Després del fenomen Autodefensa, Berta Prieto i Miguel Ángel Blanca tornen amb Segunda temporada, una sèrie original de Filmin que reflexiona sobre l’èxit, el fracàs i les segones oportunitats. La història segueix Paula Ferrara, una escriptora que, després d’haver triomfat amb el seu primer llibre, s’ha quedat sense idees i es guanya la vida escrivint llibres per a altres persones. El títol funciona tant com una referència a la continuació que molta gent demanava d’Autodefensa com pel moment vital de la protagonista.

Una sèrie que evoluciona respecte a Autodefensa

Després de veure’n els dos primers episodis, una de les coses que més m’interessen és com la sèrie manté la identitat visual i narrativa dels seus creadors, però construeix una història més fàcil de seguir. La càmera, amb moviments bruscos i efectes similars a un mareig, ens introdueix en un ecosistema molt particular. És una proposta arriscada que, tot i que de vegades costa de seguir, aporta personalitat al relat.

La música i una realització que trenca esquemes

Personalment, m’hauria agradat trobar-hi una mica més de silenci, però entenc que aquesta insistència sonora també busca mantenir l’espectador en un estat determinat. En conjunt, la sèrie conserva el muntatge accelerat i l’estil trencador d’Autodefensa, però sembla apostar per una narració més construïda.

Filmin i la seva aposta per les sèries originals

També és interessant situar-la dins del model de producció de Filmin. Amb sèries com Autodefensa, Selftape i Millennial Mal, la plataforma ha anat construint un espai per a propostes pròpies que s’allunyen de les fórmules més convencionals. El seu pas pel festival Serielizados reforça aquesta aposta per una ficció que s’atreveix a experimentar, amb recursos més continguts però amb llibertat creativa.


Encara em queden episodis per veure, però tinc ganes de continuar per descobrir cap on evoluciona la història.

S’hauria de veure Segunda temporada?

Si t’interessen les sèries amb veu pròpia, una realització poc convencional i ganes de sortir dels esquemes habituals. Aquests dos primers episodis deixen clar que Segunda temporada no vol jugar sobre segur.


El millor: la personalitat visual i narrativa, i la llibertat creativa.


El pitjor: l’excés de música i una realització que, de vegades, pot dificultar entrar en el seu univers.


Nota: 3’5/5