Per Silvia Rins
Fidels al seu compromís d’impulsar i acompanyar els treballs de cineastes del país, en aquesta 30 edició de l’Alternativa – Festival de Cinema Independent de Catalunya, competeixen 7 llargmetratges en la secció oficial Nacional.
Oskar Alegria ha presentat l’esperada Zinzindurrumkarratz, el seu tercer llargmetratge, avalat per dos premis internacionals de gran prestigi, el Kaleidoscope al OC NYC, el festival més prestigiós per documentals dels Estats Units, i el Popoli de Florència, a la millor pel·lícula antropològica. Resulta enlluernador i emotiu com el cineasta, en companyia de l’ase Paolo, s’endinsa en
aquest documental pels camins oblidats del seu avi pastor, des d’Artazu fins a la serra d’Andia, càmera Super 8 en mà. L’onomatopeic títol en euskera remet a la idea subjacent en aquest singular periple: la importància del so en la construcció
de la memòria.
Samsara, de Lois Patiño, conforma una experiència multisensorial reveladora al voltant del cicle de mort i reencarnació del budisme, que submergeix a l’espectador en un viatge introspectiu més enllà de l’espai i el temps. En el límit de la narració i el cinema experimental, el film va merèixer el Premi Especial del Jurat a la darrera Berlinale i les millors crítiques. Amb ell, el director gallec continua explorant noves formes d’expressió en el llenguatge cinematogràfic, i es reafirma com un dels més personals i originals de la seva generació.
En la inesperada i espectacular erupció del volcàn de Tajogaite l’any 2021, a La Palma, està la gènesi del documental de David Pantaleón i Jose Víctor Fuentes, Un volcán habitado. Els dos cineastes van ser testimoni des de casa seva a les Canàries de la tragèdia, que van descriure a partir de l’intercanvi de missatges de Whatsapps i impactants imatges de l’illa amenaçada per la lava. Una experiència hipnòtica, un cant coral a la solidaritat, que posa de relleu la impotència de l’ésser humà enfront del poder de la natura.
Un drama més íntim explora Soc filla de ma mare, dirigit i protagonitzat per Laura García Pérez. A partir de vídeos domèstics, fotografies i el diari que va escriure la seva progenitora en un psiquiàtric, la cineasta reflexiona amb honestedat i delicadesa sobre la família, el pas del temps i la identitat. D’altra banda, Alberto Martín Menacho, ens ofereix a Antier noche la visió d’un madrileny de la Extremadura rural, fugint de tòpics, per establir un diàleg luminós i lúcid entre el present i el passat, els records i la modernitat. Mentre que ja dins de la ficció minimalista, Negu Hurbilak, del Colectivo Negu, conformat pels egresats de l’ ESCAC Ekain Albite, Adrià Roca, Nicolau Mallofré y Mikel Ibarguren, suposa una incòmoda però interessant incursió sobre els tabús i les contradiccions de la societat basca davant el fi d’ETA, on el paisatge feréstec expressa subreptíciament el dolor enquistat, els sentiments callats, les ferides no cicatritzades.
Finalment, entre el documental i la ficció, el realisme i l’onirisme, Orient i Occident, El sueño de la sultana, de Isabel Herguera és una de les pel·lícules més captivadores de l’any. Segueix el periple de la jove protagonista, Inès, per l’ Índia, després d’haver llegit el conte de ciència ficció El sueño de la sultana, escrit en 1905 per Begum Rokeya, pionera del feminisme i de l’educació per les dones. És un esplèndid film d’animació, en quant barreja diverses tècniques: l’aquarel·la en 2D, els recortables, l’estil Mehdi dels tradicionals tatuatges amb henna. A més són les imatges les que conformen pròpiament el guió, que fuig dels cànons, i on
trobem diàlegs en sis llengües diferents.
Fora de competició, cal destacar que també han tingut lloc en el marc d’aquest Festival com a sessions especials, les premiers a Catalunya dels darrers films de dues directores prometedores: Remember My Name, d’Elena Molina, que ha focalitzat la seva obra en la defensa dels drets humans amb perspectiva de gènere, i que en aquesta ocasió presenta un documental centrat en la realitat
quotidiana d’un grup de menors migrants a Melilla que troben motivació i esperança en la dansa (el film va aconseguir la Biznaga de Plata Premi del Públic a la darrera edició del Festival de Màlaga). I La imatge permanent, de Laura Ferrés, una tragicomèdia íntima i experimental, al voltant de dos personatges femenins. Per aquesta singular òpera prima, Ferrés ha estat la primera cineasta espanyola en guanyar l’Espiga d’Or en la Seminci de Valladolid.
