Sonar, als seus inicis es definia com un «festival de músiques avançades». En les darreres edicions, està aconseguint «donar-li la volta al mitjó (musical)” per a transformar-se en un festival -com ells diuen “d’experiències” on conflueixen arts molt diverses, especialment la música i l’audiovisual … Algú podria pensar que es tracta de donar-li a la música un aditament audiovisual, o viceversa, però l’intenció dels organitzadors de Sonar sembla que va més enllà d’una confluència d’arts diferents … Es tracta d’una aposta arriscada en els nostres contextos culturals, on les «especialitats» culturals estan molt marcades amb «finestretes» específiques de l’audiovisual, la música o la dansa … Al costat de les actuacions pròpiament, Sonar ha creat un tramat d’activitats en tots els formats possibles sota l’idea d’aquesta interdisciplinarietat que prediquen: una simbiosi que busca aliances si no només entre les diferents arts sinó també amb la ciència i la tecnologia. Sonar + D seria el reflex d’aquesta voluntat. Potser per comprendre el seu abast seria bo repassar algunes de les possibilitats que la tecnologia està oferint a les noves experiències interdisciplinaries i que estan presents a la propera edició de Sonar.
Així a Sonar + D hi haurà realitat virtual a la qual s’accedeix amb dispositius òptics: Un món que de moment suposa una experiència personal individualitzada i en aquest “pack” dins l’espai que s’anomena Immersive Hub estarà present “To the Moon” l’ultim treball de Laurie Anderson desenvolupat al costat de l’artista Hsin-Chien Huang que segons expliquen a l’organització “ens porta a l’exploració lunar i a una meditació espiritual sobre el temps que vivim”.
També Sonar ofereix «realitat augmentada» que suposa crear espais ficticis als quals s’arriba a través de diversos dispositius.
Altra opció és la plataforma d’audio AR, també altra forma de realitat augmentada que atorga als oïdors un paper actiu, permetent-los moure’s a través del só creat per Jessica Brillhart.
També, altres opcions que ofereix Sonar+D són els mons immersius: Per exemple, l’estrena a Europa de “Ayahuasca: Kosmik Journey” que suposa una viatge immersiu de 13 minuts d’una pràctica misteriosa i ancestral creada per Jan Kounen.
Altres opcions són la creació d’espais immersius esferoides on l’acció transcorre de forma envoltant, que permet una experiència col·lectiva i que seria un punt de fuga o un avanç de la versió que tenim del cinema tradicional: Enfront de la pantalla tradicional podríem imaginar una sala cinematogràfica on estaríem envoltats de pantalles, mons cinematogràfics a 360 graus.
Sens dubte, les últimes tendències en experiències interdisciplinàries es podran veure a Barcelona, el proper juliol i des d’aquesta plataforma els ho explicarem …
