Un any més del 20 al 29 de juny, es desenvolupa una nova edició -la 39- de Cinema Jove. A continuació, us deixem les claus de la Secció Oficial, composta per Llargmetratges, Curtmetratges, Sèries i Òrbites.
LLARGMETRATGES
Entre les pel·lícules seleccionades podem trobar potents reflexions sobre la memòria familiar en temps de guerra, cròniques del despertar a la maduresa i relats sobre les dificultats a les quals s’enfronta l’adolescència en una societat limitada per les normes establides. D’altra banda, coincideixen en la programació diverses pel·lícules protagonitzades per joves en contextos històrics anteriors a l’era digital.
“La secció oficial de llargmetratges d’enguany proposa una mirada calidoscòpica al cinema realitzat en diferents latituds, amb l’atenció posada en la mescla de gèneres i discursos per a donar compte d’alguns dels problemes centrals de la joventut”, ha comentat Óscar Brox, membre del comité seleccionador. “Així mateix -continua-, celebrem el retorn de un cineasta que va passar per anteriors edicions, el cineasta japonés Shō Miyake (‘All the Long Nights’), amb una proposta amb la qual continua explorant la seua manera d’entendre el llenguatge cinematogràfic’.
Relats des dels països de l’antiga Iugoslàvia
Junt a la destacable presència de pel·lícules asiàtiques, procedents de països com l’Índia i el Japó, cal esmentar també la coincidència de dues pel·lícules procedents de països de l’antiga Iugoslàvia: ‘78 Days’ i ‘Excursion’.
‘78 Days’ és un fals diari documental d’Emilija Gašić, rodat amb càmeres de vídeo casolanes, que retrata la vida quotidiana d’una família sèrbia durant el bombardeig de l’OTAN que va patir el país en 1999. Quan el seu pare és reclutat en l’exèrcit, les germanes adolescents Sonja i Dragana comencen a gravar en cintes de vídeo tot quant esdevé a la casa rural que comparteixen amb la seua germana menor, de 7 anys, i la seua mare. Els dies passen mentre filmen la naturalesa que les envolta i les trobades i desacords d’amistat i flirteig que entaulen amb els seus veïns. Una postal d’aparent normalitat, que es trenca de tant en tant per l’amenaça dels atacs aeris.
Des de Bòsnia i Hercegovina arriba ‘Excursion’, llargmetratge de la cineasta Una Gunjak que va rebre una menció especial en el passat Festival de Locarno per la seua reflexió sobre el significat i les implicacions de convertir-se en una dona en l’era de la postveritat. És la història de com una innocent mentida es converteix a poc a poc en un problema de gran magnitud dins de l’entorn social de la protagonista. Per a aconseguir validació social, una estudiant de Secundària d’un institut de Sarajevo afirma que ha mantingut relacions sexuals. Atrapada en el seu propi engany, inventa un embaràs i es converteix en el centre d’una controvèrsia sobre la qual perd el control.
Relacions maternfilials toxiques
Guanyadora dels premis a millor actriu i guió en la secció Orizzonti de l’última Biennal de Venècia, ‘El Paraíso’, d’Enrico Maria Artale, descriu les complexes relacions maternofilials dels protagonistes en un context de marginalitat social i criminalitat. En aquesta producció italiana coneixem a Juli Cèsar, un narcotraficant de pa sucat amb oli que viu amb la seua mare, una colombiana de fort caràcter, en una humil casa al costat d’un riu. La seua convivència, ja de per si mateix opressiva, es veu sacsejada quan una jove entra en les seues vides per a exercir de mula de cocaïna. El tema de fons de ‘El Paraíso’ és la incapacitat per a emancipar-se de relacions personals que són fonamentals en la nostra vida, però que al mateix temps resulten summament perjudicials.
El director Takuya Kato presenta en Cinema Jove el seu tercer llargmetratge, ‘Fly On’. Aquest drama intimista, la banda sonora del qual signatura la cantautora nipona Eiko Ishibashi (‘Drive my car’, ‘La espada del inmortal’) està protagonitzat per Watako, una dona que acaba de perdre al seu amant en un accident de trànsit a Tòquio. Immediatament decideix enterrar el trauma d’aquesta tragèdia i continuar amb la seua vida al costat del seu marit, però malgrat els seus intents per aparentar normalitat, la pèrdua de Kimura li ha deixat una petjada profunda.
En el drama alemany ‘Of Living Without Illusion’, la directora suïssa Katharina Lüdin explora les relacions romàntiques a través del personatge d’una actriu de teatre de mitjana edat. En aquest potent debut, amb ressons del cinema de Bergman, la protagonista es troba assajant al costat del seu exmarit una obra emocionalment intensa al mateix temps que pateix el rebuig i l’amor no correspost del seu actual parella. Rodada en 16 mil·límetres, la pel·lícula alterna l’observació de situacions familiars amb la posada en escena de moments ressonants de deixadesa, temor i violència. Amb l’abundància de llargs plans, Lüdin ofereix a l’audiència un model alternatiu per a escodrinyar el desig, allunyat de la gramàtica audiovisual utilitzada habitualment per a aquesta mena d’històries. L’òpera preval va ser presentada en la secció Cineasti del present del Festival de Locarno.
L’índia ‘Girls Will Be Girls’ segueix el viatge de l’adolescent Mira, de 16 anys, que el seu sexy i rebel passe a la vida adulta es veu interromput per la seua jove mare, que mai va arribar a aconseguir la majoria d’edat. Shuchi Talati debuta en la direcció amb aquest drama on, com en els seus anteriors curtmetratges, desafia les narratives dominants sobre la sexualitat femenina, el gènere i la identitat del sud d’Àsia. La realitzadora es va inspirar en la seua pròpia adolescència i en les sèries de llibres d’Enid Blyton ‘Torres de Mallory’ i ‘Santa Clara’. La pel·lícula, ambientada en un internat a l’Himàlaia, va ser reconeguda amb els premis del públic i a la interpretació a la seua actriu principal, Preeti Panigrahi, en la secció World Cinema del Festival de Sundance. ‘Girls Will Be Girls’ va ser produïda amb un equip femení en la seua quasi totalitat per a crear un espai segur en el qual els seus protagonistes pogueren ser elles mateixes
El retorn de Shō Miyake
Després de participar en Cinema Jove en 2022 amb el seu anterior llargmetratge, ‘El combate de Keiko’, el director japonés Shō Miyake participa a concurs amb la seua atípica rondalla sobre l’amistat ‘All the Long Nights’. La pel·lícula retrata l’estret vincle que es va forjant entre dos companys de treball, ella, afligida d’una severa síndrome premenstrual, i ell, propens als atacs de pànic. Els protagonistes tracten de sobreviure en un món ple de pressió i estrés, capitalisme i tradició, buscant suport en metges i grups d’autoajuda. Una història de dues persones que es coneixen entre si abans de conéixer-se a si mateixes, entre planetaris de joguet i llargues nits de cels estrelats. La pel·lícula, estrenada en la secció Fòrum de la passada Berlinale, adapta el llibre homònim de Maiko Seu.
La secció oficial aposta pel cinema de gènere amb el ‘thriller’ psicològic ‘Birdeater’, on una núvia és convidada a unir-se al comiat de solter del seu promés en una propietat remota a l’interior d’Austràlia. Però a mesura que la festa es converteix en un caos banyat en cervesa i ketamina, s’exposen detalls incòmodes sobre la seua relació que converteixen els fastos en un malson. ‘Birdeater’ és una mirada sense complexos a com la icònica identitat masculina d’Austràlia s’ha tornat incompatible amb la política de gènere contemporània. Jack Clark i Jim Weir debuten en tàndem com a directors amb aquesta cinta que va causar sensació en el festival SXSW i va guanyar el premi del públic en el Festival de Sidney.
Dos films valencians a competició
Pablo Molinero, Antonia San Juan, Isak Férriz i la jove actriu Mero González protagonitzen la delirant ‘road movie’ valenciana ‘Lo carga el diablo’, dirigida per Guillermo Polo. Cinema Jove acollirà l’estrena absoluta d’aquesta comèdia negra el protagonista de la qual és un escriptor frustrat que viu d’escriure frases inspiradores en sobrets de sucre. La seua rutinària vida dona un gir quan accepta, en misterioses circumstàncies, transportar el cos congelat del seu germà Simón a través d’Espanya. L’objectiu és enterrar-lo a la casa de Benidorm en la qual tots dos van passar la seua infància. Al llarg d’aquest periple surrealista, Tristán va creuant-se amb una sèrie de personatges estrambòtics i desnortats, que actuen com un espill de la seua pròpia condició de perdedor. En aquesta aventura li acompanya una jove l’obertura de ment de la qual i predisposició a mirar cap al futur contrasta amb el caràcter taciturn del protagonista.
‘Valenciana’, l’adaptació cinematogràfica de l’obra teatral de Jordi Casanovas, també es presentarà per primera vegada al públic en el marc de la 39a edició de Cinema Jove. El guionista i director Jordi Núñez porta a concurs aquest drama de ficció ambientat a la Comunitat Valenciana durant els anys noranta. La trama, protagonitzada per tres joves periodistes, connecta les raneres del fenomen de la Ruta del Bakalao, els canvis polítics a la “Espanya del progrés” i el naixement dels programes de telerealitat, representats ací a través del truculent tractament informatiu d’un dels successos més dramàtics de la història recent del país, l’assassinat de les xiquetes d’Alcàsser.
CURTMETRATGES
La Secció Oficial de Curtmetratges inclou aquest any 58 títols procedents d’una vintena de països, entre ells la Xina, Croàcia, Grècia, Cuba, Hongria, el Perú, el Japó, Estònia, Costa Rica, els Estats Units i, per descomptat, Espanya. Una selecció d’obres que reflecteix la gran riquesa de llenguatges i estils narratius que caracteritza a la nova generació de curtmetratgistes, des de la ficció, l’animació i el documental experimental. Les projeccions de curtmetratges es realitzaran a la Sala Rialto i es dividiran en 10 sessions d’entre cinc i sis títols cadascuna.
“En els últims anys, el sector del curtmetratge internacional pot presumir d’haver irromput amb força en la indústria cinematogràfica i ser un valor en alça en el circuit de festivals -apunta Laura Pérez Gómez, membre del comité seleccionador-. Per això, en Cinema Jove intentem estar al corrent de les noves tendències, de les noves veus i dels nous llenguatges per a poder mostrar al nostre públic un variat ventall d’històries suggestives, provocadores, que posen a prova les nostres emocions, en aquest cas comptades en menys de trenta minuts”.
“Aquestes 58 pel·lícules posen el focus en les inquietuds i les preocupacions de la joventut, perquè són obres que visibilitzen als joves com a autors darrere de la càmera, sent ells quasi sempre els protagonistes d’aquests relats universals -agrega Pérez-. Des del drama a la comèdia, passant pel terror, el ‘thriller’ i els nombrosos subgèneres, enguany parlem de les relacions familiars, de l’amor, de l’amistat, de l’experimentació sexual i de les pors i frustracions propis del pas a l’edat adulta. Destaquem a més diverses històries que denuncien, critiquen o exposen la situació dels treballadors, especialment la precarietat laboral, relacionant-la amb la problemàtica social de la salut mental”.
Peces curtes amb grans premis
Molts dels treballs que es projectaran en aquesta edició han sigut programats prèviament en alguns dels principals festivals i certàmens del món, com Cannes, Clarmont, la Berlinale, el Caire, Sundance, els Gaudí i els Goya. Destaca, per exemple, el divertit i irreverent curt d’animació hongarés ‘27’, de la directora Flóra Anna Buda, premiat l’any passat amb la Palma d’Or de Cannes. Aquesta història de sexe, drogues i ensomnis, protagonitzat per una jove rebel i frustrada per viure encara a casa dels seus pares, es presentarà a València fora de concurs.
Un altre dels curts triomfadors de la passada edició de Cannes que podrà gaudir-se en Cinema Jove és ‘Intrusion’, en el qual la directora islandesa Gunnur Martinsdóttir Schlüter posa sobre el tapet el dilema moral al qual s’enfronta una dona quan és testimoni d’un accident que deixa a un ocell malferit.
La danesa Hilke Rönnfeldt torna a Cinema Jove amb el seu últim curtmetratge, ‘A Study of Empathy’, amb el qual va guanyar en 2023 el Pardino d’Or del festival de Locarno al Millor Curtmetratge Internacional. La cinta parla de la trobada, amb gir inesperat, que es produeix quan la protagonista acull a la seua casa a una estudiant d’art.
Inclosa en l’última edició de la Berlinale, dins la secció Generation KPLUS de cinema juvenil, ‘Porcelain’ és una reflexió tendra i atemporal sobre la transició de xiqueta a dona en una societat profundament patriarcal. Per a contar aquesta història, la directora Annika Birkel ens trasllada a un poble d’una remota illa alemanya on se celebra el ritual de trencar la vaixella la vespra d’una boda.
En ‘The Red Sea Makes Me Wanna Cry’, projectada en la Quinzena de Realitzadors de Cannes en 2023, el cineasta i artista multidisciplinari jordà Faris Alrjoob ens conta la història d’una dona que viatja des d’Alemanya a una tenebrosa ciutat portuària, situada a la vora del Mar Roig, on la seua parella va morir recentment. Ida travessarà el seu duel mentre vagabundeja per un paisatge desolador de bars, hotels i oficines abandonades.
Autoria espanyola
Entre els curts espanyols seleccionats enguany destaca l’estrena mundial de ‘Qué calor hará sin vos en verano’, una història d’amor de Mario Alejandro Arias ambientada a Madrid, i ‘El Bus’, guanyador del Gaudí al Millor Curtmetratge i nominat al Goya a Millor Curtmetratge Documental. L’acció transcorre a bord de l’autobús que trasllada cada divendres als interns i internes d’un centre penitenciari durant els seus permisos de cap de setmana, i que cada diumenge realitza el camí invers que retorna als reclusos a la seua cel·la. En aquesta peça, Sandra Reina ens acosta a les reflexions, il·lusions i les pors d’un col·lectiu especialment invisibilitzat.
A més, enguany es projectaran diversos curtmetratges valencians. Fora de concurs, Alberto Evangelio presentarà ‘Los cómplices’, una cinta de ficció protagonitzada per Lorena López i Iván Massagué, que tracta d’una dona que vol ajudar el seu pare a morir i recorre a uns misteriosos “còmplices”, sense saber quina cosa entranya en realitat la seua ajuda.
Sí que competirà ‘Zona Zero. Autorretrato de un maltratador de océanos’, curtmetratge documental de David Gaspar que ens convida a prendre consciència sobre el problema de la contaminació en els oceans i el conflicte que genera en cadascun de nosaltres, i ‘Azul meteoro’, de Marta Guillén, una història d’amor incipient ambientada a la ciutat de València i voltants.
SÈRIES
Les relacions familiars i les noves maneres de comunicar-se de la joventut estan molt presents en la Secció Oficial de Sèries de la 39a edició de Cinema Jove, que enguany està integrada per huit produccions que s’estrenen per primera vegada a Espanya -una d’elles estrena mundial-, i abasten gèneres com la comèdia, el drama, el ‘thriller’ i el documental.estaca la sèrie australiàneozelandesa ‘After The Party’, qualificada per la premsa anglosaxona com un dels drames televisius més impactants dels últims temps, brillantment interpretat pel reconegut actor escocés Peter Mullan (‘Mi nombre es Joe’, ‘Trainspotting’) i l’actriu Robyn Malcolm, premiada en el festival Sèries Mania, de Lilla. Ella és Penny, una dona de mitjana edat, intel·ligent i amb moltes gales, el món de les quals s’enfonsa quan acusa el seu marit d’haver abusat sexualment d’un menor. Ningú en el seu entorn la creu, però ella no cella en la seua obstinació de demostrar la veracitat del seu testimoniatge. A través dels seus sis capítols, la sèrie obliga l’espectador a transitar al costat dels personatges per territoris moralment ambigus.
El prestigiós festival francés també va reconéixer com a millor sèrie en la seua secció Panorama. ‘Dates in Real Life’, de Jakob Rørvik, una sèrie noruega que qüestiona les relacions amoroses en l’era del metavers. Ida i Marvin mantenen una relació amorosa consolidada, malgrat els milers de quilòmetres que els separen. A través d’un joc en línia, porten una vida de parella relativament convencional des de fa tres anys: es desperten un al costat de l’altre, es besen i celebren junts el seu aniversari bevent xampany. Un dia, Marvin comunica a Ida que ha conegut a una persona “IRL”; és a dir, en la vida real. La notícia desencadena la set de venjança de la seua núvia virtual, que ha d’enfrontar-se ara a buscar la seua felicitat en el món de les persones de carn i os.
Pedro Levati dirigeix ‘El sabor del silencio’, sèrie argentina que mescla conspiracions polítiques i alta gastronomia. Vicente Olivar, un xef de renom i propietari d’un exclusiu restaurant, es veu involucrat en el crim d’un prepotent candidat presidencial que s’ha excedit amb la dona del cuiner. El silenci és un condiment fonamental dins d’una trama on tots tenen alguna cosa a ocultar.
Jonathan Hazan i Matthieu Bernard són els directors d‘Extra’, sèrie francesa que aborda un tema que encara és tabú entre una part important de la societat contemporània: el plaer sexual en les persones amb diversitat funcional. Catherine és una mestressa de casa i mare que cuida del seu germà tetraplègic, un xic extravertit anomenat Xavier. Superant el seu conservadorisme inicial, la protagonista d’aquesta comèdia familiar assumeix la defensa per l’assistència sexual de les persones amb diversitat funcional i el seu consegüent dret a la plenitud personal.
La directora afrofeminista Nadia Louis-Desmarchais presenta en Cinema Jove la sèrie canadenca ‘The Meteorites’, basada en la vida real de la directora. Aquesta producció narra la història de dues germanes d’origen haitià, Léna i Maëlle, que són enviades a una família d’acolliment blanc. Aquesta sèrie és la primera escrita i dirigida per un equip de dones negres a Quebec.
També des del Canadà arriba a València ‘I Will Bury You’, de Ravi Steve, una comèdia negra que segueix a dos germans que intenten complir els últims desitjos de la seua mare escampant les seues cendres en els llocs que ella estimava. El problema és que no saben on podrien estar. Una història per capítols que aborda qüestions com el duel i la rivalitat fraternal.
Borses amniòtiques trencades, bebés en posició de natges, contraccions que comencen massa prompte… per a les llevadores que protagonitzen la sèrie alemanya ‘Push’, les emergències estan a l’ordre del dia. No obstant això, una d’elles ha de conviure amb el fet d’ajudar a portar xiquets al món sense haver pogut fer realitat el desig de tindre un propi. Luisa Hardenberg dirigeix aquesta producció que reflexiona sobre com el treball dels teus somnis a vegades pot convertir-se en un desafiament.
La secció oficial d’enguany es tanca amb ‘Ignorant’, sèrie documental valenciana de 12 capítols que posa el focus en la doble precarietat que pateixen els joves de la generació Z i milenial que es dediquen al camp de l’art i la cultura. Sota la direcció de Mar Castel, un grup de músics, artistes plàstics, intèrprets i gestors culturals de l’escena valenciana -entre altres, Nada Debuti, Lisasinson i La Kitty- comparteixen les seues experiències i reflexions sobre les dificultats que troben per a obrir-se camí professionalment.
“En la programació d’enguany destaca el fet que la majoria dels guions han sigut escrits per dones”, ressalta María Albiñana, coordinadora de la secció, qui a més destaca la sèrie que es presentarà enguany fora de competició. Es tracta de ‘Nos vemos en otra vida’, adaptació del llibre del periodista Manuel Jabois que es trasllada al format de sèrie de la mà dels germans Sánchez Cabezudo, reconeguts com a creadors d’algunes de les millors sèries espanyoles dels últims temps, com a ‘Crematorio’ i ‘La Zona’. La història es basa en l’entrevista que Gabriel Montoya Vidal, Baby, va concedir a Jabois per a parlar sobre la seua vinculació amb el major atemptat gihadista comès en sòl europeu l’11 de març de 2004. En aquell any, Baby era un adolescent de 16 anys que, al costat d’Emilio Trashorras, va participar en el trasllat dels explosius que s’usarien a Madrid. Baby va ser el primer condemnat pels atemptats i el seu testimoniatge va ser clau en el macrojudici que va tindre lloc en 2007.
