DIVENDRES PASSAT , QUIM CASAS A “EL PERIODICO” PUBLICAVA AQUEST ARTÍCLES QUE REPRODUÏM PEL SEU INTERÈS
El gener d’aquest any, Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cine Català, explicava a Julián García a les pàgines de EL PERIÓDICO la penúria que viu el sector audiovisual català. «Jo acuso directament el Govern de la Generalitat. No jo, sinó tot el sector. Per intentar repensar i reestructurar TV-3, el Govern la va deixar caure com a generadora de continguts audiovisuals propis. És imprescindible que la televisió pública disposi d’un pressupost per tornar a fer producció pròpia: sèries, pel·lícules, documentals», deia una Passola enfurismada. Recordava que el Govern ha dimitit de la seva pròpia televisió, Netflix ha obert estudis a Madrid i no a Barcelona, i des de ‘Merlí’ no s’ha produït res (excepte ‘Benvinguts a la família’ i ‘Les de l’hoquei’). La continuació, ‘Merlí. Sapere aude’, ja va ser una sèrie original de Movistar+.
Aquests continguts els fem gràcies a tu. Si vols rebre els millors continguts d’El Periódico al teu correu subscriu-te a les nostres newsletters exclusives per a usuaris registrats.VEURE NEWSLETTERS
La situació 10 mesos després, agreujada per la pandèmia, és igual o pitjor. L’11 de novembre passat PROA (Productors Audiovisuals Federats) va fer un comunicat alertant que el moment del sector audiovisual català és crític i insostenible. UN SOS en tota regla. No és la primera, sinó la quarta crida per establir les bases d’un diàleg constructiu. El precedeixen tres comunicats el 2013, el 2015 i el 2018. Però no canvia res.
Més informació
¿Per què arrasen les sèries espanyoles?
Parlem amb Raimon Masllorens, president de PROA. Les seves conclusions són demolidores: «Hem constatat la falta de voluntat política d’un Govern català que no reacciona amb els fets. Però no només el Govern, també el Parlament, del qual depèn la CCMA (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). La CCMA és pública, però sobretot és una empresa. Ha d’estar professionalitzada». Masllorens posa èmfasi en el fet que «hem de pensar el model de televisió que volem. Una empresa es munta per a uns objectius». PROA proposa una reforma urgent del CCMA per modernitzar-la i racionalitzar-la.
«TV-3 s’ha quedat antiga»
Tot resulta encara més desesperant tenint en compte el paper que anys enrere va jugar la televisió pública catalana en la seva aposta pel cine i la ficció televisiva; i que, mentrestant, Espanya viu un moment d’efervescència industrial audiovisual gràcies a les plataformes de streaming. «TV-3 ha sigut una televisió moderna i modèlica, un motor important del sector català», afirma Masllorens. «Fa 10 anys que això ja no és així. S’ha quedat desactualitzada com a model d’empresa i en els continguts. La inversió és mínima. Al Govern ja li està bé: els informatius són líders d’audiència, els programes de debat funcionen i ja està. Viuen de rendes». En aquest model, la ficció serialitzada no té cabuda i és normal que cineastes d’aquí, com Mar Coll, hagin d’anar-se’n a Madrid, a Movistar+, per fer els seus projectes. «Els directius de la televisió catalana fan el que poden, però potser han de prendre’s decisions que no els agraden, i ningú les pren», diu Masllorens.
Més informació
Isona Passola: «La indústria audiovisual catalana ha tocat fons»
Penúria del cine en català
Dimarts passat, el CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) va entregar el seu informe anual sobre l’estat de la cultura i les arts el 2019, en el qual es remarca la caiguda estrepitosa de la quota de pantalla del cine català: només el 0,3 % d’espectadors consumeix producció en llengua catalana i un també ínfim 2,3 % es mostra interessat en l’exhibició de pel·lícules en català. Contrasta amb la bonança que viuen les empreses catalanes de videojocs. A l’informe es recorda que les debilitats de l’audiovisual català deriven de les fonts de finançament insuficients, cosa llargament denunciada per tots els sectors implicats.
«Des de PROA fa temps que demanem que es faci un Pla Nacional de l’Audiovisual», afirma Masllorens. «Es va recollir la idea, el Govern va nomenar una o dues persones perquè hi treballessin, però les conclusions s’han guardat en un calaix. Nosaltres no demanem diners, sinó una reflexió de cap a on es vol anar. Tenim una llengua i cultura pròpies, i si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú».
La relació amb les televisions privades espanyoles tampoc hi ha ajudat massa: «Estava escrit per llei que havien de tenir un centre de producció a Barcelona. Antena 3 i Telecinco el van tenir, però ja no. Aquesta proximitat és important, ja que crea projectes i llocs de treball». Les xifres ara mateix són estremidores: fa set o vuit anys, Catalunya significava el 40% de la producció audiovisual a Espanya, ara està entre el 17 i el 18%.
