La CCMA ha presentat el seu pla estratègic que, amb el lema de «Connectem per arribar a tothom», fa un repàs de la situació actual i planteja un seguit d’objectius i actuacions ambicioses per respondre als grans reptes que té al davant. Reptes qe bona part -però no pas tots- són compartits amb la resta de mitjans públics europeus. Una presentació que va comptar amb una nodrida presència de figures referents de diversos sectors de l’ecosistema comunicatiu del país com la producció audiovisual independent, la universitat o el màrqueting.

Dels diversos aspectes importants tractats en aquest pla, n’analitzo dos, pensant especialment en els lectors d’aquest portal. Dos que tenen una relació molt estreta: la relació de la CCMA, i en concret TV3, amb la resta de la indústria audiovisual catalana i els seus futurs pressupostos. Juntament amb aquestes, altres qüestions rellevants les vaig poder tractar directament amb la presidenta de la CCMA, Rosa Romà, en una entrevista publicada la setmana passada.

Motor gripat de l’audiovisual

Durant molts anys es va definir TV3 com al motor de l’audiovisual català. Una qualificació més o menys encertada, però que fa temps que ha esdevingut totalment inadequada pel seu paper actual dins del sector i que explica, només en part, el perquè la resta de la indústria audiovisual catalana i els seus professionals han d’agafar encara més l’AVE per treballar. Una dinàmica de turbo-concentració cap a Madrid que el nostre país, de moment, no ha aconseguit revertir pas.

Al pla estratègic, la CCMA assenyala com un dels objectius principals la connexió amb el sector audiovisual, basat en aliances i nous models de relació. Enguany he tingut l’oportunitat de retornar al MIPCOM de Canes, el gran mercat internacional de l’audiovisual a Europa. I he constatat que, fins i tot els grans grups audiovisuals aposten per la fórmula de les coproduccions internacionals per tirar endavant produccions ambicioses. Però per jugar en aquest terreny, has de fer-ho amb prou musculatura financera, cosa que la gran majoria de la nostra indústria audiovisual no té. Per això, el paper de TV3 és fonamental, siguin quins siguin els altres coproductors.

Si parlem de continguts amb pressupost important gràcies a la fórmula de la coproducció, ens referim a productes que poden tenir una bona comercialització i, per tant, ingressos; així com la garantia que si TV3 hi és o serà una obra de versió original en català o tindrà versió en català d’origen (bé, així hauria de ser) i no només en català quan sigui emesa per TV: qüestió clau si parlem d’una pel·lícula. No deixa de ser colpidor veure els espots amb el lema «TV3 amb la indústria audiovisual catalana» promocionant films i més films que no s’han fet en català, perquè -entre altres motius- la CCMA només ha adquirit uns drets d’emissió perquè no en tenia prou recursos per entrar de coproductora. Aquest tema, però, mereix altres consideracions que van més enllà del propòsit d’aquest article.

Les xifres actuals no permetrien pas acomplir una connexió prou fructífera amb la resta de la indústria com la que planteja el pla estratègic. Veiem el pou on som encara ara: el 2010, les aportacions de TV3 a coproduccions, producció aliena i producció associada (els programes de la graella) sumaren 100 milions d’euros. L’any passat només 42, caient fins a menys d’una tercera part les inversions en coproduccions i producció aliena respecte al 2010. Certament, l’ICEC ha procurat compensar amb convocatòries específiques aquest descens brutal de diners, i ja són en fase de producció un cert nombre de sèries i films d’un pressupost prou important. Però caldria poder retornar, si més no, a la situació de la primera dècada d’aquest segle per aconseguir un punt d’inflexió com el que es pretén assolir al pla estratègic de la CCMA. Anem una mica més enrere en el temps: el 2006 va ser l’any que es va signar el darrer conveni de coproduccions entre el sector de la producció independent i TV3. En aquell document, vigent fins al 2009 i prorrogat dos anys més, el compromís de la nostra televisió nacional era que invertiria 18 milions d’euros anuals en coproduccions més drets d’antena. Divuit milions fa setze anys; poc més de cinc el 2021.

Per altra banda, queda encara pendent resoldre quin és el sistema de càlcul adequat sobre l’obligació d’aportació del 6% dels seus ingressos per al finançament anticipat de produccions audiovisuals com ficció, animació o documentals. Per què? Existeix una discrepància absoluta entre les xifres aportades per la CCMA i validades pel CAC, que només computen els ingressos publicitaris, i la interpretació que fan les associacions de productores independents -PAC i PROA- de la legislació vigent, segons la qual caldria comptar també les aportacions de la Generalitat, que representen la gran majoria dels seus ingressos anuals. Una interpretació argumentada prolixament per l’expert en economia audiovisual Carles José i Solsona en diversos informes que han estat publicats al portal de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF.

I no ens oblidem del doblatge: si hi ha un important increment de l’oferta -com amb el nou SX3- i part dels nous continguts venen de fora i es vol garantir l’excel·lència de la versió en català -factor indispensable per a l’atractiu de la proposta audiovisual- això val molts diners també. I el doblatge vol dir també professió, art i indústria.

Finançament: lluny de les mitjanes europees i encara més del que es necessita

Sovint, es comparen les aportacions públiques per càpita de les corporacions audiovisuals de països de demografies similars a la nostra. Això permet fer-nos una idea d’on som i, per desgràcia, de la gran distància que ens separa de bona part d’elles. Fins i tot, lluny de la mitjana de televisions de la UE, que vol dir comptar també amb les televisions d’estats de desenes de milions d’habitants i que treballen amb una magnitud molt més reduïda pel que fa a costos per ciutadà. Aquest pla estratègic també fa aquesta comparativa. Segons els seus càlculs, perquè la CCMA hagués gaudit l’any passat de la mateixa quantitat de diners que la mitjana aportada pels estats entre els 5 i els 10 milions d’habitants, el Govern hauria d’haver transferit 456 milions d’euros en lloc dels 261 que va rebre. Ara, el consell de govern de la CCMA, amb la presidenta Rosa Romà al capdavant, en demana 100 més. Una xifra que queda per sota del nivell de finançament públic que proposava el Llibre Blanc de l’Audiovisual de Catalunya, calculat en uns 137 milions anuals més dels que va rebre aquell any.

Fa ben poc, la revista ZER de la Universitat del País Basc ha publicat un article on s’analitza el present i futur de les corporacions públiques europees, amb un apartat dedicat precisament al seu finançament. Els autors, Enric Marín i Jordi Fortuny, no només han reflexionat de fa anys sobre el model dels mitjans públics audiovisuals, sinó que són dos grans coneixedors de la Corpo per dins. En aquest article plantegen un primer augment de les aportacions de la Generalitat de Catalunya d’uns 60 milions d’euros, per situar la CCMA dins de la mitjana europea (la que compta per igual France Télévisions i la RTÉ irlandesa) i que, a mitjà termini (quan?) arribessin fins als 150 milions més; aproximadament el que fa sis anys proposava el CAC des del Llibre blanc abans citat. Però davant de la brutal competència audiovisual, els deures pendents com són tenir una potent OTT pròpia i competitiva, o la greu desinversió en renovació d’infraestructures i equipaments tecnològics, només unes desenes de milions més a l’any farien curt amb tota seguretat. I en aquest sector tan dinàmic i brutalment competitiu, un any perdut no es pot recuperar mai més.

Però les comparacions lineals amb la majoria de les corporacions públiques de països amb una demografia similar a la nostra, pel que fa als seus pressupostos de funcionament i inversions, obliden qüestions cabdals. Uns factors que fan erroni pensar que si igualéssim els pressupostos de la CCMA amb aquestes -i tant de bo que passés!- arribaríem a un escenari similar. Malauradament, la situació de la Corpo és molt més complicada i exigent que la tenen elles. És a dir, que es necessitaria un increment molt substancial d’aportació monetària pública, si es vol de veritat que pugui assolir exitosament reptes tan exigents com els que planteja aquest pla estratègic.

I quines són aquestes qüestions diferenciadores tan cabdals? Dues que estan molt interrelacionades i que, incomprensiblement, gairebé no s’esmenten quan es compara el pressupost de TV3 amb al d’altres televisions del continent.

La primera és que TV3 i la resta de l’oferta audiovisual de la CCMA ha de competir, al seu territori, amb corporacions públiques i privades que compten amb recursos econòmics que multipliquen per 3 o 4 els seus. I si parlem d’Atresmedia i Mediaset España, aquestes erosionen dramàticament la seva capacitat de captació publicitària, més encara quan Catalunya no disposa d’un mercat propi publicitari. Un mercat publicitari estatal que, ara, es veurà afectat amb l’entrada en joc de les noves plataformes AVOD, que tindran un impacte molt superior a la pionera Pluto TV.

I la segona qüestió és que TV3 i el conjunt de la CCMA ha de lluitar pel lideratge dels continguts audiovisuals en català, en qualsevol de les finestres o canals existents, davant d’un consum audiovisual dominat per televisions i plataformes IPTV i OTT que funcionen en una altra llengua. De fet, aquesta missió o objectiu justifica en bona part la seva mateixa existència. I ho ha de fer davant d’una oferta creixent -i amb pressupostos astronòmics- que arriba en castellà, sigui en versió original o doblada; una llengua coneguda i parlada per tota la seva potencial audiència, amb l’excepció de la Catalunya del Nord. Per fer un apunt gràfic de la singularitat que representa la CCMA, recupero i actualitzo una frase escrita fa més de tres anys: «amb el SX3 estem parlant de l’únic canal infantil en català existent arreu del món». I aquest actiu estratègic, que ara torna a alçar el vol, necessita molts diners per competir tant a la TDT com a la resta de finestres digitals, que cada dia són més i més protagonistes de l’accés del públic infantil als continguts audiovisuals. I no ens oblidem del públic juvenil, que ha crescut tots aquests anys sense quasi referents de continguts infantils en català prou atractius, per culpa de l’infrafinançament del Super3.

Aquests dos enormes condicionants no els pateixen ni la NRK noruega, amb un pressupost gairebé el doble de la CCMA, ni la YLE finesa ni la DR danesa, amb un finançament un 50% superior, per posar tres exemples de corporacions públiques sovint comparades amb la CCMA. Mitjans que, emperò, compten aproximadament amb dos milions menys d’habitants que Catalunya entre la seva potencial audiència. Una dada gens menor a tenir en consideració si parlem de costos i cobertura poblacional de serveis audiovisuals.

Per finalitzar aquestes reflexions sobre pressupostos i realitats socials i comunicatives, un apunt final. Quan TV3 només competia amb el duopoli privat espanyol, TVE, el Digital+ per satèl·lit, un YouTube ple de vídeos de gatets, els DVD llogats o comprats, les plataformes de descàrregues pirates, les consoles de videojocs i poca cosa més, la CCMA comptava amb uns 450 milions d’euros. Si ho comparem amb els pressupostos d’enguany i apliquem un necessari factor corrector massa sovint oblidat -l’increment del cost de la vida, la Corpo va poder treballar amb un pressupost un 76% més elevat que ara! Ni un 30%, ni altres xifres que han sonat molt aquests darrers temps. No, 3/4 parts més de diners. Comptant amb el valor monetari actual, un pressupost més o menys idèntic al de fa dotze anys sumaria uns 530 milions d’euros. Una altra xifra a tenir en compte.

I si algú li sembla una xifra enorme, que pensi que la CCMA ha de competir amb l’oferta produïda per la indústria nord-americana i en bona part difosa directament per ella a les llars i mòbils per les grans OTT o pels canals temàtics de les plataformes IPTV. Segons les previsions, haurà invertit enguany 100.000 milions d’euros en nous continguts. Parlem de la suma de Walt Disney, Netflix, Apple, Amazon (MGM…) Comcast (Universal, Dreamworks, NBC…) i ViacomCBS (Paramount, Nickelodeon… ).

Caldrà esperar que, en benefici de la CCMA i de la resta de la indústria audiovisual catalana, s’aconsegueixi un important augment pressupostari per a l’any vinent i els següents, perquè això serà en benefici, també, del conjunt del país i la nostra llengua.