Els actors Assumpta Serna i Scott Cleverdon han defensat al Festival de Islantilla un codi ètic comú per a tots els professionals del cinema que impedeixi els abusos al sector i que a la fí provoqui un canvi equiparable al moviment Me Too.

Aquesta proposta s’ha fet durant una taula rodona sobre ètica professional al sector audiovisual en què ha participat també l’actor Frasko Domínguez, i que ha estat moderada pel director del certamen, Esteban Magaz.

Sota el títol ‘Ètica professional al cinema : El poder d’unir grans de sorra’, la trobada ha explorat la implementació de pràctiques ètiques en la producció audiovisual, abordant temes recents com els casos d’abús a escoles de cinema a Andalusia, Catalunya i Galícia, i qüestions ètiques que sorgeixen en les relacions entre professionals del sector.

També s’han tractat altres assumptes d’actualitat com la influència de plataformes com Netflix a la indústria cinematogràfica dels Estats Units, i casos de rodatges en què els mateixos actors han viscut de primera mà situacions que suposen un abús laboral cap a altres professionals en molt diversos àmbits: horaris, condicions de seguretat, etcètera.

Assumpta Serna ha apostat per “un codi ètic elaborat entre tots i que abasti tots els professionals implicats en la indústria audiovisual, perquè la nostra tasca pugui ser realitzada a un ambient sa, de manera que les obres resultants siguin conseqüència de l’esforç de persones que es reuneixen per crear i oferir a l’espectador un producte on també el segell de qualitat ètica sigui tingut en compte”. Scott Cleverdon, que ha posat sobre la taula les seves pròpies experiències en diversos rodatges a diversos punts del planeta, ha comparat aquest pas “amb el que va suposar crear un codi pel qual totes les obres audiovisuals avui dia posen en valor que no s’hagi maltractat cap animal durant el rodatge ”.“Això que hem aconseguit amb els animals, encara que sembli increïble, encara no ho hem aconseguit amb les persones”, ha reclamat Cleverdon.

Frasko Domínguez ha destacat “la necessitat que tots posem el nostre granet de sorra en aquest canvi de paradigma: des dels mateixos actors, fins a productors, directors de càsting, … arribant als mateixos espectadors, que són els que tenen l’última paraula i els que poden donar suport a obres que compleixin amb aquest codi ètic davant d’altres que no els compleixin”.

Assumpta Serna ha explicat accions dels últims anys per un codi ètic professional, “perquè aquesta és una tasca que ve de molt enrere, i que n’ha tingut moltes fases, i perquè al final és una cosa que el sector està demanant d’una manera o altra, i que acabarà implantant-se pel seu propi pes, sense que ningú no ho imposi, igual que va evolucionant la societat i fruit d’aquesta evolució es demanen coses noves ”.Cleverdon ho ha comparat amb “una presa que conté una gran massa d’aigua i en què van sortint esquerdes que, al principi, poden ser ignorades, però que tard o d’hora acabaran provocant el trencament total i l’alliberament de tota aquesta força continguda”. Ha establert també una similitud d’aquesta iniciativa amb moviments com el Me Too, que ha sacsejat els fonaments de la indústria a Hollywood, o amb els actuals esdeveniments viscuts al futbol femení a Espanya, on petits gestos acaben fent caure creences i comportaments que semblaven inqüestionables i inamovibles.

També s’ha explicat en la trobada que a Madrid es farà el primer debat en una jornada al Ateneo de Madrid el 21 dOctubre per parlar amb franquesa de les relacions dignes entre directors de casting i actors, amb temes de gran preocupació pels actors i actrius professionals, com és l’intrusisme…