En paral·lel a les grans decisions que cal prendre com a país de forma ben propera, el sector audiovisual català li calen moltes coses. Algunes són compartides amb la resta de les indústries creatives, com són un nou marc de finançament público-privat i la desaparició de fiscalitats hostils com el tristament famós 21% de l’IVA; qüestions que haurà d’afrontar el disseny del nou país que pot sorgir de les urnes del proper setembre.
Però a nivell estrictament del sector, i mirant el mapa internacional, s’observa que a Catalunya i en concret a la seva capital Barcelona li calen, ens manquen, dues eines de projecció exterior –que de retruc serien també de promoció interior: ser la ciutat que acollís un dels grans mercats internacionals de l’audiovisual, i ser la seu d’un gran museu de les arts audiovisuals.

Tots coneixem els MIPTV i els MIPCOM de Canes o el NATPE nordamericà –de fa pocs anys amb delegació a l’est d’Europa—i som conscients de la seva importància estratègica per a la comercialització de la nostra producció i reforçar les sinergies en futures coproduccions; una via cada cop més imprescindible per al món de la televisió i el cinema. El fet de tenir garantida la seu del MWC a Barcelona fins el 2018, és un poderós argument en favor d’aquesta capitalitat, pensant en un procés imparable d’estrets lligams entre l’audiovisual i les TIC. L’any passat el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya va iniciar una via de relacions amb el NATPE amb aquest objectiu. Si voleu aprofundir en aquest tema, fa uns mesos en vaig publicar un article on faig un repàs del panorama internacional i analitzo l’exemple dels “Le Rendez Vous” de TV France Internacional com a model de bones pràctiques pel que fa a la comercialització internacional de la producció d’aquell país.

Respecte el projecte d’un gran museu de l’audiovisual a Barcelona, estem parlant d’un anhel que fa més de 10 anys que es mou, amb diverses iniciatives que, encara, no han donat cap fruit en concret, però que la seva gran majoria tenen com a nexe en comú la gran col·lecció de Josep Maria Queraltó, que malda per tenir una seu definitiva al nostre país. Juntament amb aquest valuosíssim llegat històric, aquest futur museu esdevindria un equipament extraordinàriament útil per a la difusió de la tant important aportació cultural passada i present de la nostra creació audiovisual –pensant també en la conservació de les obres que no corresponen a l’àmbit de la Filmoteca de Catalunya– com unes instal·lacions al servei de la creativitat i experimentació de les noves generacions d’autors i professionals del sector. En aquest segon article publicat a la revista Comunicació21 faig també un breu repàs dels principals museus existents al món, així com un esment al paper que podria jugar aquest museu en l’assignatura pendent que l’educació en l’audiovisual, la media literacy sigui una realitat al conjunt del nostre sistema escolar.