Per què l’Atlàntida Mallorca Film Fest continua creixent

El públic ocupa el pati de La Misericòrdia abans d’una projecció de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2026. Fotografia: David Valero.

Programació, públics, espais i identitat en un model cultural amb recorregut

L’Atlàntida Mallorca Film Fest continua creixent perquè combina una programació diversa però coherent, diferents portes d’entrada per als públics, espais integrats a Palma, el model híbrid amb Filmin i una aposta visible pel talent balear. Les xifres confirmen el canvi d’escala: 53.500 assistències presencials i 1.575.000 visionats.

Però la dada important no és només quant ha crescut el festival, sinó com ho ha fet: convertint el cinema, la música, les converses, la indústria i la ciutat en parts d’una mateixa experiència cultural.

Vaig arribar a Palma per primera vegada amb una acreditació d’Indústria i amb una pregunta professional al cap: què fa que un festival deixi de ser només una successió de títols per convertir-se en una cita cultural reconeixible? Durant aquells dies vaig veure pel·lícules, concerts i converses, però sobretot vaig observar circulacions: persones que entraven al festival per motius diferents i acabaven compartint espais, relats i una mateixa sensació de pertinença.

La distància de les setmanes permet separar l’entusiasme de la lectura. Ara que l’organització ha publicat el balanç de 2026, la intuïció que em vaig endur de Mallorca es pot confrontar amb les dades. La meva conclusió és que l’Atlàntida creix perquè no tracta el públic com una massa homogènia. Ha après a programar portes d’entrada, a donar una funció cultural als espais i a convertir la seva naturalesa híbrida en alguna cosa més profunda que la suma d’una edició física i una altra de digital.

Les cinc claus del creixement

• Programació: diversifica continguts i llenguatges sense perdre coherència editorial.
• Públics: crea diferents portes d’entrada al cinema i a la cultura.
• Espais: integra el festival en la geografia i la vida cultural de Palma.
• Model híbrid: connecta l’experiència presencial amb la comunitat digital de Filmin.
• Arrelament: dona visibilitat, circulació i oportunitats al talent balear.

“L’Atlàntida creix perquè no tracta el públic com una massa homogènia.”

L’impacte de l’edició 2026

Les xifres de l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2026 indiquen un canvi de dimensió

El balanç presencial és inequívoc. El 2025 el festival va superar les 45.000 assistències a Palma. El 2026 ha arribat a més de 53.500, un increment superior al 18 per cent en un sol any. La programació va reunir 160 títols de 22 nacionalitats i més de 500 professionals acreditats. L’aftermovie de l’edició també comptabilitza 26 concerts i sessions de DJ. En paral·lel, la finestra digital ha tancat amb 1.575.000 visionats, un 5 per cent més que l’any anterior.

La comparació suggereix una idea rellevant: mentre l’audiència digital manté una base enorme i encara creix, és l’experiència presencial la que accelera. L’Atlàntida ja no és només un festival nascut a internet que ha trobat una extensió física atractiva. Palma s’ha convertit en una dimensió amb entitat pròpia, capaç de mobilitzar públics, indústria i ciutat al voltant d’una identitat comuna.

Convé, tanmateix, llegir aquestes xifres amb precisió. Les assistències acumulades no equivalen necessàriament a persones úniques, i els visionats tampoc no són espectadors individuals. El valor de clipping de premsa que el festival situa en 50,5 milions d’euros és una estimació d’equivalència mediàtica, no facturació ni impacte econòmic directe. Aquestes cauteles no invaliden el creixement, però sí que recorden que un festival cultural no s’hauria d’avaluar només amb una calculadora. Les xifres mostren escala; la qualitat del model explica per què aquesta escala pot tenir continuïtat.

Una programació amb diverses portes d’entrada

El principal encert de l’Atlàntida és haver entès que construir públics no consisteix a trobar una fórmula capaç d’agradar a tothom. Consisteix a dissenyar recorreguts diferents sense perdre una mirada editorial. El cinema és la columna vertebral, però al seu voltant conviuen música, talks, classes magistrals, trobades professionals i activitats obertes. Cada capa convoca una motivació diferent i facilita que públics que potser no haurien entrat per una pel·lícula concreta acabin formant part de l’experiència del festival.

Aquesta amplitud funcionaria malament si fos només acumulació. El que vaig percebre és una arquitectura curatorial. Les seccions Queer, Arts, Clàssics, Balear o Nins, i la incorporació de Trends, no són simples etiquetes de catàleg: ordenen sensibilitats, edats i formes de relació amb l’audiovisual contemporani. La presència de figures com Trine Dyrholm, Gael García Bernal o Alexandre Desplat aporta prestigi i capacitat de convocatòria, mentre que el talent balear, les primeres obres i els projectes en desenvolupament mantenen oberta la funció de descoberta.

Aquí hi ha una diferència important entre diversificar i diluir. Un festival es dilueix quan incorpora activitats perquè són rendibles en termes de visibilitat, però no sap explicar què hi fan. Es diversifica quan cada llenguatge reforça el relat central. A l’Atlàntida, la música no hauria de competir amb el cinema, ni les converses actuar com a ornaments reputacionals. En els millors moments de l’edició, totes dues coses prolongaven les preguntes de les pel·lícules i ampliaven el temps compartit després dels crèdits.

Créixer des de l’arrel.

La vinculació amb Mallorca no s’expressa només en la geografia del festival. També es manifesta en la posició que reserva a les històries, les mirades i els professionals vinculats a les Illes. Aquesta és una de les claus que expliquen tant el creixement de l’Atlàntida com el seu recorregut: la projecció exterior no es construeix d’esquena al territori, sinó a partir d’ell.

Que Forastera, l’òpera prima de Lucía Aleñar rodada a Mallorca, inaugurés l’edició després d’haver rebut el premi FIPRESCI a Toronto és una decisió editorial significativa. El talent arrelat a l’illa no apareix als marges del programa, sinó que ocupa el centre simbòlic del festival. La secció Talent Balear, amb nou llargmetratges i una extensa selecció de curtmetratges, amplia aquesta funció de descoberta i mostra la diversitat formal del cinema balear contemporani.

Del reconeixement a la circulació del talent balear

El palmarès de 2026 ho concreta amb La carn, de Joan Porcel, reconeguda com a millor llargmetratge balear, i La barraca, de Júlia Castaño, premiada com a millor curtmetratge. El Premi Dama Agustí Villaronga a Mala bèstia, de Bàrbara Farré, com a millor pel·lícula nacional completa el mapa: l’aposta pel talent balear no queda reclosa en un compartiment local, sinó que conviu i dialoga amb una programació estatal i internacional de gran visibilitat.

Això va més enllà de la representació. En un festival amb més de 500 professionals acreditats, repercussió mediàtica i una finestra digital com Filmin, una selecció pot convertir-se en circulació, contactes, distribució i noves oportunitats. Aquí l’Atlàntida comença a actuar com una infraestructura cultural: no només mostra cinema fet o arrelat a Mallorca, sinó que pot ajudar-lo a sortir de les Illes sense perdre’n l’origen.

“L’Atlàntida no només mostra cinema fet o arrelat a Mallorca: pot ajudar-lo a sortir de les Illes sense perdre’n l’origen.”

Palma no és un decorat

Una part del creixement també s’explica per la relació amb la ciutat. La Misericòrdia, Ses Voltes, Es Baluard, CineCiutat, la Sala Rívoli, la Fundació Miró Mallorca, el Museu Marítim, Casa Planas, Club Mutante o l’Hotel Victoria Gran Melià no són contenidors intercanviables. Cada espai modifica el llindar d’accés, el ritual i la disposició de l’espectador.

Una projecció a l’aire lliure pot atraure qui no hauria comprat una entrada per a una sala convencional. Un cinema preserva la concentració i el valor de veure una obra en les condicions per a les quals ha estat pensada. Un museu o un edifici patrimonial afegeix una capa simbòlica; un espai nocturn facilita el pas de la programació musical a una comunitat més informal. Quan aquesta geografia està ben articulada, el festival no ocupa Palma: la interpreta.

Això és també accessibilitat cultural. No vol dir simplificar la proposta ni reduir-ne l’exigència. Vol dir multiplicar les maneres d’arribar-hi, fer llegible el programa i permetre que cada persona construeixi un itinerari propi. L’accessibilitat real, però, no s’acaba en l’ambient o la comunicació: cal continuar mesurant barreres econòmiques, físiques, sensorials, lingüístiques i de mobilitat. El recorregut futur del festival dependrà, en part, de transformar aquesta voluntat d’obertura en indicadors públics i millores verificables.

Atlàntida Mallorca Film Fest: Un model híbrid, no només un canal

La relació amb Filmin dona a l’Atlàntida un avantatge estructural difícil de replicar. El festival disposa d’una comunitat digital extensa, d’una finestra de programació d’un mes i d’un vincle amb l’audiència que no comença ni acaba en deu dies d’estiu. A canvi, Palma dona cos a la plataforma: converteix el consum individual en trobada, ritual, conversa i memòria. La dimensió presencial reforça la marca digital i la dimensió digital amplia la vida de la programació.

Aquesta reciprocitat és el que fa que la paraula híbrid tingui sentit. No es tracta només de projectar una pel·lícula en una pantalla i oferir-ne una altra en línia. Es tracta d’un sistema en què la prescripció, les dades, la comunitat, l’experiència urbana i la indústria es retroalimenten. Per això el creixement digital més moderat del 2026 no és necessàriament un senyal d’esgotament: pot indicar que el festival ha sabut activar amb més força el valor que només existeix quan la gent coincideix físicament.

La indústria amplia el temps del festival

Des de la meva acreditació, vaig poder veure una altra capa menys visible per al gran públic. Les trobades professionals i la novena edició de l’Atlàntida Mallorca Talents Lab fan que el festival no es limiti a exhibir obres acabades. També acompanya projectes, connecta creadors i agents del sector i participa en la construcció del cinema que arribarà després.

Més de 500 acreditacions professionals són una dada significativa, però el seu valor no resideix només en el volum. La qüestió és si aquestes trobades generen relacions útils, oportunitats per al talent emergent i continuïtat durant l’any. Quan la indústria es converteix en comunitat i no només en agenda, el festival guanya arrelament i capacitat d’anticipar noves veus.

El futur de l’Atlàntida Mallorca Film Fest

L’Atlàntida té recorregut perquè ha construït una identitat prou clara per créixer sense dependre d’un únic públic, d’un únic espai o d’un únic canal. Té una base digital de gran escala, una presència urbana que encara s’expandeix, una programació capaç d’encreuar cultura cinematogràfica i sensibilitats contemporànies, i una dimensió professional que prolonga el seu impacte. A més, ha entès una cosa que molts esdeveniments encara confonen: la marca no és el logotip del festival, sinó la coherència entre allò que promet, allò que programa i allò que el públic viu.

“La marca no és el logotip del festival, sinó la coherència entre allò que promet, allò que programa i allò que el públic viu.”

Precisament per això, el repte següent no pot ser créixer a qualsevol preu. L’èxit pot empènyer cap a l’esdevenimentització, el pes excessiu de les grans figures, la saturació dels espais o una presència de patrocinis que desplaci la mirada curatorial. També caldrà preservar que Mallorca no es converteixi en un simple escenari atractiu i aprofundir una feina que el festival ja fa amb Talent Balear: donar centralitat, circulació i oportunitats al talent local, la llengua i el teixit cultural de les Illes.

Seria útil que les futures memòries distingissin millor entre assistències i persones úniques, entre visionats i consum efectiu, i que incorporessin dades sobre recurrència, perfils, barreres d’accés i circulació entre activitats. Saber quanta gent ha vingut és important; saber qui torna, qui queda fora i quines portes d’entrada funcionen permet construir futur.

La meva primera experiència a l’Atlàntida Mallorca Film Fest 2026 com a professional d’Indústria em deixa, per tant, una convicció i una condició. La convicció és que el seu creixement no és accidental: respon a un disseny coherent de continguts, públics, espais i relacions. La condició és que continuï entenent el creixement com una conseqüència de la seva identitat, i no com un objectiu que l’obligui a erosionar-la. Si manté aquest ordre de prioritats, el festival encara té molt de camí. No necessàriament per ser més gran cada any, sinó per ser més rellevant per a més persones.