Una consultoria tècnica i legal especialitzada en instal·lacions d’antenes i equips de telefonia mòbil en edificis i comunitats de veïns porta denunciant diverses instal·lacions de telefonia mòbil a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2020 per l’incompliment de la pròpia ordenança municipal de radiocomunicacions.

Barcelona disposa d’una Ordenança Municipal de Radiocomunicacions que protegeix els ciutadans enfront del creixement de les infraestructures de telecomunicacions. I tenim la sort de tenir-la, ja que el pitjor seria la seva derogació com els agradaria als operadors. És una normativa de senzill compliment que impedeix que els operadors sobrecarreguin i afegeixin antenes sense control i, sobretot, sense un tècnic responsable de cada ampliació que es realitzi.

El poc control que a l’Ajuntament exerceix sobre aquestes instal·lacions al no complir la seva pròpia normativa està posant en risc als veïns ja que no existeix control sobre sorolls (que van augmentant per la falta de manteniment de les estacions basi), instal·lacions de seguretat com a parallamps (en diversos projectes ja s’ha detectat el càlcul erroni i la no instal·lació del parallamps fins i tot sent necessari) i mesures contra incendis (a la ciutat de Barcelona ja hi ha hagut diversos incendis d’estacions basi, presumiblement per augment de consum i un mal dimensionament de les escomeses elèctriques). Aquest últim cas és molt preocupant ja que posa en risc a tot l’edifici i confrontants per la propagació del foc, tal com s’ha vist per desgràcia a València recentment.

Sense aquesta ordenança o sense l’aplicació d’aquesta, com està ocorrent, s’aconsegueix que els operadors continuïn ampliant estacions base sense control de sorolls, sense responsables i sense recaptació per part de l’ajuntament en concepte de taxes com es veurà més endavant.

Pel que sembla, a l’octubre de 2020 un bufet d’advocats, en col·laboració amb la consultora especialitzada “Tinc una Antena”, van realitzar una auditoria aleatòria de 30 instal·lacions a la ciutat de Barcelona. El resultat va ser que es van comptabilitzar 71 antenes de telefonia mòbil ja que en una instal·lació de telefonía mòbil poden estar diversos operadors. D’aquestes 71 Estacions Base, cap estava correctament legalitzades. L’augment de noves tecnologies afegides sense control de l’ajuntament comporta augment de pes en les estructures que en molts casos sobrepassen els 20 anys d’antiguitat i en els seus inicis no es van calcular per a suportar les ampliacions del 3G, 4G i sobretot del 5G, per la qual cosa existeix un risc clar de seguretat. Ja s’han produït caigudes de pals i torres en diverses localitats de Catalunya, ara com ara i afortunadament, sense danys personals. No obstant això, el perill està latent i així se’l va informar l’Ajuntament fent cas omís fins a la data.

La consultora “Tinc una Antena”, no és una entitat antiantenes, sinó que, per contra, assessora a les comunitats de veïns o associacions de veïns que tenen una infraestructura de telecomunicacions en la seva coberta o en els seus voltants, i vela perquè les estacions basi de telefonia siguin segures, per a això procura fer complir estrictament les normes i ordenances. S’encarrega de realitzar auditories tècniques i legals de les instal·lacions; revisió de contractes d’arrendaments per a garantir a les comunitats que rebin la compensació econòmica justa, així com realitzar mesuraments radioelèctrics i de sorolls ja que les dels operadors no es fan públiques.

Dins de les competències de l’Ajuntament es troba l’impacte visual, i l’emissió de llicències d’obra per a les antenes de telefonia mòbil. No obstant això, fins a la data, aquestes competències no han estat exercides de manera efectiva pels tècnics de l’ajuntament barceloní. Des de 2020 se li han presentat denúncies, que han estat obviades tant pel Departament de LLicències d´Activitat, com pels tècnics de l’Ajuntament de Barcelona, demostrant una desídia incomprensible.

Les denúncies i les constants reclamacions sense resposta fan referència a diversos conceptes:

  1. Impacte visual. Barcelona disposa en el seu Ordenança d’un catàleg de solucions constructives per a integrar les antenes en l’entramat urbà. L’Ajuntament està permetent amb la seva desídia que els operadors construeixin sense respectar l’augment d’impacte visual.
  2. Ampliació de nodes sobre un mateix pal d’antenes, a la qual s’han anat afegint operadors i antenes 2G, 3G, 4G i 5G, amb el consegüent increment de pes i sobrecàrrega a la terrassa de l’edifici. Hi ha un seriós perill de despreniments, sobretot tenint en compte que molts pals es van dissenyar per al 2G de fa 20 anys.
  3. Perjudici econòmic per a les arques municipals. Aquesta desídia es tradueix en què s’han deixat de cobrar mitjançant taxes molts milers d’euros. Cada vegada que un operador afegia una nova tecnologia en taxes pagava més de 2.000 € entre Llicències d’Obres, Ambientals i Certificats de Compatibilitat Urbanística.
  4. De les 71 estacions denunciades, cap complia l’ordenança municipal, i en 21 d’elles l’operador de telefonia no havia presentat mai cap documentació, és a dir, s’ha instal·lat tones de ferro sobre un edifici sense pagar ni un euro i sense un sol projecte que el supervisi. Alguns operadors porten funcionant de manera il·legal des de fa 20 anys.
  5. En 41 antenes no s’havia realitzat Control Inicial (CI), i en unes altres s’han realitzat ampliacions posteriors sense que s’hagi presentat nova documentació ni Control Inicial. De res serveix un CI de l’any 2012 si des de llavors han ampliat l’estació amb 3G, 4G i l’actual 5G.

Els denunciants que acusen l’ajuntament d’incompliment de la seva pròpia ordenança municipal en matèria de telefonia mòbil, continuen esperant rebre una resposta, i l’actuació subsegüent per part d’Ajuntament. Pel que sembla han detectat més de 200 antenes en el mateix mal estat, només a la ciutat de Barcelona.

La NO exigència d’aplicació o l’incompliment de l’Ordenança de Radiocomunicacions provoca en la ciutadania el següent:

  1. Antenes repletes de ferro sense càlcul estructural que acrediti la seva estabilitat i la de l’edifici on se situen.
  2. Increment d’altura màxima en edificis sense tenir en compte la protecció contra descàrregues atmosfèriques. Això provoca un clar risc d’incendi.
  3. Falta de comprovació de l’existència de sistemes de prevenció contra incendis en aquestes activitats.
  4. Emissions de sorolls no comprovades per l’administració o entitats acreditades.
  5. Menor recaptació en concepte de taxes ja que els operadors instal·len i augmenten les seves instal·lacions sense coneixement de l’ajuntament.