Dos cinemes: el Boliche i el Comèdia amb 4 i 5 sales respectivament están ara mateix amb una espasa de Democles a sobre, en quan a la seva desaparició com a tals sales de cinema. Les dues comparteixen l’efecte “terrible” d’estar ubicades al centre de la ciutat amb lloguers disparats que fan fora tota mena de negoci tradicional per implantar establiments al gust del turista que visita la ciutat-parc temàtic… Certament la qualifació dels usos dels dos immobles no permeten ubicar, per exemple, un supermercat com ha passat al Urgell, o una botiga de moda com és ara l’antic Savoy o els Alexandra de Rambla Catalunya… almenys “sobre el paper” perquè desprès sembla que es fa de més i de menys…
L’Estat francés ajuda a la pervivència dels cinemes als centres de les ciutats perquè saben que això és un aparador del seu cinema i faciliten l’accés fácil a les sales per … i si es vol veure des d’una perspectiva de sostenibiitat, aquests cinemes cèntrics eviten el cost de gran nombre de cotxes desplaçant-se als multicines dels centres comercials… Aquí dissortament no hi ha una política que afavoreixi aquesta lògica. Per contra els dos polítics d’aquest “negociat”: la senyora Garriga i el senyor Marcé explicaran que estàn molt (…però molt) preocupats per la desaparició de pantalles però que no poden fer res perquè en els dos casos citats són iniciatives entre un propietari privat i un llogater també privat i que l’unic on poden incidir –es en asegurar que es mantingui l’us cultural… No és exactament així, perquè la capacitat de maniobra de les dues administracions és gran tan des de la perspectiva de les aprovacions tècniques com des de l’acció política, amb suports concrets.
La desaparició de nou pantalles al centre de Barcelona és dramàtic per una ciutat que es vol vendre com a pol de referencia de l’audiovisual. Basicament perquè la cadena audiovisual que comença en un guió, una producció… acaba, en part, en la “finestra” de la pantalla, que és la sala de cinema, la més física, social i real… Tampoc s’acaba d’entendre que les institucions gremials, començant per la nostrada Acadèmia del Cinema no digui res al respecte…
El cas dels dos cinemes esmentats és diferent, i a les dues ens hem referit, en darreres setmanes. En el cas del Comèdia sembla que sobre la taula de la propietat hi ha varies opcions. Donat que la decisió final no s’ha pres, possiblement la idea del Museu Thyssen es pot haver llençat com a “globus sonda”. En relació a aquesta proposta museística -logicament d’interes per la ciutat- no podríen trovar altre encabiment?. Els palaus de Montjuïc, per exemple… allà els quadres no quedarien tan “encaixonats” com quedaran al Comèdia, si el projecte va endavant… Pel que fa al Boliche oficialment es va tancar per “reformes” i ara mateix ni s’hi veuen obres ni sembla que hi hagi l’expectativa de tornar a obrir un cop reformat… Ens temem el pitjor…
Es té la sensació que el sector, de manera coordinada, podria revitalitzar les dues sales per mantenir les nou pantalles -o les que siguin- amb usos paral·lels de restauració o del que calgui… En tot cas, el que sembla segur es que si no reaccionen les organitzacions sectorials i les administracions, en uns mesos certificarem que ens hem quedat amb menys sales d’exhibició cinematogràfica… Cal salvar les darreres pantalles del centre de Barcelona…
Imatge de “Prospectos de cine”
