Documentals imprescindibles i premiats al FIPADOC

Si bé un dels lemes de FIPADOC (Festival Internacional de Programes Audiovisuals i Documentals) que té lloc anualment a Biarritz, és el de mostrar històries veritables, també pertany a l’Aliança F.A.M.E. (Mercats de Films i Audiovisuals a Europa) que reuneix 24 signants, centrats “en un context marcat per l’augment de la competència mundial i nombrosos reptes (tecnològics, econòmics, socials), marca un autèntic punt d’inflexió en la indústria de la imatge”. Aquesta Aliança se centra en: creació independent i diversitat d’històries, inversió en nous projectes, accés al finançament i formació de talents emergents.”

Per a remarcar la seva dimensió europea, el Festival celebra cada any la riquesa i el dinamisme de la producció de films documentals d’un territorio en concret, i enguany s’ha centrat en els Balcans. Des de Serbia fins a Kosovo.

BLACK BOX (BLACK BOX DIARIES) de Shiori Itô, Japó, nominat als Oscars 2025, ha obtingut dos premis: Millor Documental Internacional i Premi Revelació Michel Matrini. La realitzadora, periodista i escriptora, denuncia la seva agressió per part d’un home poderós, proper al Primer Ministre i confronta el poder mediàtic amb el judicial. Ella s’interessa principalmente per qüestions de gènere i drets humans.

GOLO & RITCHIE de Martin FOUGEROL i Ahmed HAMIDI, França, ha rebut el Premi del Públic, doncs ha connectat amb una història humana que desenvolupen dos amics del barri que els uneix l’autisme d’un dels dos i un desafiament conjunt.

I SHALL NOT HATE – A DOCTOR’S JOURNEY ON THE ROAD TO PEACE AND HUMAN DIGNITY de la directora Tal Barda, és una coproducció França-Canadà, en la qual Izzeldin Abuelaish, metge ginecòleg palestí exerceix en un hospital a Israel fins que maten a tres filles seves i actualmente viu exiliat a Canadá, lluitant sempre per la pau entre els dos països.

DIARIO DE MI SEXTORSION de Patricia Franquesa, ha rebut recentment el Premi Gaudí al millor documental i ha estat acollit aquí amb llargs aplaudiments d’un públic entregat totalment a una narrativa tan personal com extraordinària. La directora va començar la seva carrera professional a Tel Aviv, treballant amb Heymann Brothers Films, admirables documentalistes. En la seva espontània i a l’hora treballada expressió visual, sap comunicar el problema que viu per a evitar la difusió d’unes fotos íntimes contra la seva voluntat i controlar com sigui la seva privacitat.

SEMICOLON de Gala Díaz, Master en direcció per l’ESCAC i Èlia Ramon Ferrer, que ha treballat per a Benecé Produccions, productora d’aquest film que mostra el delicat tema del suïcidi d’una persona estimada.

INDARKERIAREN OI(H)ARTZUNAK de Ander IRIARTE, diplomat en realització per l’ESCAC, i Amaia MERINO UNZUETA. Quaranta anys desprès del segrest de la seva família al País Basc per part d’ETA i que l’Estat espanyol torturés el seu pare fins a la mort, Tamara Muruetagoiena fa una crida en honor de la veritat i la justícia.

Altres títols remarcables

JULIAN ASSANGE: THIS IS ALL ABOUT YOU de Etienne Huver, França. Cal remarcar aquest treball d’investigació i reconeixement a la figura, idees i determinacions d’un home com Julian Assange.

SUTNJA RAZUMA, Le silence de la raison, de Kumjana NOVAKOVA, Macedònia del Nord, Bòsnia-Herzegovina. I finalmente un títol remarcable però en sentit negatiu. Deplorable haver de soportar una hora de text que el públic ha de llegir únicament en pantalla sobre el suposat (?) testimoni de tres dones de Bosnia que han estat violades de manera sistemática. Mai es mostren imatges i per primera vegada es reafirma que un tribunal qualifica de “crim contra la humanitat” aquest esclavatge sexual en temps de guerra.

TARDES DE SOLEDAD de Albert Serra. Extraordinari treball d’allò que entenem per “Audiovisual”, en aquest cas en majúscules, ja que es mereix un reconeixement professional a tanta entrega passional per a aconseguir mostrar primers plans extraordinaris. Sons i aplaudiments. Silencis abans d’anar a la plaça de braus, a l’hotel. Increíble el domini d’aquest Albert Serra amb la càmera entregat amb cos i ànima per a fer un retrat inoblidable d’un torero com Andrés Roca Rey, i el seu món de rituals i supersticions.

KARUN, The Longest River of Iran, de Sahand SARHADDI El poeta d’Iran Hamid Hajizadeh i el seu jove fill Karun, van ser assassinats l’any 1998. Igual que es recorre el llarg riu passa el mateix en els records del despatx del poeta on es va produir la tragèdia.

Més d’un desig per a l’any vinent

“El documental és un contra-poder quan li dona la paraula als oblidats, als silenciats, als rebels. Quan resisteix a les representacions dominants, ell, que ha estat sense aturar-se s’ha constituït contra el tot-poder de la ficció (…) Als camps de batalla, la humanitat es perd i es troba a la vegada. Aquesta paradoxa es troba en humans d’excepció (…) Les llums i les ombres es disputen també un altre lloc de conflicte, el terreny de la intimitat, que es troba en molts films cada any. I ho desitgem en el proper.” Aquests pensaments i desitjos de Anne Georget, Presidenta i Christine Camdessus, Delegada General, faran que el proper FIPADOC 2026 continuï amb els objectius i l’èxit obtingut en aquesta 7ª edició.

Xavier-Daniel des de Biarritz per a AREAVISUAL.cat