La gran trobada professional del sector de l’exhibició cinematogràfica europea, el CineEurope, ha celebrat la seva 35a edició a finals de juny a Barcelona, mirant el futur de manera esperançadora. Els quatre mil acreditats testomonien la importància i dinamisme d’aquest sector clau de la indústria audiovisual. A més de presentacions de noves estrenes, de nous equips de so i de projecció, i d’eines digitals per a una millor gestió de les sales i de la relació amb els expectadors, al CineEurope es van conèixer diversos estudis i informes; dels qual destaca l’elaborat pel CNC francès i presentat per la seva directora d’estudis, Cécile Lacoue, sobre les tendències globals de l’exhibició cinematogràfica.
L’era del cinema com a esdeveniment: El ressorgiment de les sales de cinema
El mercat cinematogràfic mundial, tot i trobar-se encara en un procés de recuperació després de la pandèmia, presenta senyals de gran dinamisme en diversos territoris, especialment a Europa, on la resiliència i la innovació estan transformant el negoci de l’exhibició. Tot i que el pes d’Europa en el box-office global s’ha reduït lleugerament, representant un 24 % el 2025, el sector està vivint una mutació accelerada que obre noves oportunitats basades en la diversificació i la qualitat de l’experiència.
Les principals tendències que estan definint el futur de les sales, són segons l’estudi del CNC les següents:
1. L’aposta pel format «Premium» i el confort superior. És una de les estratègies més reeixides per dinamitzar el mercat és la premiumització de les sales. Pràcticament tots els nous complexos que s’obren a Europa inclouen seients reclinables, tecnologia de so envolvent (com el Dolby Atmos) i projectors làser 4K com a estàndard, substituïnt els projectòrs 2K a làmperes, que van ser els que van rellevar els antics projectors de 35mm fa dècada i mitja. Segons l’estudi, el públic ha demostrat estar disposat a pagar un sobrepreu per una experiència que no pot reproduir a casa. Per exemple, ens trobem amb casos com els cinemes Everyman al Regne Unit que han vist com el seu nombre de pantalles creixia significativament gràcies a un model de «cinemes boutique» amb servei de restauració a la sala.
2. L’exhibició com a esdeveniment social. Anar al cinema ja no és una «sortida habitual», sinó una sortida escollida i especial. L’èxit d’esdeveniments com ho va ser «Barbenheimer» ha demostrat que el públic es mobilitza massivament davant de grans fites culturals. A més, la diversificació de continguts cap a concerts, retransmissions esportives i esdeveniments temàtics permet als exhibidors fidelitzar comunitats específiques i omplir les sales en franges horàries alternatives.
3. La reconnexió amb les generacions Z i Alpha. Malgrat el mite que els joves només consumeixen contingut en dispositius personals, la Generació Z (de 14 a 29 anys) és la que més freqüenta les sales (amb una mitjana de 6,1 visites el 2025). Aquests joves busquen espais de connexió real i experiències compartides que el món virtual no els pot oferir. I, molt important, aquest públic jove valora especialment la capacitat del cinema com a espai de benestar i desconnexió personal
4. El cinema independent com a node comunitari. Les sales independents i d’Art i Assaig estan liderant el camí en la transformació del seu model econòmic cap a centres comunitaris. Mitjançant la programació a mida, l’organització de debats, exposicions i la venda de productes locals, aquestes sales han aconseguit fidelitzar un públic que busca proximitat i compromís cultural. A Polònia, per exemple, el segment d’Art i Assaig és un dels més dinàmics, amb una xarxa activa que rep suport per accions educatives
5. L’impuls del cinema de patrimoni i les reestrenes. Davant la irregularitat de l’oferta de grans estudis en els darrers anys, el cinema de repertori s’ha convertit en una font d’ingressos creixent. Les reestrenes de clàssics estan funcionant molt bé a tota Europa, atraient un públic que sovint mai havia vist aquestes obres en pantalla gran i creant un sentiment de comunitat intergeneracional.
6. Models de subscripció innovadors. La implementació de sistemes d’abonament, com el model Cineville als Països Baixos o Cinfinity a Alemanya, ha demostrat ser una eina eficaç per garantir una base constant d’espectadors per als cinemes independents. Per exemple, als Països Baixos, aquesta model de subscripció ha permès que les entrades en sales d’Art i Assaig augmentessin un 13 % el 2025, en contrast amb la caiguda general del mercat.
7. Polítiques públiques de suport actiu. Europa destaca pel paper de les institucions en la protecció de l’ecosistema cinematogràfic i, a més del clàssic model francès, trobem a Itàlia i Polònia com a exemples d’èxit: el país transalpí ha implementat descomptes estatals per fomentar el cinema italià i europeu a l’estiu («Cinema Revolution»), mentre que Polònia té la major quota de visites escolars al món, amb un 12 % de la seva freqüència total lligada a programes educatius.
8. El cinema com a espai de benestar mental. Una tendència emergent, detectada especialment al Regne Unit, és el posicionament del cinema com un lloc de benefici per a la salut mental. En un món saturat de pantalles personals, la sala de cinema ofereix una desconnexió social beneficiosa, un missatge que impacta fortament entre els joves, conscients de l’excès de consum digital.
9. L’auge del cinema «local» i el nou soft power. Un dels fets més destacats és la fi de l’hegemonia absoluta de Hollywood, qüestió que obre la porta al creixement de les cinematografies estatals i nacionals. A més, la diversitat esdevé clau, i el públic està cada cop més habituat a veure obres en llengua original o subtitulades. Deixant de banda dades impressionants com les del Japó, amb quotes de mercat del 76 % al Japó, o del 64 % en el cas Indonèsia, trobem casos d’èxit a Europa com Itàlia, on la quota de mercat del cinema «local» va arribar al 33 %, o Polònia amb un 27%.
En resum, segons aquest estudi, tot i les dificultats globals les sales de cinema que aposten per la qualitat, la diversitat i el seu rol com a espais de vida social estan trobant un camí sòlid cap al futur. La dada més esperançadora és que la cinefília s’està rejovenint i que el públic reclama, més que mai, històries que reflecteixin la seva pròpia identitat. Un missatge que apel·la les altres dues grans baules d’aquesta indústria: la producció i la distribució.
