La Filmoteca ha anunciat en roda de premsa que en el darrer any ha recuperat públic després de la pandèmia, presenta les i commemora cions previstes pel 2024 i explica el relleu d’Esteve Riambau, a partir del proper juny

Com ha explicat el propi Riambau “L’any que ara acaba ha visibilitzat deu títols catalans dels fons de la Filmoteca gràcies al Pla de digitalització, alguns dels quals s’han presentat a festivals, com ‘Tren de sombras’ a Málaga i ‘Furia española’ a Sant Sebastià i Valladolid”. També s’ha anunciat que al 2024 es commemorarà del Centenari del cinema amateur a Catalunya amb una exposició, diversos cicles, la reedició d’un llibre monogràfic i sessions dedicades a alguns dels cineastes locals com Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada

En la nova programació destaquen també cicles dedicats a Agustí Villaronga, Jean Renoir, Alfred Hitchcock, Agnès Varda, els centenaris de Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni, cartes blanques a Teresa Font i Paulino Viota i les presències confirmades de Béla Tarr i Valeria Sarmiento

Balanç 2023

L’any 2023 a la Filmoteca ha registrat un decidit creixement d’assistència a les seves sales, que accelera la recuperació d’espectadors després de la pandèmia. La xifra total s’acosta als 100.000 espectadors, i la mitjana per sessió s’aproxima als 90.

Concretament, fins a 30 de novembre, les sessions a les sales Chomón i Laya han acollit l’any 2023 99.514 espectadors en 1.138 sessions, amb una mitjana de 87,4 espectadors per sessió. Això suposa un increment de 5.000 (10 en la mitjana per sessió) respecte al mateix període de l’any anterior.

Durant el curs 2022/2023, el programa Filmoteca per a les Escoles ha acollit 5.876 alumnes en 64 sessions, una mitjana de 92 per sessió, mentre que el cicle Aula de Cinema ha atret 3.615 espectadors en 30 sessions, 120,5 de mitjana.

Les exposicions han tingut 4.859 visitants aquest 2023: 2.644 a Manoel de Oliveira, fotògraf (que se sumen als 780 que ja havia acumulat el 2022); 1.422 a El somni de la llebre. El cinema de Luis Buñuel i Gabriel Figueroa i Cinema Paper. Érik Bullot, inaugurada el 28 de setembre i encara oberta fins al proper 28 de gener, ja ha estat vista per 793 persones fins al 30 de novembre.

FilmoXarxa, la iniciativa que porta cinema recent de qualitat subtitulat en català a tot el territori a través de la Federació Catalana de Cineclubs, ha programat aquest any 54 sessions, que fins a 30 de novembre han tingut 2.040 espectadors, una mitjana de 38 per sessió. Actualment hi ha 26 cineclubs adherits a FilmoXarxa. Altres sessions coordinades per la Federació arreu de Catalunya han sumat 1.111 espectadors més en 39 sessions.

Presències

La presència de cineastes acompanyant les sessions és un dels grans actius de la Filmoteca i dels més valorats pels espectadors. El 2023, entre molts d’altres, hem rebut les visites de Leonardo Padura, Jordi Esteva, Rosa Vergés, Marta Esteban, Todd Solondz, Ana Poliak, Carla Simón, Helena Trestiková, Rabih Mroué, Carmen Castillo, Pedro Costa, Érik Bullot, Elena Martín Gimeno, Enrique Vila-Matas, Adolfo Arrieta, Mónica Randall, Emanuel Pârvu, Wang Chao, Roger Deakins, Víctor Gaviria, Frédéric Bonnaud i Nicolas Philibert.

Programació 2024

Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras són els protagonistes de la imatge de la Filmoteca per a 2024, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada, actualment integrada en la Biblioteca del Cinema de la Filmoteca. Ells són també dos dels pioners del cinema amateur a Catalunya, i el 2024 es commemoraran els 100 anys de la que es considera la primera pel·lícula amateur rodada al país. El Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca té una de les col·leccions més importants d’Europa d’aquest cinema alternatiu i indispensable.

El febrer de 1924, José Errando Ylario, un agent de canvi de borsa, va rodar una nevada a Barcelona: era la primera pel·lícula domèstica de la qual es té constància a Catalunya. A partir de llavors, els afeccionats al setè art van proliferar arreu del país per forjar una generació de cineastes que, uns anys més tard, toparien amb l’escull de la Guerra Civil.

La Filmoteca vol retre homenatge a aquests films de petit format, rodats entre 1924 i 1939 i amb grandesa d’esperit, col·locant-los com a caps de cartell d’una programació sense fronteres, que també inclou cineastes clàssics com Victor Sjöström, Jean Renoir i Alfred Hitchcock, els centenaris de Lauren Bacall, Marlon Brando i Marcello Mastroianni, la reivindicació de l’obra d’Agnès Varda i Delphine Seyrig, vinculades a manifestacions expositives, l’italià Ermanno Olmi, la japonesa Sumiko Haneda, el suís Daniel Schmid i la parella formada pels xilens Raúl Ruiz i Valeria Sarmiento, que ens obriran la porta del seu univers.

Les cartes blanques estaran dedicades a la muntadora Teresa Font i al director i teòric del cinema Paulino Viota, i el cineasta hongarès Béla Tarr ens visitarà al gener per presentar una retrospectiva de la seva obra. Finalment, es revisarà la filmografia completa d’Agustí Villaronga en el context de la Història permanent del cinema català, sense oblidar els habituals cicles transversals Aula de Cinema, Per amor a les Arts, Dies curts o FilmoXica.

En el capítol d’exposicions, no hi faltarà la referència al cinema amateur amb Fora de casa. Cinema amateur a Catalunya (1924-1940) i Pioneres: feminismes, càmera a la mà i arxiu a l’espatlla recorrerà la història cultural i visual del feminisme a França els anys 1970 i 1980 a través de tres dones: Delphine Seyrig, Carole Roussopoulos i Ioana Wieder, membres del col·lectiu Les Insoumuses.

Centenari del cinema amateur a Catalunya

Les càmeres domèstiques Pathé Baby van arribar ben aviat a Catalunya i, des d’una nevada el 1924, es van rodar nombroses produccions amateurs, fins i tot durant la Guerra Civil Espanyola. Sota el comissariat d’Enrique Fibla i Ignasi Renau, celebrem el centenari d’aquesta efemèride amb la recuperació de títols compresos entre el 1924 i el 1939, una exposició de producció pròpia i la reedició d’un llibre monogràfic.

Paral·lelament, es programarà una retrospectiva del cineasta hongarès Péter Forgács, un cicle dedicat a films contemporanis que parteixen de cinema amateur, activitats arreu del territori amb altres entitats dedicades als petits formats i sessions específiques sobre destacats cineastes locals. Entre ells, Delmiro de Caralt i Pilar de Quadras, coincidint amb el centenari de la fundació de la seva biblioteca especialitzada.