Magaluf Ghost Town, de Miguel Ángel Blanca, inaugura l’Alternativa 2021El Festival de Cinema Independent de Barcelona presenta la programació completa de la seva 28a edició. 15 llargmetratges (8 internacionals i 7 nacionals) i 24 curtmetratges competeixen a les Seccions Oficials.
A les Sessions Especials es podran veure, entre d’altres, els últims treballs de Frederick Wiseman, Antonio Méndez Esparza, Clara Roquet o Neus Ballús.
Edna, d’Eryck Rocha, serà la pel·lícula de cloenda.El Festival de Cinema Independent de Barcelona, l’Alternativa, porta vint-i-vuit anys apostant per un cinema compromès èticament i estèticament, innovador i reflexiu. Aquest any torna a recuperar el format híbrid, presencial i online, amplia les seves dates i celebra la seva 28a edició del 15 de novembre al 5 de desembreMagaluf Ghost Town,de Miguel Ángel Blanca (Quiero lo eterno), serà la pel·lícula encarregada d’obrir el festival. El director, que ha projectat gran part de la seva filmografia en edicions anteriors de l’Alternativa, presenta un Twin Peaks a la mallorquina que explora les contradiccions d’aquesta localitat entregada al turisme. Magaluf Ghost Town és un retrat coral d’una comunitat durant el fora de temporada i la temporada alta, des d’un to de misteri, proper al thriller, però sense perdre de vista
la comèdia costumista, i barrejant documental i ficció.A la Secció Oficial Internacional. Llargmetratges, a més de Magaluf Ghost Town, competiran set llargmetratges més, joies certificades per alguns dels més importants festivals d’ autor del món: All Light, Everywhere (Theo Anthony), Dark Light Voyage (Tin Dirdamal, juntament amb la seva filla Eva Cadena), Esquirlas (de la debutant Natalia Garayalde), Le Poireau perpétuel (Zoé Chantre), North by Current (Angelo Madsen Minax), Nous (Alice Diop) i Rétour à Reims (Jean-Gabriel Périot).Estrenada a Sundance i avalada per la carrera del seu multipremiat director, Theo Anthony, All Light, Everywhere és un assaig al voltant de la història compartida entre càmeres, armes i una idea global de justícia. Partint de l’avanç imparable dels dispositius de videovigilància com a element habitual a la nostra quotidianitat, la pel·lícula qüestiona l’existència d’un punt de vista objectiu, investigant els biaixos inherents tant de la percepció humana com de les lents òptiques.Avalat per festivals com Visions du Reél, IDFA, La Mostra de Sao Paulo, BAFICI o FICUNAM, el mexicà Tin Dirdamal presenta a Secció Oficial Dark Light Voyage (serà un dels dos títols que estreni, juntament amb Sonido vertical a Sessions especials). Quan s‘assabenta que un amic seu, amb el qual va perdre el contacte fa dotze anys, es troba en un hospital psiquiàtric després d’haver assassinat a una dona, el cineasta junt amb la seva filla, que narra la pel·lícula i amb qui decideix compartir l’autoria del film, va iniciar un viatge en tren, del nord al sud de Vietnam, on intentarà trobar respostes. La càmera de Dirdamal observa les persones en trànsit i aquest interval desvetlla la seva intimitat. Esquirlas és el debut al llargmetratge de l’argentina Natalia Garayalde. La cineasta recupera cintas gravades per la seva família i les reordena per interpretar un succés traumàtic que ella mateixa va capturar en vídeo quan tenia 12 anys: l’explosió de la Fàbrica Militar de Río Tercero, a la seva Córdoba natal. A causa del accident, milers de projectils es van disparar contra el poble que els fabricava, i va ocultar un dels més grans escàndols de tràfic d’armes de la història del país. Gran guanyadora al Festival de Jeonju i Premi del Jurat a les Burning Lights de Visions du Réel, Esquirlas s’erigeix com a confluència inspiradora entre passat i present, entre allò personal i allò polític.A Le Poireau perpétuel, Zoé Chantre reprèn el seu particular interès per les formes del diari íntim amb una reflexió autobiogràfica que neix d’un moment vital especialment dur: quan Zoé es planteja si és el moment de ser mare, després de saber que la seva mare pateix càncer i que la seva vida comença a apagar-se. Malgrat la cruesa d’aquest plantejament inicial, la cineasta aborda la pel·lícula amb molt sentit de l’humor i una alegre diversitat de recursos cinematogràfics que procedeixen de la seva formació artística.Després de la sobtada mort de la seva jove neboda, el cineasta Angelo Madsen Minax (becat a Sundance Film Institute, i autoetnògraf fílmic centrat en les identitats queer i trans, i els parentescos escollits i biològics) torna al seu poble natal de Michigan disposat a fer una pel·lícula sobre un sistema de justícia penal deficient. En comptes d’això, es dedica a indagar en les profunditats de l’addicció generacional, el fervor religiós i la identitat de gènere. Conversa amb un narrador infantil fantasmal i invisible, i combina les pel·lícules de l’arxiu familiar amb la filmació dels paisatges de la zona, amb un to inquietant. El resultat és North by Current, una original exploració del material d’arxiu.A Nous, la reconeguda documentalista Alice Diop puja al RER B, un tren que creua París de nord a sud, i amb la seva càmera ens trasllada als espais suburbans de la capital. Amb aquest recorregut de la ciutat, ens confrontarà amb alguns dels rostres i històries que l’habiten, fugint dels clixés i de les respostes fàcils. Diop firma un conmovedor testimoni de la importància del rodatge com a procés de record. Jean-Gabriel Périot va presentar Retour à Reims a la Quinzena de Realitzadors de Canes. A l’Alternativa 2019 vam poder gaudir de la seva obra en una amplia retrospectiva que el festival li va dedicar. Per a aquesta ocasió, compta amb la veu de Adèle Haenel per adaptar lliurament la novela homònima de Didier Eribon. Fidel al seu estil habitual, relata a través de material d’arxiu una història íntima i política de la classe treballadora francesa des dels anys 50 fins a l’actualitat. L’Alternativa segueix apostant pel format curt, i a la Secció Oficial Internacional Curtmetratges competeixen tretze peces. A la primera sessió, es projectaran I Have Seen the Fire Ship (Daniel Patrick Murphy), Más allá de la noche (Manuel Ponce de León Restrepo), Morte branca do feiticero negro (Rodrigo Ribeiro), Síndrome de los quietos (León Siminiani) i Suspensão (Luís Soares). Una sessió amb Anxious Body (Yoriko Mizushiri), Imperdonable (Marlén Viñayo), Luces del desierto (Felix Blume) i Lumbre (Carolina Mejía Salazar). La tercera projecció inclou els títols Bicentenario (Pablo Álvarez Mesa), Lillian Finds the Zombies (Stephen Wardell), Los huesos (Cristóbal León, Joaquín Cociña) i Querida Chantal (Nicolás Pereda). Un any més, conforma un repàs exhaustiu a un panorama d’autor ben nodrit.A la Secció Oficial Nacional competeixen set llargmetratges representants de l’Altre cinema espanyol, com 918 GAU (Arantza Santesteban), Del otro lado, de Iván Guarnizo (molt ben rebut al Festival de Málaga), El retablo de las maravillas. Apuntes para una película sobre el Quijote (Guillermo G. Peydró), FANTASIA (el nou treball de l’actor Aitor Merino com a director), La primera mujer (Miguel Eek), Rendir los machos (David Pantaleón) i Telenovela en gris y multicolor (òpera prima de Filip Martinovic).918 GAUde Arantza Santesteban, suposa una relectura crítica dels records que la directora conserva de la seva estada a la presó. Després de passar 918 nits tancada, Santesteban reflexiona sobre la invisibilitat de les experiències que busquen un lloc polític des d’allò vulnerable, imperfecte i agosarat. D’aquells dies conserva alguns records com ara les interminables voltes al pati, els campionats de natació, el periple carcerari d’una companya… Continuar amb la narració suposa abandonar-se a una història de ritme trencat.Director de fotografia i muntador, el colombià Iván Guarnizo debuta a la direcció amb Del otro lado, una investigació molt personal al voltant del descobriment del diari de la seva mare, segrestada per les FARC (Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia). Las pàgines escrites durant el seu captiveri descobreixen la relació gairebé maternofilial que la seva mare havia mantingut amb el seu segrestador. Guarnizo i el seu germà, ara que una bona part dels guerrillers han entregat les seves armes, decideixen buscar-lo. Localitzen llocs, desxifren noms i fan un viatje per selves i muntanyes seguint el rastre del seu dolor.Filmada durant el confinament, El retablo de las maravillas. Apuntes para una película sobre el Quijotede Guillermo G. Peydró. L’autor, que a l’edició de l’Alternativa 2020 va impartir el seminari Cinema sobre art, es pregunta si el Quixot segueix funcionant com a referent a la nostra societat. Amb aquesta idea construeix un assaig a base de mentides, ficcions, postveritats i alteracions de la memòria confinada. Cervantes, coneixedor de confinaments i pandèmies, presideix un joc de miralls entre segles que connecta Madrid i Pequín durant la irreal primavera de 2020.La idea de perdre algun dia els seus pares va portar l’actor i director Aitor Merino a filmar a la seva família durant anys. FANTASIA és un retrat íntim que s’emmarca en la necessitat universal de rescatar-nos de l’oblit. Però a la pel·lícula neix d’un somni realitzat: la família de Merino (pare, mare, germana i ell mateix) aconsegueixen embarcar-se en un creuer anomenat Fantasía. Però el temps mai no s’atura. La primera mujerde Miguel Eek, realitzador amb més d’una desena de premis internacionals a l’esquena. El film narra la història d’Eva, una dona que rep l’alta després de sis anys ingressada en un hospital psiquiàtric. És el primer pas cap a la vida normal que anhela, sigui el que sigui el que signifiqui això. Fa balanç d’un passat d’excessos i tracta de recuperar la confiança en sí mateixa i el món exterior, amb l’objectiu de retrobar-se amb el seu fill i demanar-li perdó després de quinze anys de silenci.El director canari David Pantaleón debuta al llargmetratge amb Rendir los machos, una història universal de caràcter autòcton que reconstrueix el relat clàssic de la rivalitat entre germans, en un context desèrtic amb aires de western i to de road movie. En aquest cas, el viatge que els dos fills han de fer per poder heretar del seu pare. Un viatge a peu de més de 100 kilòmetres pel paratge desèrtic de la Fuerteventura recòndita amb set machos cabríos.Finalment, Telenovela en gris y multicolor, òpera prima de Filip Martinovic, una narrativa de base autobiogràfica protagonitzada per un jove nascut en Belgrado i crescut a Barcelona, que emprèn un viatge a la recerca de les seves arrels. Pel camí coneixerà a Asha, una noia etíop que l’acompanyarà en la seva particular exploració de la identitat i la pertinença.
També competeixen en aquesta secció 11 curtmetratges. Obriran les projeccions Casa bonita (Paula Amor), Hetzear (Mikel Gurrea), Ningún río me protexe de min (Carla Andrade), Os corpos (Eloy Domínguez) i Todos los días domingos (Alberto Dexeus). A la segona sessió, es programaran Begiak Hesteko Artean (Jorge Moneo Quintana), Dora Sena (Jorge Caballero Ramos), No quiero más (Alicia Moncholí), Paraíso (Maddi Barber, Marina Lameiro), Reality (David Fidalgo Omil) i Versiones (Claudia Torres).



A les Sessions especials, les grans veus del flamenc parlen a Canto cósmico. Niño de Elche (Marc Sempere i Leire Apellaniz), sobre la rellevància i els descobriments d’El Niño de Elche. Una biografia coral a través del testimoni d’aquelles persones que més l’han marcat, des de la seva família fins als seus habituals col·laboradors, passant per escriptors i creadors de diferents disciplines, com Israel Galván, C. Tangana, Los Voluble o Ramón Andrés, entre d’altres.Frederick Wiseman portarà l’Ajuntament de Boston a Barcelona amb City Hall, estrenada al Festival de Venècia i nominat als Gotham a Millor Documental. En l’estil habitual del magistral documentalista, s’explora la gestió de l’ex alcalde Marty Walsh, de la policia, els bombers i la Sanitat, així com els centenars d’activitats en les quals participen els habitants de la ciutat de Boston. Wiseman construeix, al final, un relat per recuperar la confiança en les persones que ocupen els càrrecs polítics. En la mateixa tradició de Wiseman, Courtroom 3H, d‘Antonio Méndez Esparza, que obre les portes del Tribunal de Familia Unificay de Tallahassee (Florida), un jutjat especialitzat en casos en els quals hi ha menors implicats. Méndez Esparza, Premi FIPRESCI a la Secció Oficial del Festival de San Sebastián per La vida y nada más (2017), s’inspira en paraules del escriptor James Baldwin: “Si hom realment desitja saber com s’administra la justícia en un país s’apropa al desprotegit i escolta el seu testimoni”.El mexicà Tin Dirdamal, documentalista present també amb Dark Light Voyage (a Secció Oficial Internacional Llargmetratges), presentarà també Sonido vertical. Luz y el Comienzo del Futuro. Una projecció única que el director crea exclusivament per aquells espectadors que assisteixin al festival. Una sessió irrepetible de cinema expandit i estrictament presencial. 
 El 21 de novembre, en motiu del 50è aniversari de Metges Sense Fronteres, l’Alternativa projectarà al Hall el documental Stop Filming Us, dirigit per Joris Postema. Aquesta pel·lícula reflexiona al voltant de la possibilitat d’un cineasta occidental de mostrar quelcom “de veritat” quan filma la vida a la República Democràtica del Congo o si, pel contrari, les seves bones intencions només porten caos i frustració als habitants del país. La projecció del documental i el debat posterior neixen com a iniciativa del projecte EnfocaH de Metges Sense Fronteres, que busca posar el focus en temes sovint deixats de banda en la informació d’actualitat. L’acte es desenvolupa en col·laboració amb Debats CCCB, la Fundació Photographic Social Vision i Word Press Photo. Completen el programa dues perles del cinema espanyol d’aquest any: Libertad, debut al llargmetratge de la curtmetratgista i guionista Clara Roquet, i Sis dies corrents, de Neus Ballús, ambdues en preestrena abans de la seva imminent arribada a les sales de cinema. Libertad es va projectar en la 60a. Semaine de la Critique del Festival de Canes, on va rebre crítiques positives per ser una mirada descarnada del pas a l’edat adulta. La pel·lícula se centra en el final de l’adolescència de Nora, filla de família adinerada que descobreix un món nou amb Libertad, filla de l’assistenta de la família. Sis dies corrents va ser premiada a Locarno (Millor Actor per a Mohamed Mellali i Valero Escolar, Premi Europa Cinemas Label i Menció Especial del Jurat Internacional) amb una història al voltant de la relació que s’estableix durant una setmana entre els treballadors d’una empresa de fontaneria i els clients que han demanat els seus serveis.Edna, d’Eryck Rocha, serà la pel·lícula de cloenda. A través dels seus informes i escrits, la pel·lícula construeix una narrativa híbrida que es mou entre la realitat i l’imaginari que habita l’asfalt de l’autopista transbrasilera, construïda sobre una història de massacres. La protagonista, Edna, assaja un pelegrinatge per una
terra en guerra permanent. 


L’Alternativa i El Meu Primer Festival tornen a unir forces per proposar conjuntament una part de les seves programacions. Aquest any, la col·laboració consisteix en dues sessions molt especials de cinema per als més petits i un taller infantil. Per una banda, els Petits Experiments, una selecció molt especial de curts realitzats amb diferents matèries i textures, procedents de tot el món. També comptarem amb un taller infantil d’animació stop-motion a càrrec de Kati Egely, dissenyadora i animadora de curts divertidíssims, com El mago Georges (programat en el festival d’aquest any).
 Aquesta edició estrenem la secció Satèl·lits, on s’ha convidat a tres cineastes nacionals amb trajectòries destacades i amb òrbites que s’han anat creuant amb la de l’Alternativa. Oskar AlegriaManuel Muñoz Rivas i Carla Simón ens aproparan al seu univers cinematogràfic, i també al dels seus referents. A més protagonitzaran diferents masterclasses i seminaris. En col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya, l’ECIB, AMMAC i AMAE. 
Les sessions paral·leles de Hall es dividiran, com cada any, en Cinema EXPandit (amb performances de cinema expandit), Enfoca (amb curtmetratges realitzats per joves ex tutelats), Convida amb el Festival dei Poppoli (procedents de Roma), Selecciona (una selecció de curts a partir dels rebuts per a Seccions Oficials, i aquest any amb dos programes, de 2020 i 2021) i Hall Microcurts.

A la resta d’activitats paral·leles hem de sumar les jornades professionals
 que com es habitual seran un dels plats forts del festival. Marta Sancho, de Music Library &SFX, dirigirà a les 12es jornades professionals la trobada La música que suena, on s‘explicaran els elements bàsics per utilitzar música a les produccions cinematogràfiques. I Fernanda Rossi oferirà la masterclass Comunicació en la cocreació, on els assistents aprendran a manifestar els seus pensaments per col·laborar amb un equip creatiu de manera eficient. A més d’altres activitats encara no tancades. A més, a Cinema Pendent, el conjunt d’activitats que es realitzen dins l’Alternativa Professionals amb l’objectiu de recolzar i impulsar projectes, tindrà lloc la 9a edició dels Mentoring Projects; el VIII Pitching Fòrum GAC, que organitzem amb Guionistes Associats de Catalunya; un taller de desenvolupament de projectes, a càrrec de Pau Subirós; el taller Del paper al plató, en mans també de Fernanda Rossi, una oportunitat per guionistes i directors/es de descobrir com la paraula escrita pren forma i cos; i també l’habitual visionat de projectes en fase de postproducció. A més, la secció Cinema Pendent també compta amb un palmarès de premis otorgat gràcies a la col·laboració d’Antaviana, Kinolux i Welab, Festival Rec Tarragona, Figtree Studios i Music Library &SFX. Les projeccions de la programació oficial a concurs tindran lloc entre el 15 i el 20 de novembre, i les Sessions Especials es repartiran entre el 15 i el 28 de novembre. La programació de l’Alternativa seguirà fins el 5 de desembre a Filmin. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) tornarà a ser la seu central de l’Alternativa, juntament amb d’altres espais com la Filmoteca de Catalunya, el cinema cooperatiu Zumzeig i el cinema Maldà, que acolliran part de la programació. La seu online tornarà a ser, de nou, la plataforma Filmin, on es podran recuperar una part de las pel·lícules a competició, algunes d’elles, per un temps limitat.