CINC NOTES PER A UNA ANÀLISI CRÍTICA DEL CINEMA CATALÀ
L’equip impulsor de la comunitat Areavisual.cat presenta aquesta anàlisi crítica del cinema català, a partir de les dades del any 2025 que ha subministrat l’Observatori de la Producció Audiovisual (OPA). Sobre aquestes dades de l’OPA. -que ofereixen una visió molt completa de la qüestió- hem tractat de fer una primera «lectura» per a disposar d’una diagnosi del moment present.
Òbviament, aquesta anàlisi està oberta a la crítica i les aportacions del sector audiovisual, per la qual cosa les conclusions són provisionals.
En les properes cinc setmanes presentarem les «cinc notes per a una anàlisi crítica del cinema català»: Unes notes que tenen afany constructiu i vocació de debat…
NOTA 1: REALMENT A CATALUNYA HEM FET 124 FILMS?
L’estudi de l’OPA parteix de les pel·lícules qualificades al ICAA o a l’ICEC en el darrer any 2025. Val a dir que el tràmit de la qualificació és un tràmit obligat si la pel·lícula té suport públic però opcional si és una iniciativa privada que no s’acull a les subvencions públiques. En aquest segon cas moltes produccions es registren per tal de tenir aquesta «carta d’existència» que permet presentar-se a festivals que ho demanen o comptar com a «currículum oficial» dels participants. De fet, en sotmetre’s a la qualificació s’accepta formar part de la «collita fílmica» de l’any i el títol qualificat serà integrat en la composició del cens anual i computat a les estadístiques tant espanyoles com internacionals…
Segons l’estudi 2025 de l’OPA s’han qualificat un total de 124 films al darrer 2025, dels quals 75, 44 i 5 són respectivament ficció, documental i animació.
L’OPA segueix el criteri que apliquen ICAA i ICEC que computen els títols qualificats en cada exercici, sigui quin sigui el grau de participació de les productores espanyoles (en el primer cas) o catalanes (en el segon). Així es considera «producció catalana» qualsevol peça en la qual apareix una empresa radicada a Catalunya encara que sigui un percentatge mínim (que en alguns casos pot ser del 0,1%). Aquest percentatge amb el qual una empresa participa en una producció es pot donar ja sigui per l’interès de distribuir la peça en determinats territoris, drets d’emissió d’una televisió etc…
Criteris culturals o industrials per considerar una «pel·lícula catalana»
La major part de l’activitat productiva audiovisual acostuma a ser poc «local»: la productora és d’un lloc però es roda en un altre, l’equip actoral i el tècnic també són de diferents indrets i en cas de coproduccions aquesta diversitat és encara mes gran. No és fàcil establir quan una pel·lícula es pot considerar catalana, francesa o espanyola… De fet, apareixen dos criteris: el cultural i el industrial-administratiu.
En el criteri cultural alguns pensen que només una pel·lícula es catalana si la versió original és en el nostre idioma, mentre d’altres consideren que n’hi ha prou amb que la productora, o la major part dels equips siguin catalans… És una discussió que està oberta i té recorregut. Poden aparèixer tantes definicions com el nombre de «definidors»
Si bé els criteris culturals poden ser subjectius, en els criteris industrials i/o administratius cal ser rigorosos perquè segons que avaluem d’on és la pel·lícula pot afectar a les categories en què es presenta a premis, accés a subvencions etc… Aquí constatem que segons quin sigui el barem variaran notablement els resultats: En la legislació espanyola, i (resumint al màxim) direm que l’article 5 Llei 55/2007 del Cinema et dona certificat de nacionalitat si es compleixen alguns requisits com que la productora estigui radicada a Espanya, inscrita al Registre de l’ ICAA i a la vegada que els autors, siguin almenys en un 75% ciutadans de la UE, a més d’algunes consideracions sobre el procediment tècnic que també es contemplen. En coproduccions, que tenen suport de l’ICAA també es demana almenys un 15% d’aportació espanyola…
Si bé existeix un criteri de definició «legal» de nacionalitat espanyola no hi ha una definició també «legal» per la producció fílmica catalana, per la qual cosa podria tenir més sentit parlar de «producció cinematogràfica amb intervenció catalana total o parcial»
Com ja s’explica a l’inici d’aquest Informe el criteri d’OPA (coincident amb els criteris institucionals) per a considerar una «pel·lícula de producció catalana» era «generós» ja que només amb una participació del 0,01% ja s’avalua com a «catalana» . Un altre criteri ha estat el de l’Acadèmia del Cinema Català per considerar una «producció catalana» especialment cara als Premis Gaudí. En la darrera convocatòria del 2025, el criteri de l’Acadèmia era demanar que l’aportació catalana a la producció fos del 20%.
Diferents formes de baremar òbviament donen resultats ben diferents: Si en la catalogació de les pel·lícules catalanes s’hagués tingut aquesta línia de tall en el 20% no haurien sortit 124 produccions als 2025, sinó un total de 3 produccions d’animació, 41 documentals i 52 llargs de ficció: És a dir, establint el tall en la proporció d’un mínim del 20% catalana, queden 96 produccions dutes a terme al 2025.
Òbviament aquest barem del 20% no deixa de ser subjectiu: perquè establir una quota de participació superior al 20% per titllar de catalana una pel·lícula?. Aplicant aquest criteri les coproduccions internacionals en les quals la participació espanyola no ultrapassa aquest índex ja no serien llargmetratges espanyols i s’haurien de foragitar dels catàlegs i de les bases de dades de l’ICAA i de l’ICEC.
El cas de «Los Domingos» paradigmàtic
De la «collita» de pelis del 2025, possiblement «Los domingos» és una de les produccions més rellevants: per la recaptació aconseguida, però també des de la perspectiva cultural i de qualitat. El seu cas és especialment paradigmàtic ja que en la terna dels Oscars es considerava «pel·lícula espanyola». Al Festival de Donosti ha estat presentada com la «millor pel·lícula basca»… i paradoxalment també figura com a «pel·lícula amb participació catalana» ja que Colosé Producciones, radicada a Catalunya, té el 0,01% de la producció.
