Tots sabem que la ficció d’època és un terreny on el llistó està molt alt: podríem recordar grans produccions dels millors moments de les “majors” americanes, de fastuosos decorats, les magnífiques recreacions del mestre Kubrick o “Braveheart” per posar un cas més proper. Si volem apropar-nos a “Pàtria” des d’aquests referents segurament no anirem bé: Podem acabar detectant que algunes batalles podrien semblar esquifides. Aqui Joan Frank Charansonet, el director, ens dona una explicació històrica: Si al segle VIII la població catalana eren 100.000 habitants, segurament a les batalles els combatents no serien més d’un centenar…
Malgrat totes les anotacions que poden fer-se a una producció de baix pressupost com aquesta, creiem que en surt dignament “ben parada”…. La recreació, amb totes les seves limitacions, s’aconsegueix: Per exemple, en el rodatge en castells i entorns -que ara mateix deuen tenir altres usos- no apareixen elements visuals contemporanis que facin grinyolar la pel·lícula.
Si no volem acostar-nos a “Pàtria” comparant-la amb produccions de gènere, podríem analitzar altres elements que la fan molt recomanable: Destaquem, per exemple, el fil narratiu: un fil potent que manté l’interès per la historia que ens expliquen: el mite fundacional de Catalunya amb la història del cavaller Otger Cataló i els Nou Barons de la Fama. També ens podem aturar en les excel·lents interpretacions entre les quals destaca Boris Ruiz amb hàbit de monjo o Miquel Sitjar… També la fotografia de Joan Babiloni, sap treure suc de les limitacions, o tota la post-producció feta per l’equip de All Films Juntos… A la fí, tot plegat farà que “Pàtria” no resulti una pel·lícula amb pretensions sinó una excel·lent mostra de com fer una bona tasca amb recursos limitats.
La llarga cua als Cinemes Aribau -on s’ha estrenat la pel·lícula- confirma l’interès que s’ha despertat per veure “Pàtria”…
