La Junta directiva de l’Acadèmia del Cinema Català, formada per Judith Colell (presidenta), Carlos R. Ríos (vicepresident), Carla Simón (secretària), Eduard Sola (tresorer) i els vocals Alba Cros, Maria Molins, Ana Pfaff, Sílvia Quer, Àngels Masclans i David Verdaguer, ha acordat distingir Rosa Vergés amb el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter 2024, “per ser una directora pionera quan no hi havia directores, obrint el camí de les cineastes que en les dècades posteriors ens han meravellat amb les seves històries i han posicionat el cinema català dins i fora de les nostres fronteres. Però també pel seu activisme cinematogràfic incansable, reivindicant el llegat de destacats cineastes que el pas del temps ha anat esborrant, acompanyant joves promeses, organitzant entregues de premis o defensant amb insistència la professió i la presència de les dones al cinema des de diferents altaveus institucionals”. La directora, realitzadora i guionista de cinema i televisió, Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català des del 2021, rebrà el guardó en el marc de la gala dels Premis Gaudí d’enguany, que tindrà lloc el diumenge 4 de febrer al CCIB.
Rosa Vergés és la primera dona cineasta a rebre el màxim reconeixement de la professió, que havia distingit fins ara la trajectòria de sis cineastes: Jaime Camino (2009), Josep Maria Forn (2010), Jordi Dauder (2011), Pere Portabella (2012), Ventura Pons (2015) i Francesc Betriu (2020). També han recollit l’estatueta actors i actrius com Montserrat Carulla (2013), Julieta Serrano (2014), Rosa Maria Sardà (2016), Josep Maria Pou (2017), Mercedes Sampietro (2018), Joan Pera (2019) i Carme Elías (2021), el director de fotografia Tomàs Pladevall (2022) i el cronista cinematogràfic Jaume Figueras (2023).
Els inicis d’una vocació darrere la càmera
Josep Pla, Miguel Delibes, Carmen Laforet o Carmen Martín Gaite. Quan el 1976 va acabar la llicenciatura d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, va decidir marxar a París per completar la seva formació a la Sorbona. En tornar, es faria actriu a la companyia Dagoll Dagom, mentre escrivia guions i col·laborava amb directors com Vicente Aranda (La muchacha de las bragas de oro) o Bigas Luna (Lola, La Plaça del Diamant i Angoixa). També va treballar durant vuit anys com a script, guionista, directora artística i ajudant de direcció amb cineastes com J.A. Salgot, Francesc Betriu, Agustí Villaronga, Francisco Rovira Beleta o Francesc Bellmunt, amb qui coescriu Un parell d’ous el 1985. Durant aquells anys, la seva timidesa la va empentar a amagar-se “darrere de la càmera” i va refermar la seva vocació cinematogràfica com a directora.
Protagonista del relleu al cinema espanyol
En la dècada dels noranta, Rosa Vergés va formar part de la generació que protagonitzaria un important relleu al cinema espanyol, al costat de noms com Álex de la Iglesia, José Luis Guerín, Julio Medem, Chus Gutiérrez, Ana Díez o Enrique Urbizu. Per la seva primera pel·lícula com a directora i guionista, Boom Boom (1990), una comèdia ubicada a la Barcelona de l’efervescència olímpica, recolliria el Goya a millor direcció novella, el Premi Nacional de Catalunya, el Premi Sant Jordi de Cinematografia i el Fotogramas de Plata. Souvenir (1994); el film per a infants Tic Tac (1997), seleccionat en el programa 8 Films around the world del Lincoln Center de Nova York; Iris (2004), seleccionada al Festival Málaga; La senyoreta Júlia, amb Anna Lizaran, i l’obra col·lectiva sobre Maria Mercè Marçal Ferida Arrel (2012) completen una filmografia pionera.
En el camp del documental ha dirigit El Pavelló de la República, guardonat amb el Premi Nacional de Catalunya; Barcelona, Negatif et Positif, per a Canal Plus France; Alberti, un poeta en la calle; la peça multidisciplinar i col·lectiva García Lorca: De Granada a la Luna o L’Eixample Cerdà, illes en xarxa, entre d’altres. A més de capítols per a les sèries Per què serveix un marit per a TVE i l’europea Histoires de famille: Maresme per a ARTE, ha realitzat diversos audiovisuals institucionals i espots publicitaris.
Muntatges escènics
Rosa Vergés té també una extensa trajectòria en la direcció artística de muntatges teatrals i musicals, entre els quals es troben les cerimònies de l’arribada de la Torxa Olímpica a Barcelona el 1992, la gala de la catorzena edició dels Premis Goya, celebrada a Barcelona el 2000, o El somni de l’aigua, per al Pavelló de Catalunya a l’Exposició de Zaragoza, el 2008. Els espectacles Raixa i Caloma de Maria del Mar Bonet; el musical infantil Fes córrer la veu; A propósito de Bola de Nieve, de Jordi Sabatés i dirigit per Vergés, que s’apropa a la figura del pianista i cantant cubà; Mari Catúfols, d’Isa Tròlec, al Centre de Cultura Contemporània Octubre de València; Poesia al Teatre, amb Ràfols Casamada i Palau i Fabre; El vol del temps, sobre Guillem de Berguedà; La faula d’Orfeu, de Josep Sebastià Pons i una recent adaptació del monòleg teatral de Víctor Català Infanticida?, són alguns dels títols que nodreixen la seva carrera als escenaris.
Escriptura i alfabetització cinematogràfica
La poderosa vocació divulgadora i docent de Rosa Vergés l’ha portat a escriure llibres com Boom Boom, La torre de sal, el conte il·lustrat EXTRA o Be Natural, sobre la primera cineasta, Alice Guy. Té pendent de publicació la novel·la Arpegio i la biografia Fila 14, sobre Josep Maixenchs, fundador de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), a qui la unia una estreta amistat. Padrina de la primera promoció, Vergés va col·laborar en la gestació del projecte. També ha publicat diversos articles i catàlegs sobre cinema, amb especial interès en les dones cineastes i l’alfabetització artística, i actualment escriu amb Jordi Barrachina el guió de la sèrie Puzzle i prepara amb Jordi Beltrán el podcast sobre cinema La mirada curiosa.
A les aules, la directora desenvolupa aquesta vocació docent des del 1994 com a professora de direcció cinematogràfica a l’ESCAC i a les universitats Ramon Llull, Menéndez Pelayo i Pompeu Fabra.
El Premi Gaudí d’Honor – Miquel Porter 2024 s’afegeix a una llarga llista de reconeixements, entre els quals es troben el Premi Ciutat de Barcelona d‘Audiovisuals (1998) i els premis a la trajectòria dels festivals PICURT (2015) i FIC-CAT (2017). Vergés va ser vicepresidenta de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya entre el 1994 i el 1998, membre del Plenari del CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) des de la seva creació i fins al 2011, i de l’Institut d’Estudis Estratègics (IEE), creat per Foment del Treball el 2019. El 2021 va ser nomenada Membre d’Honor de l’Acadèmia del Cinema Català, que ara premia la seva trajectòria amb el màxim reconeixement de la professió.
