En l’última secció de cinema de Ràdio Ciutat de Badalona descobrim els Cinemes Girona, situats a Barcelona, molt a prop de la parada de metro de Verdaguer. En parlem amb el seu responsable, Toni Espinosa. Podeu veure l’entrevista en format videopòdcast al següent enllaç: https://youtu.be/qgIZfWdD6qM?si=KTWETGV-H7psrrQs
L’entrevista a Toni Espinosa director dels Cinemes Girona
A continuació us oferim la transcripció de l’entrevista que la Núria i en Guillem van fer a Toni Espinosa per a Ràdio Ciutat de Badalona.
En un context, Toni, en què les plataformes cada vegada tenen més pes i l’assistència als cinemes veiem que també va disminuint en els últims anys. Quina és la filosofia dels Cinemes Girona per revertir aquesta situació, consolidar el seu públic i continuar portant gent al cinema?
El primer que et diria és que hi ha molta llegenda no contrastada sobre això que acabes de dir, el que acabes de preguntar. Les plataformes no donen massa dades de la seva audiència. Tu has de creure sempre el que et diuen, però no hi ha dades per contrastar si realment la seva audiència és tan alta com es diu. Després, aquest any, el 2026, en els primers quatre mesos, ja hem fet la meitat de la taquilla del 2025, que va ser un molt bon any. Per tant, la gent torna a anar al cinema.
Crec que sí que va haver-hi un moment de crisi. Va haver-hi un moment en què els guionistes dels Estats Units van estar de vaga, els actors van estar de vaga, i això va provocar molts problemes amb els blockbusters, que al final són els que mouen les estadístiques del cinema. Això va fer que disminuís el públic a les sales de cinema, però bàsicament per una manca d’oferta. Però, en el moment en què hi ha oferta, la gent torna a anar al cinema.
Crec que estem en un moment en què és compatible anar al cinema. Jo, per exemple, com a persona, com a individu, no com a propietari, sinó com a espectador, vaig al cinema dos cops a la setmana, a altres cinemes. No parlo del meu, perquè al meu hi vaig a treballar, però sí que vaig a altres cinemes dos cops a la setmana. I, a més a més, a casa meva tinc plataformes. No només una, en tinc més d’una.
Home, jo crec que la gent no té gaires ganes d’estar tancada a casa. (Toni Espinosa)
Segurament el boom de les plataformes ja ha passat, aquell enamorament inicial pel qual ens vam deixar portar, i la gent torna, diguéssim, a l’amor clàssic, que és l’amor de la butaca i de la sala de cinema?
Home, jo crec que la gent no té gaires ganes d’estar tancada a casa. Quan va acabar la pandèmia, el que vam fer va ser sortir i marxar ben lluny.
I, si t’hi fixes, en aquesta campanya del Govern dels avis a dos euros els dimarts, hi ha molts cinemes que han hagut de deixar de fer-la perquè se’ls acaba la bossa dels diners.Hi ha una mica de confusió, perquè molts avis diuen que en tal cinema ja no ho fan, i en aquest sí. És perquè cada cinema té una bossa de diners per subvencionar aquestes entrades de dos euros. Però els avis van en grup. No van sols, van en grup, perquè la gent aprofita per quedar i fer vida social.
El cinema és saludable en aquest sentit. És una activitat que es viu en grup, et mous i, a més a més, gaudeixes d’una activitat cultural.
Ara que estem parlant del cinema i que està funcionant també, quines han estat les pel·lícules més vistes o les que han tingut millor resposta del públic als Cinemes Girona en els últims temps? Detecteu alguna tendència clara en el tipus de cinema que connecta més amb l’espectador actual?
Aquesta pregunta és de les que m’obliguen a buscar les estadístiques per respondre’t amb dades, que a mi m’agrada donar dades. Però, home, jo et diria que a nosaltres ens funcionen molt les pel·lícules d’autor. I, si són properes culturalment a nosaltres, encara funcionen més bé. No és cap sorpresa: Alcarràs, Casa en Flames… són pel·lícules que ens funcionen molt bé. Tenim un públic d’aquí que vol veure continguts d’aquí i que parlin de nosaltres. Aquest cinema ens funciona molt bé.
El cinema no és només la típica pel·lícula de Hollywood que s’estrena amb 500 còpies
De fet, aposteu, Toni, també per una oferta que va molt més enllà de la projecció de pel·lícules, amb col·loquis i també festivals i mostres. De fet, n’acolliu, tinc entès, més d’una vintena cada any. No sé si m’erro o no amb les dades, tu ens ho diràs. Què aporten totes aquestes activitats al dia a dia dels Cinemes Girona?
Tenim tres pantalles, però els traiem molt de suc, en part perquè no volem ser un cinema que només posa pel·lícules i prou, sinó que volem ser un cinema de ciutat, formar part del barri. Tenim una relació molt íntima i amistosa amb moltes entitats del tercer sector, associacions de veïns, institucions, Casa Amèrica…Per tant, acollim molta programació que no és cinema comercial, sinó que ens arriba des d’aquestes entitats.
I després, com bé sap el Guillem, nosaltres acollim una vintena de festivals l’any. Els més importants i coneguts serien l’Americana, que fem al març, el Festival de Cinema Asiàtic, el Festival de Cinema Coreà, que fem al setembre… però en fem més de vint. El Festival de Cinema Indígena, el Festival de Cinema del Medi Ambient, el Festival de Cinema i Dansa… Vull dir que hi ha molta oferta i això forma part de la defensa de la diversitat que nosaltres tenim. El cinema no és només la típica pel·lícula de Hollywood que s’estrena amb 500 còpies, sinó que és una forma d’expressió artística i cultural amb moltes veus, i hem de donar cabuda a totes les que puguem.
Vosaltres vau ser pioners fa uns anys amb els abonaments anuals. Durant el mes de juliol de l’any passat costaven aproximadament 89 euros i, amb aquest abonament, podies anar tot un any al cinema gratis, en aquest cas als Cinemes Girona. De fet, jo mateix ja fa dos anys que tinc aquest abonament perquè realment és una passada. El tornareu a fer aquest any?
El tornarem a fer, sí. És una campanya molt important, la dels abonaments, perquè ens ajuda a rejovenir el públic del nostre cinema. Tu, Guillem, ets un noi jove i moltes vegades els joves tenen dificultats per tenir una economia solvent, no només per fer la seva vida, sinó també per gaudir del cinema, de la cultura o del teatre. Nosaltres vam ser precursors d’aquesta iniciativa, sobretot pensant en la gent que té menys recursos econòmics. També hem d’agrair que, ara fa tretze anys, vam aconseguir mantenir viu el cinema quan vam digitalitzar les sales gràcies al fet que la gent va comprar els primers abonaments. Va ser una mesura de supervivència perquè no teníem diners per canviar els projectors, i era una inversió molt gran. Des d’aleshores, cada any ho fem. Ara ja no ho necessitaríem, però creiem que està bé ser agraïts amb el públic i amb la gent. És una promoció que fem nosaltres.
Toni, vosaltres sou un cinema que s’ha anat associant al cinema d’autor, al cinema català i espanyol, i també a les òperes primeres. Quins són els criteris que seguiu a l’hora de seleccionar la vostra programació?
És la qualitat, bàsicament. Jo sempre dic que, com que tenim tres pantalles, gaire no ens podem equivocar. Si tu tens moltes pantalles, sempre acabes colant alguna pel·li i no es notarà tant, però, és clar, se t’ompliran les sales de cinema. Nosaltres només en tenim tres. Per tant, no et pots equivocar gaire. Et pot agradar més o et pot agradar menys una pel·lícula, però la qualitat està garantida. Llavors, dins d’aquesta voluntat de ser diversos, com et deia, i de defensar el talent nostre, el que valorem és la qualitat. Nosaltres hem de considerar que aquella pel·lícula té qualitat, ja sigui perquè ha fet un recorregut important de festivals o perquè hem vist la pel·lícula, n’hem seguit el procés i sabem que mereix ser programada.
I la qüestió del milió, aquella pregunta que segur que molts oients s’han plantejat alguna vegada. Si volem gaudir d’una pel·lícula en les millors condicions possibles, quina és la millor butaca per seure?
Mira, això depèn molt. Això sí que jo crec que va una mica al gust de tothom. Nosaltres tenim unes sales molt grans: una té 290 butaques, l’altra en té 240 i la més petita en té 100, que també són moltes butaques. Llavors, hi ha gent a qui li agrada estar molt a prop, gent que li agrada estar molt enrere i gent que li agrada estar pel mig. Jo soc molt de la fila 6 o 7, per exemple. Perquè a mi darrere no m’agrada, perquè no m’agrada veure un mar de caps davant de la pantalla. M’agrada estar en un lloc on m’assec i veig la pantalla còmodament. Quan jo veig la pantalla còmodament, aquell és el meu lloc.
Sí, sí, completament. Cadascú és un món. Jo estic amb tu, Toni: a mi m’agraden les files 6 o 7. Estan al mig de la sala, no estàs ni molt enrere ni molt endavant. Perquè, si estàs molt endavant, gairebé no veus ni la pantalla. A més, moltes de les pel·lícules que veig són subtitulades i, si estàs massa a prop, no pots llegir els subtítols i veure la pantalla alhora; només veus els subtítols o la pantalla.
Ja acabem. La pregunta que fem a tothom per acabar és: quina és la teva pel·lícula o documental? Tu que n’has vist tants, que vas molt al cinema i en veus molts, quin seria el teu top 1? Quina és aquella pel·lícula que tothom hauria de veure o que recomanaries a qualsevol?
Home, n’hi ha moltes. Escollir una sola pel·lícula és difícil. Però, d’aquest any, la pel·lícula que més m’ha agradat fins ara és La Grazia, de Paolo Sorrentino. I no és un dels meus directors preferits, però em va semblar una pel·lícula perfecta pel que fa al contingut dramàtic, social i al bon rotllo. També per la pau que transmet i per la gent bona que hi surt. O sigui que, si aquest any encara no heu vist cap pel·lícula, si no heu vist La Grazia, de Paolo Sorrentino, jo diria que aquesta és una de les imprescindibles.
Doncs moltíssimes gràcies, Toni Espinosa, per haver-nos acompanyat avui i per haver-nos permès també fer aquesta visita guiada, una mica, per les sales dels Cinemes Girona. Que vagi molt bé.
