Dijous 9 de juliol, l’associació de productors PAC celebrava la seva assemblea anual i la posterior trobada d’estiu (que il·lustra la foto de Conxita Miró amb els copresidents Marc Chia i Eva Fontanals al mig de la imatge) just un dia després que s’anunciés un nou acord entre les dues entitats representatives de la producció independent i la CCMA.

No m’extendré en detallar els continguts de l’acord, explicats ja en aquest portal, però sí que voldria destacar-ne un que forma part de les legítimes reivindicacions del conjunt de la producció audiovisual independent: reforçar la contribució econòmica de la CCMA per la via dels drets d’antena o d’emissió. Una de les importants discrepàncies existents entre la corporació pública i la producció independent és on van destinats les aportacions de la CCMA en llargmetratges, continguts d’animació o documentals, ja que si van destinades a ser-ne coproductora, genera problemes inherents pel que fa al seu finançament final i la seva explotació internacional, qüestió que vaig analitzar en aquest article de fa un any, quan les negociacions estaven encara lluny de l’acord ara assolit.

Dos passos pendents: nou conveni i 6%

Aquest positiu acord, on guanya el conjunt de la indústria audiovisual catalana, hauria de poder ser continuat amb dues passes, estructurals, que donessin previsibilitat i sostenibilitat al nostre ecosistema productiu i l’impulsés endavant.

La primera és aconseguir un nou conveni productores-CCMA que no només doni estabilitat als acords assolits sinó que pugui continuar en aquest procés en que les aportacions de la CCMA a noves produccions provinguin essencialment de drets d’emissió. El darrer conveni es va signar fa vint anys! En la perspectiva que el Govern i la CCMA hauran de signar l’any vinent un nou contracte programa plurianual, i que properament el Parlament hauria de treballar un un nou Mandat Marc per a la corporació pública, aquesta qüestió seria bo que s’introduís als nous textos.

El segon és que cal solucionar, definitivament, la controvèrsia sobre el sistema de càlcul sobre el 6% dels ingressos de la CCMA destinats a les obligacions d’inversió en produccions cinematogràfiques, documentals, d’animació i de sèries de ficció. Caldria que se seguís els mateixos criteris que els aplicats a RTVE i el 6% contemplés la part majoritària del pastís pressupostari de la CCMA que són les aportacions pressupostàries de la Generalitat. La futura llei de l’audiovisual de Catalunya, ara en treballs parlamentaris n’hauria de donar-hi solució.

Aquest futur escenari, desitjable, beneficiaria tant la producció audiovisual independent com la mateixa CCMA.