Segons les previsions del govern espanyol, aviat entraran al Congrés dels Diputats tot un seguit de lleis que afectaran de ple el sector de l’audiovisual. De totes elles, la que té l’esborrany més avançat és la que ha de substituir l’actual llei general de l’audiovisual del 2010. Una futura llei que compta amb un segon esborrany -tècnicament un avantprojecte- sobre el qual s’hi han presentat tot un seguit d’al·legacions des de Catalunya i del conjunt dels Països Catalans, molt crítiques amb el seu redactat. Tant pel que fa a la manca de garanties per a l’oferta de continguts en català a les plataformes audiovisuals i televisions de cobertura estatal, com a la producció en llengua catalana. A més de les al·legacions elaborades per institucions com el CAC, entitats de la societat civil com la FOLC o la Plataforma per la Llengua, són d’especial rellevància les que van presentar conjuntament la major part de les associacions de productors d’aquí i de la resta de l’Estat, de les quals cal destacar la feina feta per PROA i PAC.

Precisament, el redactat que finalment acabi tenint aquesta llei serà un dels temes que es tractaran a la reunió bilateral Estat-Generalitat de dilluns, 2 d’agost. Fa pocs dies, al Parlament, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va advertir que si aquesta llei “no contempla l’ús del català, la llengua quedarà en una situació de debilitat absoluta en la producció audiovisual catalana, que podria ser letal”, I en aquest sentit va afegir que “plantarem cara per defensar la producció audiovisual catalana i en català”. Anteriorment, ja havien alertat sobre les amenaces d’aquesta futura llei tant la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, com el secretari de Difusió, Jofre Llombart.

Futura llei estatal de cinema: què passarà amb el “fondillo”?

Se n’ha parlat poc, massa poc, de la consulta pública que va realitzar el ministeri de Cultura sobre l’avantprojecte legislatiu que modificarà l’actual llei estatal del cinema. A banda de qüestions transversals per a tota la indústria audiovisual de l’Estat com el possible establiment de quotes de pantalla, el futur de les AIE o la transformació de l’actual ICAA en una Agència Estatal de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals, queda el futur del fons per al “foment de la cinematografia i l’audiovisual en llengües cooficials diferents del castellà”, conegut en l’argot del sector com el “fondillo”, que fa deu anys, sí 10! que no ha aportat ni un euro a l’ICEC per a la producció audiovisual en català. Un gravíssim i reiterat incompliment d’un article que la vigent llei (una altra qüestió de la qual se n’ha parlat massa poc) que va ser durament negociat pel secretari de l’antic departament de Cultura i Comunicació, Eduard Voltas, i que va significar uns gairebé 17,5 milions d’euros per a la producció catalana durant el poc temps que aquest fons va ser dotat financerament per l’ICAA. Un fons que ara caldria recuperar i fins i tot reclamar el deute pendent de tota una dècada.

Catalunya, hub audiovisual i del videojoc del sud d’Europa o Catalunya Media City: un ambiciós projecte que ha de fer-ser realitat

A més de tenir o no unes lleis favorables, ens calen projectes tractors. Fa mesos que es va presentar la proposta “Catalunya, hub audiovisual i del videojoc del sud d’Europa” que, ha anat evolucionant i creixent en el seu plantejament. De fer de l’ampliació de l’actual Parc Audiovisual de Catalunya de Terrassa el seu epicentre en l’àmbit d’equipaments (platós, sales de postproducció, incubadores empresarials…) darrerament se li ha sumat el parc de les Tres Xemeneies -l’antiga central tèrmica del Besòs- com a espai per a la ubicació d’un gran parc audiovisual, de formació, d’R+D+I i d’impuls de noves startups en tot el ventall de la producció mediàtica i audiovisual: des de les tecnologies immersives, als eSport o els videojocs. Un espai que també forma part de la proposta de hub audiovisual que està impulsant Mediapro, que inclouria la Ciutat de la Llum d’Alacant… i Madrid.

Precisament, Madrid està protagonitzant de fa anys, primer amb la ubicació dels centres de producció de les grans corporacions audiovisuals privades i més recentment amb el desplegament de centres productius de les plataformes digitals, una dinàmica de concentració del conjunt de la producció audiovisual de tot l’Estat cap allí. El darrer capítol d’aquest procés l’hem tingut amb el recent viatge del president Pedro Sánchez als Estats Units, on va anunciar que el centre de producció europeu de ViacomCBS (Paramount, MTV, Nickelodeon…) marxaria de Londres per anar a Madrid.

De hubs audiovisuals se’n parla molt i fan referència a projectes ben diferents, però que tots, tots, tenen una cosa en comú: comptar amb el suport financer dels fons Next Generation de la Unió Europea. I mentre que Catalunya treballa encara amb presentacions de “power point”, en l’entorn de Madrid treballen les grues de fa temps. I aquest desavantatge en el calendari pel que fa a la construcció dels equipaments ens pot jugar en contra quan, ben aviat, es comenci a decidir la destinació dels diners previstos al pla d’impuls de l’audiovisual, presentat el mes d’abril pel govern espanyol.

Venen mesos claus. Un temps on les entitats representatives del sector, professionals, teixit empresarial i Govern haurien de poder teixir una aliança guanyadora, en un taulell de joc on altres tenen molts avantatges. Una aliança en favor del nostre sector audiovisual, de la nostra cultura i de la nostra llengua. Del nostre país, en definitiva.