen el 97% d’espectadors), el nombre mitjà d’espectadors puja fins als 53.182. Si es contextualitza aquesta xifra, s’observa que només el 44% d’aquests espectadors provenen de llargmetratges en què la participació catalana és superior al 20%. Per tant, la major part dels espectadors els aporten films amb una participació catalana minoritària. Si s’eliminen les produccions amb una participació catalana de menys del 20%, els films catalans suposen l’11% dels espectadors del cinema espanyol a les sales d’Espanya.

El pes de les pel·lícules catalanes en el mercat espanyol, que havia baixat per sota del 14% d’espectadors i recaptació a Espanya entre els films qualificats l’any 2019, comença a aixecar-se altre cop: tot i que lluny encara dels millors anys de la dècada, per als films qualificats el 2021 torna a ser del 25%.

El fenomen Alcarràs en xifres

En el que portem de 2022, s’han qualificat vint-i-tres films catalans, sobre un total de cent vint-i-set a Espanya, dels quals se n’han estrenat nou, que han aconseguit 322.376 espectadors, un 36,41% del total, amb Alcarràs com a film més taquiller. Vuit de cada nou espectadors de cinema català del 2022 els ha subministrat l’obra de Carla Simón Pipó, i no ho ha fet només a Catalunya, perquè ha aportat un de cada tres espectadors que han anat a veure una pel·lícula espanyola d’aquest any. L’efecte miratge d’Alcarràs no és però pas gaire diferent dels efectes miratge que altres films tenen en els resultats de cinema espanyol.

L’aportació pública al cinema català del 2021

El cinema català de 2021 va rebre vint milions i mig d’euros en aportacions públiques de l’ICEC, l’ICAA i la CCMA (no es compten les de RTVE), però el percentatge de títols que rep suport és una minoria dels vuitanta-un produïts.

Vint-i-set van rebre el suport de la CCMA, el que suposa un terç del total. La majoria de pel·lícules finançades (onze) van rebre entre 75.000€ i 100.000€, seguides de les que van rebre menys de 25.000€ (sis films). Només tres films van rebre quantitats superiors a 100.000€. Els films de ficció s’enduen la major part de la inversió (85%).

L’ICEC va atorgar ajuts a vint-i-un llargmetratges catalans qualificats l’any 2021 (el 26% del total), amb una mitjana de 115.483 € pels documentals, i de 332.450 € per les ficcions.

Per la seva banda, un total de vint-i-dues pel·lícules qualificades el 2021 amb participació catalana van rebre l’ajut de l’ICAA entre les diferents modalitats, el 37% de les pel·lícules espanyoles que van obtenir subvenció. De mitjana, els ajuts de l’ICAA als films catalans van ser de poc més d’un milió per als presentats a la convocatòria d’ajuts generals, i de 225.000 als presentats als ajuts selectius.

L’evolució de les dades de gènere en els darrers deu anys

S’observa una millora lleugera entre 2012 i 2021 en dos dels tres rols professionals que s’han pres en consideració. No obstant continuem lluny de la paritat: la direcció puja del 10% del 2012 al 25% de 2021, el guió ho fa del 20% al 29% i la producció baixa lleugerament en aquest període, del 30% al 26%. La mancança de dades d’altres anys impedeix establir les tendències, però es constata la impossibilitat de trencar el sostre de vidre del 30% en cap dels tres àmbits.

Consulta aquí l’estudi complet.