La pandèmia de la COVID-19 ha actuat en tots els àmbits, i de manera sobtada ha capgirat la vida de milions de persones arreu del món. Els confinaments i la necessitat d’informació fidedigna va obligar milions de persones a buscar informació en tots els mitjans que tenien a l’abast. Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya mostra de quina manera aquesta situació inèdita va afectar el consum de mitjans de comunicació a l’Estat espanyol.
ACCES A L’ESTUDI DES D’AQUEST ENLLAÇ
L’informe conclou que la televisió és el mitjà més utilitzat per informar-se de la pandèmia, tot i que també s’han registrat augments en altres mitjans. Segons explica Mireia Montaña, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC, «el canvi més important ha estat que la televisió generalista ha recuperat molta part de l’audiència que havia anat perdent els anys anteriors a favor dels mitjans digitals, sobretot entre els més joves».
D’acord amb l’estudi, els diaris digitals tenen un 45 % més de pàgines vistes i han augmentat el seu tràfic un 100 %, l’audiència digital de la ràdio en línia creix un 112 % (i es posiciona com un dels mitjans que inspira més confiança a l’audiència) i la televisió en línia en directe suma un 93 % d’usuaris únics.
Els augments més rellevants es registren entre els joves d’entre 13 i 24 anys i per franges horàries. Els matins, la sobretaula i les tardes són les franges que més augmenten, al voltant d’un 25 % del total de la població. D’altra banda, també estan experimentant un gran creixement els informatius, amb un augment del 65 % en el seu consum diari.
Si ens centrem en el gènere, es comprova que els homes entre 18 i 70 anys s’han informat per televisió (82,6 %), premsa en línia (55,7 %) i comunicats oficials (47,4 %). Les dones entre 18 i 70 anys han fet servir sobretot televisió (83,8 %), fonts oficials (53,3 %) i premsa en línia (44 %). Per edats, els més joves s’han informat per televisió (78 %), premsa en línia (50 %) i fonts oficials (46,9 %). En canvi, els més grans han optat per televisió (87,5 %), fonts oficials (53,5 %) i premsa en línia (49,6 %).
Els joves tornen a la televisió
Sobre el consum televisiu, l’estudi destaca l’augment en tots els públics objectius, però destaca el 147 % d’augment en el col·lectiu de 18 a 39 anys, i el 82 % en el cas d’homes entre 18 i 70 anys. «Aquests joves —explica Montaña— ja feia un temps que havien deixat de banda la televisió per fer un consum de mitjans digitals.» Segons la professora, «el seu comportament era el de voler consumir allò que desitjaven en el moment i lloc on volien» i «per això el seu consum es feia sobretot amb dispositius portàtils». La pandèmia, però, ressalta la professora, «ha portat un greu augment de notícies falses, sobretot a les xarxes socials i als missatges compartits amb amics o familiars». En conseqüència, «en un moment de tanta incertesa, el consum mediàtic d’aquests joves, que han mostrat un raonament més crític, ha estat tornar a la televisió, que oferia informació de fonts oficials», afegeix Montaña, també investigadora del grup en Aprenentatges, Mitjans de comunicació i Entreteniment (GAME) de la UOC.
L’estudi també subratlla que els programes de televisió infoshows aconsegueixen acumular més audiència que els informatius tradicionals. Un comportament que es vincula a la necessitat d’«evasió».
Finalment, el consum de les plataformes de lliure transmissió (OTT), com ara Netflix o HBO, ha crescut considerablement durant el període. Les dades mostren un augment alt en tots els col·lectius, sobretot entre els individus de 18 a 39 anys (53 %). Montaña associa el creixement en aquest àmbit al confinament de març, i avisa: «Ara faltarà veure si aquesta tendència es continuarà mantenint o si s’aniran produint baixes de subscripció».
L’estudi conclou que els mitjans menys utilitzats per informar-se sobre l’evolució de la COVID-19 són internet, xarxes socials, ràdio, informació proporcionada per familiars o coneguts i premsa en paper. Encara que no destaca el consum de ràdio per mantenir-se informat, aquest mitjà és considerat com el més creïble, juntament amb la televisió.