TV-3: jugar amb foc

DANIEL CONDEMINASAmb el darrer capítol d’absorcions empresarials, el mercat publicitari televisiu estatal, que és el motor financer del sector, ha quedat en només dues mans, que controlen el 85% dels recursos disponibles. El duopoli d’Antena 3 TV i Tele 5 és una de les conseqüències de la Llei general de l’audiovisual, perquè condueix a una concentració de les inversions cap als grans grups radicats a Madrid, tal com algunes veus catalanes van advertir fa dos anys. Alguns canvis de propietat empresarial en són un símptoma. Des de fa anys, la producció independent catalana ha estat al capdavant de moltes hores de programació estatal, tant pública com privada, i això no només és bo, sinó que ha de poder continuar així. Però sense una TV-3 forta moltes coses poden canviar i no pas per bé.

Fer televisió és car, i fer una bona televisió és molt més car. Sumant les retallades que ja ha patit el 2011 i la que -si res no canvia durant la tramitació parlamentària- tindrà enguany, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) haurà de lluitar pel lideratge ciutadà dels seus canals televisius i radiofònics amb un 30% de pressupost menys que l’any 2010, un cop sumat l’IPC de dos anys. I això comptant que pot continuar finançant-se en bona part gràcies a la publicitat. Però són uns ingressos que estan permanentment amenaçats pel manteniment del lideratge. De si, com diuen els responsables espanyols dels grans comptes publicitaris, ets o no ets «el refuerzo del Noreste». Uns diners que no anirien a parar a cap altra televisió catalana, encara que hipotèticament pugés d’audiència. Se’ls quedaria el duopoli televisiu espanyol, i Catalunya perdria una part dels diners que ens corresponen com a integrants, no pas menors, del mercat publicitari de l’Estat.

Menys competitivitat et condemna a reduccions dràstiques publicitàries, que signifiquen menys diners per fer programació de qualitat més endavant… Tota una espiral negativa. A casa nostra, quan això afecta mitjans locals els duu als tancaments que estem patint aquests darrers mesos. Si TV-3 es retira del joc, Catalunya no té ningú per jugar en aquesta primera divisió. ¿O algú es pensa que èxits arrelats socialment, com el Club Super3 o la Marató, són possibles només amb bona voluntat i ganes?

La reducció de diners per a la CCMA ja està repercutint en els recursos per a la contractació de programes amb les productores independents del país -el 2011, un 20% menys- i de retruc pot portar a una duríssima disminució en inversions en cinema, sèries, animació i documentals. Quatre gèneres audiovisuals que el nostre país sap fer molt bé, però que tenen uns costos de producció elevats i, sobretot en àmbits com l’animació, la necessitat d’unes garanties d’estabilitat per madurar projectes estructuralment ambiciosos.

Els professionals de la creació i producció audiovisual, de dins i de fora de TV-3, tenen interessos comuns. Fan possible una oferta de qualitat i d’èxit, que va molt més enllà dels continguts informatius i infantils que, des d’aquestes pàgines, algun pretès defensor del servei públic audiovisual en pretenia reduir l’extensió. I estem parlant d’un sector estratègic, que arreu serà una de les palanques de creació de riquesa i de llocs de treball de qualitat si no debilitem una de les seves parets mestres, que és TV-3. I és des d’aquest rol de televisió nacional, i no complementària, des d’on el conjunt de les indústries culturals catalanes se n’ha de continuar beneficiant, millorant les relacions en tot el que calgui: com a client importantíssim, com a soci estratègic, com a eina insubstituïble de difusió ciutadana de les seves obres, com a soci internacional, com a plataforma aliada per a la presència a les noves pantalles i tecnologies audiovisuals…

NOMÉS pot ser qualificat d’error majúscul la proposta que TV-3 es retiri d’un dels seus canals múltiplex (MUX) per la via de la reducció de canals. Dos MUX públics que van costar molts esforços que Catalunya els aconseguís del Govern espanyol, perquè el grup privat que ja en gestionava un no va haver de renunciar-hi. Un èxit estratègic que tampoc va ser fàcil d’impulsar dins l’antiga CCRTV, qüestió de la qual puc parlar en primera persona. ¿Massa canals televisius? Països de demografia similar a la nostra en tenen tants de públics com TV-3, o fins i tot més, com Holanda. I si parlem de la llengua i cultura catalanes, al món, a tot el món, ¿quants canals hi ha en català dedicats als infants i als joves, o al món de l’esport, o al de la cultura i el coneixement en el seu conjunt? ¿I quants lluiten pel lideratge de l’audiència, i per tant emeten també en HD? Crec que compartirem la necessitat que aquesta oferta única -sí, han encertat la xifra- no pot fer marxes enrere, sinó que ha de consolidar-se. En favor del conjunt del sector audiovisual català, en favor del servei públic que presten, en favor de la cultura i, en definitiva, en favor d’aquest país i de la seva ciutadania.

Degà del Col·legi Professional

de l’Audiovisual de Catalunya.