El passat 22 d’octubre Filmets Pro de la mà de l’associació de productors PAC ens oferia una interessant reflexió sobre el món de la producció audiovisual. Com explicaven els propis organitzadors «sovint es confonen els rols del productor, el productor executiu i el director de producció. Però… realment sabem què fa cadascú? On comencen i on acaben les seves responsabilitats?»
Davant d’un públic juvenil d’estudiants de diverses escoles de cinema i FP d’imatge i só, i professionals emergents, la taula rodona moderada per Ed Antoja, de La Diferència, va explicar les tres figures clau que intervenen en qualsevol projecte audiovisual: un/a productor/a, una productora executiva i un/a director/a de producció.
Sandra Forn dels Films de l’Orient, Ruben Seca de Shoji Films, Laura Egidos de Contrària i Joan Carles Martorell d’Auca Films van compartir la seva experiència debatint sobre les funcions específiques de cada rol, com es relacionen entre ells al llarg d’un projecte, com es reparteix la presa de decisions i la responsabilitat… A més tampoc és van deixar de banda els malentesos més habituals en el sector…
A la fí i com a conclusió va quedar clar que el «productor/a» és qui «dona la cara» per lo bó i lo dolent: ja sigui per recollir premis o per assumir deutes. De fet és qui té l’empresa productora, en els diferents règims mercantils, i qui fa l’aposta. Lògicament tindrà la propietat de la producció audiovisual en tot el cicle posterior de distribució, passis en diverses finestretes etc…
Per sota estaria el «productor/a executiu» que gestionaria per encàrrec d’un productor tot el cicle del treball audiovisual: de la preproducció fins a l’entrega del producte final o master… En puritat, hauria de fer el disseny econòmic de la producció, detectant fonts de finançament, presentació a diverses convocatòries, negociació amb televisions i plataformes. També tindria el control general del pressupost mentre es desenvolupa el projecte.
Es va dir que aquestes dues funciones tenen sentit en una productora de tamany mig que gestiona a l’any un nombre considerable de projectes. Lògicament en productores petites les dues funcions poden recaure en la mateixa persona… També es va comentar la figura del «productor delegat» que en cas de coproduccions amb plataformes o televisions seria la persona que anomenen aquestes entitats per anar controlant el desenvolupament del projecte en que han invertit…
Per últim el «cap de producció» seria qui fa els càlculs de les diverses partides que intervenen en una producció i administra el pressupost que s’hagi fet: Estaria per tant, més implicat en el «dia a dia» de la preproducció, del rodatge, la postproducció etc…
Com és d’imaginar les diverses figures que s’han plantejat funcionen com a «vasos comunicants» al llarg de tot el cicle de producció audiovisual.
En el capítol de preguntes la gent més jove preguntava com entrar en la indústria i per això tampoc hi ha respostes úniques: anar aprofitant oportunitats per entendre la indústria: en pràctiques, en meritoriatge etc… També Joan Carles Martorell que abans de crear Auca va passar per IB3 recomanava al públic jovenil que aprofitessin també per formar-se veient moltes pel·lícules i analitzant com estaven fetes «perquè si arribeu a entrar a la indústria» desprès no tindreu temps… Per la seva banda, Jaume Grau de llarga trajectòria i que va guionitzar «Les cloaques d’Interior» amb Media Pro explicava la tipologia del productor totèmic Jaume Roures que en el seu cas s’havia implicat completament en tots els estadis del producte audiovisual.
