Coincidint amb el gran mercat internacional francès dels Rendez Vous de le Havre, celebrat entre el 7 i el 10 de setembre, amb la participació de 135 compradors, entre ells TV3/3Cat, l’entitat organitzadora, Unifrance, i el gran organisme de foment de l’audiovisual dels nostres veïns del nord, el CNC, han presentat un nou informe anual del negoci audiovisual francès a l’exterior, que assenyala alguns canvis i tendències molt importants a tenir en compte per als propers anys.
L’audiovisual francès en la cruïlla: una anàlisi de la resiliència i el canvi estructural en l’exportació
L’informe anual del CNC i Unifrance ha esdevingut un referent per conèixer la situació de l’audiovisual europeu i no només el francès. Però l’estudi sobre el 2025 assenyala davant un punt d’inflexió on el sector audiovisual francès —tradicionalment el sector industrial més robust del continent— no només pateix una davallada de xifres, sinó una mutació de les regles de joc.
La caiguda no és una dada cojuntural, sinó l’advertiment que el model basat en el creixement infinit de les plataformes globals hauria arribat a la seva fi. El flux global a l’exportació ha tancat el 2025 amb 282,7 M€, el que representa una baixada molt importat, del 28,1% respecte a la xifra rècord del 2024. I on són les causes? El prefinançament ha caigut un 35,4% (118,4 M€), i el seu element principal, les prevendes s’han ensorrat un 59,3% (fins als 30,7 M€). En una indústria on la prevenda —la cessió de drets de difusió abans de la producció— és un element financer clau que permet encendre les càmeres, aquest descens indica que els compradors internacionals han tancat l’aixeta del risc.
Mentre Bèlgica es manté com el soci de proximitat fidel, el retorn dels EUA com a segon mercat en vendes és un miratge. Aquest creixement nord-americà no es deu a la circulació de l’obra original francesa, sinó a l’interès per la compra de remakes. França està exportant idees perquè d’altres les produeixin, perdent pel camí el valor de la producció pròpia. Aquesta fragmentació obliga el sector a ballar en descenaris antagònics: la hiperdigitalització d’Alemanya (líder en SVoD) i el conservadorisme de Polònia, que encara sosté la televisió lineal.
- La jerarquia dels gèneres: la falsa resiliència i l’erosió de la diversitat
La selecció editorial s’ha refugiat en trinxeres de «seguretat». La ficció domina amb 54,9 M€, però és una victòria pírrica basada en el light crime (com HPI o Cat’s Eyes). Com a analistes, hem de ser punyents: l’obsessió per la ficció policial amable i el reciclatge de IP (propietats intel·lectuals consolidades) és un símptoma d’aversió al risc que amenaça amb esdevenir un suïcidi creatiu a llarg termini. Estem sacrificant la innovació per la supervivència immediata.
El cas del documental és encara més revelador de la fragilitat del sistema. Amb 43,1 M€, sembla aguantar el tipus, però les dades amaguen una veritat incòmoda: aquesta «resiliència» és el resultat del rendiment extraordinari d’una sola societat. Si traguéssim aquesta empresa de l’equació, el gènere hauria caigut un 10,5%. L’animació, per la seva banda, viu un autèntic naufragi industrial, situant-se en un mínim històric de 32,2 M€. La liquidació de vaixells insígnia com CyberGroup i TeamTo (absorbida pel capital nord-americà de Riva Studio) no és un accident, sinó la conseqüència directa d’un mercat on YouTube i la gratuïtat estan devorant el consum infantil. - El mercat ibèric i català: un oasi de sobirania cultural
En aquest context de paràlisi continental, el mercat espanyol i català emergeix com una excepció fascinant, amb un creixement del 6,2% en vendes (8,3 M€). Espanya ja és el 4t mercat per a la ficció i el 5è per al documental. Aquesta dada no és anecdòtica: Catalunya s’ha convertit en un refugi on el contingut francès troba una audiència que encara valora la proximitat cultural.
La penetració a TV3 (Les Sisters) i el paper de Filmin —7a plataforma SVoD a l’Estat amb un 16,1% de catàleg d’origen francès— demostren que hi ha un nínxol de sobirania cultural compartit. Aquest èxit hauria de servir de model per a les indústries culturals de mitjana escala: la col·laboració en l’arc mediterrani pot ser l’antídot contra la volatilitat dels algoritmes de les Big Tech. - Diagnòstic de la davallada: del catàleg massiu al commissioning local
L’era de les adquisicions massives de catàleg per part de les plataformes SVoD ha mort. Les compres multizona s’han desplomat un 77,6%. Ara, les plataformes apliquen el commissioning: comanden contingut específic per a un sol mercat, tancant la porta a la circulació internacional que enriquia els productors.
Les televisions lineals europees (ZDFneo, RTS), asfixiades per la caiguda publicitària, han endurit les condicions fins al límit de l’extorsió editorial: ara exigeixen rough cuts (muntatges preliminars) per decidir si compren. L’exportador ja no ven un projecte; ven un producte gairebé acabat, assumint ell tot el risc financer. Aquesta dinàmica obliga els productors a una dependència absoluta del finançament públic o a la venda desesperada de drets de remake. - L’horitzó estratègic: el parany de l’AVoD i els drets 360
Davant l’ensorrament del model de subscripció, el sector mira cap a l’AVoD (vídeo sota demanda amb publicitat), que ha crescut un 43,3%. Però cal ser realistes: l’AVoD monetitza molt pitjor que la prevenda SVoD. La indústria està intercanviant volum d’audiència per rendibilitat neta, una estratègia defensiva que difícilment taparà el forat d’ingressos de la televisió de pagament.
Grups com TF1+ o Atresplayer a Espanya estan implementant els drets 360 (TV + digital) per intentar recuperar el control de les seves audiències. És un intent de recuperar la sobirania de difusió, però l’èxit d’aquesta arquitectura dependrà de si som capaços de generar dades pròpies per no navegar a cegues. - Unifrance: la intel·ligència de dades com a eina de supervivència
En aquesta tempesta perfecta, Unifrance (activa des del 1949 i amb més de 1.000 socis) ha deixat de ser una simple agència de promoció per convertir-se en un braç executor de Business Intelligence. El seu Observatori d’audiències és avui la brúixola indispensable per als productors francesos.
Reflexió estratègica final: L’informe francès del 2025 és un mirall on Catalunya hauria de mirar-se amb urgència. En un món on les dades són la nova divisa, la transparència i el suport institucional que emana del CNC/Unifrance són el que marca la diferència entre una indústria que s’enfonsa i una que muta per sobreviure. Catalunya necessita, de manera imperativa, una agència de dades audiovisuals pròpia que repliqui aquest model d’intel·ligència de mercat. No podem permetre’ns anar a cegues en les coproduccions internacionals; la sobirania cultural del segle XXI es defensa amb polítiques proactives i, sobretot, amb el domini de la dada estratègica. - Detalls i funcionament del Business Intelligence (Observatori)
El servei d’estudis i Business Intelligence d’Unifrance —dirigit per Andrea Sponchiado conjuntament amb Sarah Hemar (directora d’audiovisual)— articula la seva anàlisi mitjançant la combinació de tres fonts de dades internacionals principals:- MediaLogiq Systems: Segueix l’oferta i les diffusions en televisió lineal en 14 mercats internacionals de referència (analitzant 398.819 passes de més de 1.500 pel·lícules i 2.500 programes el 2025).
- Ampere Analysis: Analitza l’oferta i les estrenes en plataformes SVOD a escala global (amb el seguiment de 102 plataformes en 51 països, sumant 10.151 llançaments de produccions franceses el 2025).
- Glance – Médiamétrie (Audience Measurement Coalition): Novetat incorporada el 2025. Va més enllà de la mera presència de catàleg per mesurar el consum i les audiències reals (teleespectadors individuals en TV lineal i hores totals de visionat en SVOD) en 5 mercats europeus clau: Alemanya, Espanya, Itàlia, Polònia i el Regne Unit.
- Tendències diferencials de l’informe «Bilan» (Unifrance) respecte al primer informe (CNC)
Mentre que el primer informe (CNC) se centra en els fluxos financers i ingressos de vendes (on es detecta la caiguda del -28,1%), l’informe «Bilan» d’Unifrance aporta una perspectiva d’exposició, presència de catàleg i audiència real que revela tendències diferents:
• Dicotomia entre ingressos econòmics i volum de presència: Malgrat la contracció del mercat de vendes directes, la creació francesa manté una presència líder a l’estranger, sent el primer país de la Unió Europea tant en diffusions de TV lineal (5,5% del mercat estranger) com en llançaments SVOD (3,6% del mercat estranger).
• Comportament oposat de gèneres segons la finestra (TV Lineal vs. SVOD):
◦ En TV lineal, l’animació domina aclaparadorament amb el 75,4% de totes les diffusions. Això es deu al seu elevat índex de reemissió en canals especialitzats (una mitjana de 829 diffusions per títol d’animació enfront de 28 en ficció).
◦ En SVOD, en canvi, la ficció és la reina absoluta de l’oferta, representant el 74,1% de tots els llançaments.
• Impacte de les produccions originals dels streamers (Streamer Originals):
◦ El Bilan analitza el fenomen de les sèries i pel·lícules encarregades directament per les plataformes (26 títols francesos el 2025, especialment a Netflix com Ad Vitam, Nero, Soleil Noir o Les 7 Ours), les quals, tot i ser poques en nombre, generen desenes de milions d’hores de visionat global.
• Mesura de l’audiència real i xifres de consum:
◦ Revela quins títols aconsegueixen un consum massiu real: per exemple, la sèrie documental Tour de France: Au cœur du peloton se situa al Top 3 d’audiència SVOD a tots els països europeus analitzats; produccions com Grizzy et les Lemmings o Alvinnn!!! sumen milions d’hores de visionat en streaming, i la ficció Marie-Antoinette encapçala les audiències de TV lineal al Regne Unit.
• El paper rellevant de les plataformes SVOD locals i temàtiques:
◦ El Bilan demostra que el dinamisme no depèn només dels grans gegants nord-americans, sinó de plataformes locals o de nínxol com Filmin a Espanya (amb 155 títols francesos, un 16,1% del seu catàleg estranger), Magenta TV a Alemanya (427 títols), o servidors especialitzats com MUBI o DocPlay.
