Del 13 al 15 d’octubre Cannes ha acollit el MIPJUNIOR. Mercat internacional que ha comptat una assistència de més d’un miler de participants provinents de 66 països, entre compradors, venedors, creadors de continguts, titulars de drets, investigadors i inversors internacionals interessats en el negoci dels continguts per a públics infantil i juvenil. Un mercat que ha posat l’accent en analitzar les tendències de consum dels públics més joves i la resposta del sector de la producció en donar-hi resposta, anant més enllà de les fórmules d’èxit clàssiques.
Sobre els nous hàbits de consum de la mainada i la joventut en vàrem parlar a l’anterior article. I quins nous trets definitoris de les noves o futures produccions es plantegen? De les diverses presentacions, conferències i taules rodones de l’intens programa del mercat, n’hem escollit dues que exemplifiquen els grans conceptes que poden marcar les obres d’èxit: fer de la diversitat un argument potent i positiu, i estimular la creativitat dels infants a partir de propostes audiovisuals.
La diversitat de gènere o d’opció sexual no s’amaga ni s’estigmatitza, es normalitza
De la productora alemana Beta film -famosa per la sèrie juvenil «Skam» adaptada per diverses televisions eurropees- una de les seves màximes responsables, Claudia Shmitt va presentar un parell de produccions, on la diversitat sexual no és només present a la trama sinó que acaba sent l’eix motor del seu argument. En un cas, «Oskar’s dress», es tracta d’un llargmetratge on un pare separat es fa càrrec del seu fill, un nen que es comença a vestir amb roba de nenes. L’acceptació de la identitat del fill i la gestió d’aquest canvi davant la resta de la resta de la família, mourà una història sensible, però no pas ensucrada, que ha tingut un bon èxit a les sales de cinema alemanyes. La diversitat al centre de la narració audiovisual.
Amb un posicionament encara més compromès en el tema, Beta film està produint la segona temporada de la sèrie Prisma, amb quatre adolescents de protagonistes, dos dels quals són germans bessons, com a protagonistes. Les identitats de gènere i les relacions sentimentals i sexuals, seran tractades sense subterfugis, amb tanta naturalitat en la vida de tots quatre protagonistes com també en la complexitat d’una societat, que encara actua amb prejudicis davant de la diversitat de la condició humana. Els conflictes de l’adolescència són tractats sense subterfugis i sense renunciar a posar sobre la taula un problema, aquest sí!, com és del consum de drogues entre els joves. Una sèrie de ficció en la qual, més que «parlar dels joves», són els joves els que protagonitzen unes històries on el triangle: normalitat, diversitat i llibertat apel·la el conjunt de l’audiència i no només als adolescents. Els joves com a centre de la diversitat narrada audiovisualment.
La creativitat ja no és només unidireccional
Sovint, molt sovint, quan parlem de creativitat en l’audiovisual ho fem pensant en la part de la creació dels continguts. Una creativitat, que vol dir buscar nous camins narratius i formals, que ha estat molt present en tot aquest MIPJUNIOR, tant en la ment de productors i distribuïdors, com dels responsables d’adquisicions de televisions i plataformes.
Una altra de les molt interessants conferències d’aquest MIPJUNIOR va ser la protagonitzada per l’empresa fabricant de llapis de colors, Crayola. La seva vicepresidenta executiva de màrqueting, Victoria Lozano, va presentar les línies mestres de la seva nova aposta pels continguts audiovisuals, definides per dos factors. Un, del qual n’hem parlat és el de la diversitat, i que ja han desenvolupat amb productes com «24 colors del món», una capsa de colors que reprodueix les diverses tonalitats de la pell humana.
I l’altre valor és el de la creativitat. Lozano va afirmar que «és una activitat vital, fonamental per a potenciar el futur de la mainada» i que, segons les dades d’investigació de la companyia, «el 92% dels pares creuen que la creativitat és molt important, però molts no saben com donar-hi suport i creuen necessari un ajut». Així, en lloc de crear continguts audiovisuals vinculats directament amb una joguina, com seria el cas de LEGO, GI Joe o Barbie, Crayola Studios, vol «crear continguts que fomentin l’expressió creativa» en paraules de Lozano. Una mostra d’això vol ser una futura producció que podem definir clarament com a transmèdia: portar a les pantalles la sèrie de pòdcast «The alien adventures of Finn Caspian» que ja porta prop de dos-cents capítols.
Del procés de passar del producte físic per al joc i l’aprenentatge infantil als continguts audiovisuals, en tenim un petit exemple amb l’empresa de joguines IMC Toys, que ha creat una plataforma digital on les seves joguines esdevenen protagonistes de petits videojocs i sèries de curta durada. Una via de desenvolupament industrial de la propietat intel·lectual que, ben segur, podria de ser una de les prospeccions estratègiques del mes d’un centenar d’empreses i institucions que integren el Kid’s Cluster català.
De marxandatge i impuls de la IP en l’audiovisual
La importància estratègica del licensing, que permet el creixement de la indústria audiovisual per la via d’aconseguir noves vies d’ingressos a partir de l’explotació comercial de la propietat intel·lectual d’un personatge o sèrie, des del marxandatge i més enllà, i també els continguts transmèdia, han estat dos protagonistes d’aquest MIPJUNIOR.
Sobre aquest licensing, cal assenyalar el gran marxandatge vinculat a videojocs com Angry Birds o Minecraft. Aquests dos són alguns del d’èxit que recullen no una, sinó dues gruixudes publicacions dedicades a aquest sector, que han estat distribuïdes durant el mercat i que demostren la seva importància. Un cas ben il·lustratiu és la sèrie Pokémon, que als seus més d’un miler d’episodis, se li han sumat ja 23 pel·lícules estrenades a la pantalla gran, 15 aplicacions (app) als mòbils, videojocs i articles de marxandatge de tota mena. Tota aquesta oferta hauria generat a tot el món unes vendes per valor de més d’11.000 milions de dòlars. A Catalunya, salvant totes les distàncies que calgui, tenim alguns exemples exitosos d’aquest marxandatge que prové de personatges televisius, com seria el cas del simpàtic Mic del SX3.