El darrer estudi de l’economista Carles José i Solsona, publicat al portal de l’Observatori de la Producció Audiovisual de la UPF, és un nou crit d’alerta per una altra crònica situació que afecta molt negativament la indústria audiovisual catalana. Si en un anterior article havia destacat l’escandalosa xifra dels 41 milions d’euros que l’ICAA no havia aportat a la producció de cinema en català, en aquest apuntarem algunes dades extretes d’aquest estudi. Unes dades que il·lustren l’impacte extraordinari de no comptar, des del 2011, d’un conveni entre la CCMA i les associacions de productores audiovisuals del país pel que fa a coproduccions i drets d’antena de documentals, animació, llargmetratges i TVmovies i minisèries.

Aviat es complirà un quart de segle del primer conveni entre TV3 i les associacions que representen el sector de la producció. D’aquest primer conveni, signat el 1986, el seguiren els de 1992, 1997, 1999, 2002 i el de 2006, que fou prorrogat el 2010 i 2011. Per tant, ja han passat catorze anys des del darrer i nou sense cap de vigent. L’estudi “Producció audiovisual catalana i CCMA: nou anys sense conveni” ens aporta algunes dades molt significatives de l’evolució, millor dit involució de la participació de TV3 en el finançament de la producció audiovisual del país. Així mentre gràcies al darrer conveni signat s’arribà a un màxim anual de quasi 22M € el 2006 que va baixar fins als 16M € el 2011, les xifres posteriors han suposat un descens vertiginós. Així, els darrers tres anys l’aportació de la CCMA a la producció cinematogràfica ha estat clarament per sota dels 4M € anuals.

Portada del dossier del darrer conveni signat entre la CCMA i les associacions de productores audiovisuals (en aquell moment APIC, BA i PAC) que comprometé TV3 a aportar uns 18M € anuals a coproduccions i drets d’antena.

La caiguda en picat del suport a l’animació catalana

Un dels factors que expliquen la pèrdua de pes del Super3 a la dieta mediàtica dels més menuts té a veure, lògicament, amb la seva oferta de continguts. Doncs bé, Si gràcies a l’aplicació del conveni 2006-2009 i les seves dues pròrrogues, TV3 aportà en aquests cinc anys 15M € en coproduccions d’animació i uns 3M € en drets d’antena, en els set anys posteriors (fins al 2019 inclòs) les xifres van baixar fins als 9,3 M € i a uns ridículs 275.000 € respectivament. Si mirem les dades pel que fa al nombre de produccions d’animació que van comptar amb aportacions de finançament anticipat per part de TV3, es van passar de les 11 del període 2006-2011 a només 2 entre el 2012 i el 2019. Si ho veiem per dades anuals, veurem el feridor contrast dels 4,9 M € aportats per la CCMA en coproduccions d’animació el 2009 davant dels escassos 232.000 € del 2017. O els 5,5M € en drets d’antena del 2008 respecte dels només 786.000 del 2017.

Una suma d’incompliments que supera els 100 milions d’euros

A l’estudi, Carles José i Solsona torna a qüestionar que la CCMA no aporti el 6% d’obligada inversió en producció audiovisual, comptant tots els ingressos dels seus comptes d’explotació, segons assenyala la legislació vigent; un incompliment sobre el qual n’havia parlat en un altre article. Una greu situació que ha provocat que TV3 hagi passat de ser la televisió “autonòmica” que més recursos va aportar-hi fins el 2012, a passar a ser-ne la segona entre el 2013 i el 2015, la tercera el 2016 i finalment la quarta el 2017, darrere de la basca, la gallega i l’andalusa. Segons els càlculs de l’economista, la CCMA va deixar d’aportar-hi, entre el 2009 i el 2017, uns 96,5M €!

Certament, tots aquests anys sense un conveni CCMA-productores han estat acompanyats per la caducitat del Mandat Marc de la CCMA, aprovat pel Parlament, i del Contracte Programa entre la CCMA i la Generalitat de Catalunya; i això ha repercutit negativament en l’escenari de negociar-ne un de nou. Però caldria quelcom més que una seriosa reflexió constatar com el sector de la producció audiovisual independent catalana (empresaris, professionals, creadors, artistes….) no ha posat pas el crit al cel pels més de 100M € que no han arribat aquests darrers anys de la CCMA o -com he apuntat a l’inici d’aquest article- de l’ICAA. Poca cosa ha passat, més enllà d’unes poques declaracions crítiques i d’un recent recurs de PROA amb relació als còmputs d’inversió de la CCMA avalats pel CAC. Qui no conegui el sector podria pensar que això és inconcebible.

Open chat
Contacta amb nosaltres de manera ràpida