Molt bona tarda, Ă nimes nostĂ lgiques. Avui no diem allò de “bon dia, tarda o nit” perquè la situaciĂł Ă©s la segĂĽent: sĂłn les 17.00 de la tarda i estem en rigorĂłs directe des del 29è Manga Barcelona a l’escenari Manga Stream. SĂ, sĂ© que costade creure -de fet, l’Albert i jo encara ho estem paint.
Com us podeu imaginar, no podĂem venir aquĂ fent les nostres mogudes de sempre: un monogrĂ fic sobre un anime que ens ha tocat a la patata a l’Albert i a mi i que ens serveix com a substitut d’anar a terĂ pia per acabar de superar les nostres sĂndromes de Peter Pan. Avui, tot i que per a nosaltres tambĂ© serĂ terapèutic, us portem un format mĂ©s fresc i dinĂ mic en què farem una recapitulaciĂł del que han estat aquests dos anys i poc de Viatge a Ganimedes. I tot plegat, de la manera mĂ©s transversal i holĂstica possible, entenent l’anime no nomĂ©s com a entreteniment (els “dibuixets”, que en deien els nostres pares), sinĂł com allò que Ă©s: un producte cultural que, com a tal, ens ha construĂŻt com a persones.
Un heroi mitològic o una lluna de Júpiter: això és Ganimedes. I això és també aquest pòdcast, un itinerari entre la realitat i la ficció a partir d’aquelles històries que vam veure de petits els mil·lennials: l’anime dels 80, 90 i 00 doblat en català . De la mà de l’Alex Pardo i l’Albert Compte, à nimes nostà lgiques, arriba un espai de conversa i reflexió a partir de sèries com Bola de Drac, Ranma ½, o Sakura: la Caçadora de Cartes. Una terà pia que apaivagarà la seva crisi de l’adultesa i, potser, també la teva.
