El Cluster Audiovisual, capitanejat per l’amic Guitart, va tenir l’encert de convocar a Foment a marques com Damm, amb Jaume Alemany, productores com Gestmusic amb Tinet Ruvira, agències com Ogivly amb el seu CEO Jordi Alavedra i canals com logicament TV3 representada per Cales Manteca. Podria semblar en una primera anàlisi de la composició de la taula que cadacú tenia poc a veure amb la resta però com es va mostrar molt bé en el desenvolupament de la sessió, tothom complementa molt la tasca de l’altre element de la cadena de valor. A més es va evidenciar que en el complexe moment present només serem capaços de respondre a les expectatives del usuari-consumidor-.espectador-interactuador si som capacos de fer propostes comunicatives col•laboratives. Aquesta col•laboració implica que tothom que intervé en la proposta publicitària estigui disposat a sentir a l’altre i aportar la seva part de valor, incloent el propi usuari “final” que paradoxalment cada vegada vol ser menys el element “final” i vol participar en el projecte comunicatiu, basicament a traves de les xarxes…
Es crea així un marc realment imaginatiu en el qual com deia Carles Manteca les empreses comunicatives es troben a estones competint entre elles, i en d’altres moments col•laborant. Carles proposava “coopetir”per a explicar el fenòmen…
El que sembla evident és que la publicitat “de tall” ja no funciona. En una seqüència de spots només es venen a bon preu el primer spot despres del programa i el darrer spot, els darrers spots les teles les venen a preu d’enderrocament… Tampoc els espais patrocinats enmitg de la programació tenen massa seguiment: Explicava en Tinet que algú ha legislat que aquests espais han de tenir 2 minuts de durada, la qual cosa els fa “insufribles”… Per tant, sembla que cal buscar formules noves en que almenys, per les intervencions fetes es podrien ressaltar alguns paràmetres:
– La televisió segueix sent el mitjà que millor està integrant els reptes actuals: D’una banda pot ser “líneal” quan cal i llavors propicia el concepte “social” en que el públic participa amb la seva xarxa de twitter comentant el que està emetent el canal i a la vegada pot oferir-se “a la carta”. A més els concepte que internet i concretament “youtube” mataria els canals, està mostrant-se que no és així: el canal ha aconseguit trobar, un aliat per avençar els programes, oferir trailers etc…
– Algunes experiències que han aparegut en aquesta trobada mostren com les marques poden compatibilitzar televisió, xarxes etc…. El cas queha mostrat Ogilvy sobre el llençament d’un model de Ford associat a un concurs “qui sap més de fútbol a l’Estat” mostra formules originals de col•laboració com acabar la final del concurs en un “pasapalabras” de Telecinco…
– També caldria ressaltar, ja parlant de marques, la intervenció del representant de Damm que han sabut ubicar-se com a marca de país promocionant, per exemple, els Castellers i crear també una excel•lent col•laboració amb professionals de l’audiovisual que esperen cada estiu la canço que els proposa la firma cervesera que té clar que el públic jovenil és el més bebebor…

– Tampoc voldria deixar passar dels apunts trets, la idea que l’espectador és cada dia més “smart”: Aquest espectador inteligent vol continguts gratuïts, tot i que és conscient que algú està pagant allò que veu sense abonar res. A la vegada, tampoc vol que li “colin” publicitat que no demanda o que no encaixa amb el seu “perfil”. Complicat doncs atendre aquesta demanda contradictòria i que obliga a grans dosi d’imaginació de tots plegats.

– S’han dit moltes coses i molt interessants, però acabaria concluent que cada vegada més que parlar de mitjans cal pensar en continguts que només arribaran al espectador “smart” , que a la fí és el centre de tot plegat, si s’aconsegueix pensar la proposta des de l’inici de manera col•laborativa en que es tingui en compte el públic al que es va, les formes diverses i fins i tot lúdiques per arribar-hi, la importànica de les xarxes per “viralitzar” els missatges etc… Es tracta de parlar “tots amb tots” i aquest és, a la vegada, també el gran valor de “networking” que pot fer el Cluster.

Jordi Jové