Xevi Xirgo, Antonio Checa, José María Vidal del CAC, presenten avui 18/03/2022 a La Vanguardia aquesta Tribuna d’Opinió que pel seu interès reproduïm literalment per la comunitat Areavisual:

El Congrés dels Diputats està en ple procés de debat i d’esmenes sobre la nova llei general de comunicació audiovisual, la normativa que transposa a l’Estat, de moment amb més d’un any i mig de retard sobre el termini establert, la directiva europea del sector de l’any 2018. A més, el text entrava a la Cambra Baixa al desembre amb manca de consens en diferents aspectes fonamentals i amb nombrosos dèficits. Durant els dos períodes d’al·legacions es van ignorar les observacions que s’hi van formular tant des del sector com des de les autoritats reguladores. Caldria esmenar-ho durant el tràmit parlamentari.

D’entrada, considerem que el text proposat no és respectuós amb el marc competencial. Es limiten les funcions dels consells audiovisuals territorials, privats de competències en relació amb els serveis de comunicació audiovisual televisius a petició, és a dir, Netflix, HBO, Disney+, Amazon Prime, Filmin, etcètera, i amb les plataformes d’intercanvi de vídeos, com ara YouTube o Tiktok.

Avui dia aquests serveis i plataformes són les principals fonts del consum audiovisual. Segons els últims estudis, vuit de cada deu persones afirmen haver reduït alguna de les activitats habituals per mirar vídeos en línia. L’hàbit més afectat ha estat mirar la televisió tradicional. El dispositiu més utilitzat és el mòbil i, per formats, els vídeos curts a les xarxes socials (TikTok, YouTube, Instagram…) són els més visionats, especialment entre els més joves.

Els reguladors de Catalunya, Andalusia i la Comunitat Valenciana són organismes reconeguts als estatuts d’autonomia respectius i amb competències en l’àmbit de la comunicació audiovisual. Limitar-nos les competències i centralitzar-les a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CMNC) com proposa el projecte de llei, suposaria retallar la nostra capacitat d’acció en temes tan rellevants com la protecció dels menors, el discurs d’odi, la publicitat encoberta, la desinformació o les previsions relatives a la diversitat cultural a les plataformes. Uns àmbits en què el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), el Consell de l’Audiovisual d’Andalusia (CAA) i el Consell de l’Audiovisual de la Comunitat Valenciana (CACV) disposem de gran experiència. A més, els tres territoris sumem una població de més de 21 milions de persones, un 45% de la població de l’Estat.

Per això, els presidents d’aquests consells audiovisuals no podem compartir la distribució competencial que preveu el projecte de llei. Instem totes les forces polítiques que durant el tràmit parlamentari introdueixin els canvis necessaris per garantir una actuació concertada entre els reguladors.

Així mateix, creiem que caldria ser més ambiciosos respecte de l’aportació de les plataformes a la producció local i a la diversitat cultural. Les previsions actuals són insuficients. En l’avantprojecte s’estableix una contribució d’un 5% dels ingressos generats a Espanya per part d’aquestes plataformes a la producció d’obra audiovisual europea.

A França, és entre un 20% i un 25%, i a Itàlia, entre un 12,5% i un 20%. A Catalunya i la Comunitat Valenciana, a més, el text actual tampoc no garanteix la presència adequada de totes les llengües oficials en aquest àmbit. Cal garantir els drets lingüístics dels ciutadans d’aquests territoris de la mateixa manera que es garanteixen els de la resta de ciutadans de l’Estat. Ni més ni menys.

En el món digital, més que mai, cal sumar esforços, no pas limitar competències. Cooperar hauria de ser la manera més eficient d’optimitzar recursos públics i de garantir la protecció de la ciutadania en el món audiovisual digital. Nosaltres hi estem plenament compromesos.

Xevi Xirgo, president del CAC; Antonio Checa, president del CAA; José María Vidal,president del CACVMOSTRAR COMENTARIOS