El proper 5 de juliol a les 20:00h, als Cinemes Girona de Barcelona (c/ Girona 175), Visions documentals presenta: Setembres de Carles Bosch.
Amb aquest passi arribem al final de la quarta temporada de Visions documentals i un any més us volem agrair la vostra assistència i fidelitat. Gràcies a vosaltres el projecte segueix en peu i la temporada vinent seguirem amb la programació, incorporant algunes novetats que ja anirem descobrint.
Tanquem aquesta temporada amb un documental de luxe: Setembres, de Carles Bosch. Carles Bosch és un referent del periodisme audiovisual a casa nostra, el seu treball ha cobert els principals conflictes dels últims 30 anys. L’any 2004 en Carles salta a la pantalla gran amb el documental Balseros, que es converteix en un èxit rotund. Nominat als Oscar d’aquell any, es fa amb nombrosos premis i és convidat a presentar-lo arreu del món. Després de l’èxit de Balseros, passaran tres anys abans de trobar una història que el motivi realment. “Setembres –diu- no és el fruit de la cerca desesperada d’una segona pel·lícula, sinó el retrobament amb aquest clic màgic, aquesta cosa interior que et diu que aquest camí sí val la pena de recórrer, que ja no hi ha dubtes”. El documental explica l’emotiva història dels finalistes del concurs que cada mes de setembre organitza la presó madrilenya de Soto del Real entre diversos interns de les presons del voltant, per triar el millor cantant de l’any. Entre els participants, n’hi ha que havien estat professionals abans d’entrar a la presó, però la major part són aficionats. Sobre l’escenari, a la sala d’actes de la presó, interpreten cançons de diferents estils, però sempre amb lletres que parlen de l’amor. “No crec –diu en Carles- que existeixin moltes pel·lícules de ficció en les quals no s’abordi -com a trama principal o secundària- l’amor. Però, hi ha gaires pel·lícules documentals l’eix central de les quals sigui l’amor? Em refereixo a l’amor dels petons a la boca, a l’amor de la gelosia justificada o ridícula, però també a l’amor pels fills reals o per les núvies imaginades. No, no hi ha documentals sobre l’amor. Això és el que realment em va animar a ficar-me en aquest embolic. Aquesta pel·lícula ha estat par a mi una experiència superior -en el bé i en el dolent, en el fàcil i en el complicat- a la de Balseros. Perquè la meva experiència de molts anys com a reporter em va ajudar sens dubte amb Balseros, on es produïen fets propis de l’epopeia del reportatge. Però ara, l’epopeia ja no estava esquitxada d’obstacles externs a l’ésser humà, sinó que provenia del propi àmbit interior dels personatges, del seu món més íntim, d’algun lloc misteriós: el cor, l’estómac…?”
En el col·loqui posterior, a més del director i el productor, Tono Folguera, comptarem amb la presència d’un dels protagonistes del documental, que en Carles Bosch vol que sigui una sorpresa i ens ha demanat que no revelem.
Us hi esperem!
